El cap d’Araujo i les mans de Joan salven el Barça

El Barça va salvar la integritat del Camp Nou (14 victòries en 14 partits) fins que es reprengui la competició d’aquí dues setmanes i comenci la fase decisiva. L’equip va tirar d’ofici per esgotar el rellotge, cosa que va celebrar amb efusivitat Hansi Flick, que va veure enfosquir-se la tarda tan assolellada que feia. Hi va haver tan poc joc que el gol va arribar de córner. Res criticable més enllà de remarcar la carestia futbolística després del festí de dimecres. Les conseqüències de l’empatx.

Sofriment inesperat

Flick va enviar el senyal que el Rayo era tan important com el Newcastle i no es va compadir de cap dels suplents: va repetir l’alineació que va fuetejar els anglesos. L’equip ho va pagar amb un cansament que el va afectar contra un Rayo amb un entrenador que va refrescar l’onze. "Hem patit més del que hauríem volgut", va dir l’heroic Joan Garcia.

Flick acabava d’operar l’únic canvi forçat: Araujo va substituir Eric Garcia igual que dimecres. Gràcies a Déu. I gràcies a Déu també que Joan Garcia, lesionat a la Champions, va jugar. En el primer minut de partit es va expandir tan immens com és per neutralitzar la primera rematada del partit. De l’adversari, per descomptat. Un mal costum que ha adoptat el Barça. Al cap d’una hora va enllaçar dues intervencions felines en un minut per evitar l’empat. No serien les últimes.

Fins aleshores, el Rayo dissimulava. Perdia i no havia fet res. També acumulava una nit europea (dijous, un dia més tard) i llavors Iñigo Pérez va fer sortir els bons. Álvaro, De Frutos, Unai, Espino... Sí, també Espino, que va enviar la pilota a la grada en una escapada de quatre jugadors en estampida cap al marc blaugrana.

Raphinha, al travesser

Els jugadors van donar a entendre que no pensaven igual que Flick. O no va semblar que equiparessin el Rayo amb el Newcastle, excepte destacades excepcions com ara Araujo i Raphinha, que va rematar tres vegades en el primer temps (una al pal, que tanta angoixa hauria estalviat), la millor fase dels blaugrana. Era l’últim partit –el tercer en vuit dies a casa–, abans de l’aturada de seleccions, i això va pesar bastant en el subconscient d’algun a l’hora de posar el peu. A Pedri li pesaven els peus de tant trotar amunt i avall. A Fermín li va faltar lucidesa. Bernal es va acabar ensorrant.

Notícies relacionades

Vinícius es resisteix a entregar la Lliga

De Ronaldinho a Joan Garcia

L’escalfament més intens de Ferran Torres en el descans va assenyalar Robert Lewandowski, que va ser el més passiu de tots si bé la seva funció no requereix tanta brega com Lamine Yamal, la principal sortida de l’equip des del darrere, o el constant Raphinha. Lewandowski és l’únic que es juga la participació en el Mundial amb Polònia, primer contra Albània i després contra el vencedor de l’Ucraïna-Suècia, on hi ha Roony Bardghji, suplent aquí i allà.

Els aspersors es van activar mentre Ferran corria entre els rajos d’aigua, agraint la remullada. Al Barça també li faltava una gespa fresca i humida perquè corregués la bola i accelerés les passades espesses que feien els culers. Ferran va posar èmfasi en la disputa, només faltaria. No li va arribar ni una sola pilota en condicions a l’àrea per treure’s de sobre la mala sort que l’encega des del 31 de gener mentre eren els jugadors del Rayo els qui s’il·lusionaven atacant Joan Garcia. Sse’n van anar frustrats, també.