El compte enrere de les eleccions 2026 del Barça: un Laporta a la defensiva, contra tres precandidats desunits

L’equip de campanya de Joan Laporta va posar ahir pegues en l’últim minut a un debat organitzat per ‘Mundo Deportivo’ que va acabar sent cancel·lat. Els altres aspirants a la presidència es van quedar plantats i indignats. El punt de partida de la discòrdia va ser la participació no anunciada (o anunciada tard) de Jaume Guardiola, l’expert econòmic de la plataforma de Víctor Font. Sense entrar en els detalls de la picabaralla, l’acció serveix per exemplificar que el favorit a les eleccions del 15 de març juga de moment a la defensiva. Ell, que sempre ha presumit d’anar a l’atac, ha optat de moment per l’estratègia del ralentí, conscient que és un partit que només pot perdre davant una oposició unida.

Laporta va arrencar oficialment la precampanya amb un discurs de mans a les butxaques a la seva seu electoral de Barcelona, dimecres passat: to burocràtic amb alguns pics de material viralitzable. Després ha organitzat mítings per a socis per diferents punts de Catalunya. En una estratègia de manual dels populismes, ha seleccionat enemics interns i externs per agitar i galvanitzar els seus. «Els cercles de poder» d’una banda, amb accent especial en els àrbitres, i els rivals en la contesa electoral de l’altra, contra els quals alerta de la seva «inexperiència».

No ha d’arriscar. Mentre l’oposició no sigui capaç de fusionar-se, la precampanya discorrerà tranquil·la i blindada, aliena al soroll que proven de crear els tres aspirants a destronar-lo. Conflueixen lones (de Messi, inspirada en la que va impulsar Laporta el 2021), seus elegants, cançons enganxoses, espots de denúncia, eslògans representatius, projectes d’infraestructures i declaracions crítiques que no semblen alterar de moment les condicions del partit. A falta de 10 dies per a l’entrega de les firmes –en fan falta 2.337– i a menys d’un mes per als comicis, l’estat del terreny de joc afavoreix l’expresident, que ha imposat les seves regles: una campanya de les més curtes que es recorden, que a sobre es confon amb la competició, i veto a la possibilitat de votar per correu.

La figura del mediador

Joan Camprubí Montal, líder de Som un Clam, moviment que va arrencar fort, amb potència de convocatòria, i que s’ha anat desinflant fins a apartar-se voluntàriament de la cursa electoral, assegura estar en possessió d’una enquesta interna amb intencions de vot. Grosso modo, diu que un terç recolza Laporta, un altre terç és molt crític amb la seva gestió i un últim terç se situa en el conjunt del mig.

«Les probabilitats de canviar el règim seran molt baixes si no hi ha unitat», va proclamar aquesta setmana el net d’Agustí Montal, el president que va fitxar el Johan Cruyff jugador. Disposat a assumir el rol de mediador entre Víctor Font, Marc Ciria i Xavier Vilajoana, la tasca s’entreveu complexa. Han gastat massa temps, energia i diners per baixar de la carrera tan aviat. Ni tan sols hi ha hagut una reunió entre tots tres per mirar de consensuar una candidatura comuna. I això que, com va dir Camprubí, «els programes electorals són iguals tret d’un 5 o un 10%».

Font, que considera aquestes eleccions com un plebiscit a Laporta, fa dies que apel·la a la suma de propostes. «Hi ha dos tipus de barcelonisme: el personalista i el model alternatiu que molts socis tenim al cap. Estem oberts. El més important és posar els interessos del Barça per davant», va dir ahir mateix en la presentació del seu vídeo electoral. «Tots els precandidats, excepte l’expresident Laporta, apostem per professionalitzar i modernitzar l’entitat. Té tot el sentit del món que anem tots junts», va comentar fa uns dies.

S’escampa la sensació que els tres precandidats –a Laporta se’l dona per descomptat– aconseguiran reunir les firmes necessàries per superar el tall. Llavors, ¿què? El desig de Som un Clam i altres grups d’oposició neutres és que siguin capaços de posar-se d’acord abans del 3 de març, data d’entrega dels suports; si no, a les males, després. I que s’organitzin al voltant del que acumuli més potència de vot. Tampoc això es veu avui dia plausible. Hi ha postures molt tancades.

Sempre més de dos candidats

Notícies relacionades

Laporta entra en campanya: «Defensem el Barça dels que no tenen experiència»

El Suprem anul·la l’article de l’estatut del Barça que prohibia cedir els abonaments

De la mateixa manera que mai en la història de les eleccions barcelonistes un president en exercici ha perdut l’examen de les urnes, mai l’oposició ha sigut capaç de consensuar una posició unitària. El 2003, el primer Laporta va derrotar cinc candidats (Lluis Bassat, Jordi Majó, Josep Martínez Rovira, Josep Maria Minguella i Jaume Llauradó); el 2010, Sandro Rosell es va imposar a tres (Agustí Benedito, Marc Ingla i Jaume Ferrer); el 2015, Josep Maria Bartomeu en va batre també tres (Laporta, Benedito i Toni Freixa), i el 2021 de nou Laporta en va superar dos (Víctor Font i Freixa).

De moment això és un tres contra un. Tres que alerten que el Barça està en risc existencial i un que proclama haver salvat el club. Sense l’esbombada unitat, sembla una batalla desigual.