Rafa Yuste, el ‘bon Jan’ que presideix el Barça: soci del Gol Nord, amic de Laporta des dels sis anys i aficionat a la boxa

Més simbòlic i entranyable és que Rafa Yuste assumeixi el càrrec que deixa vacant Joan Laporta i Estruch, el seu amic de l’escola des que es van conèixer als sis anys als Maristes del carrer València. Tots dos vivien al barri. Si els veiessin els seus pares, es posarien a plorar de l’emoció veient aquests nens que asseien a les seves faldes a l’estadi, adultíssims ara, donant-se el relleu en la institució més gran de Catalunya per seguir el procediment electoral.

Se separen per unes setmanes, fins que es reuneixin de nou a la llotja del Camp Nou sempre que Laporta surti reelegit. No era un comiat, però diumenge, el penúltim dia junts, es van homenatjar atorgant-se mútuament la insígnia del Barça després d’haver complert 50 anys de socis.

El lloc de les aparences

Sempre assegut a la seva dreta, representant la imatge de confiança que sent el líder cap al subordinat i la de la fidelitat que corre en sentit invers, Yuste passa per ser ‘el bon Jan’ de la junta. D’això no s’infereix la maldat de l’altre Jan, Laporta, sinó el caràcter plàcid i pacificador de Yuste, el rostre serè que només es crispa quan canta l’himne del Barça amb el puny tancat perquè no s’escapi ni un sospir de passió. Un puny duríssim, acerat per la pràctica de la boxa, una altra de les seves aficions, com la lluita. Dels rampells de Laporta n’hi ha proves.

De pares a fills

És l’únic moment en què es deixa anar. Ha après a saber estar en un lloc on cal dissimular les emocions i aparentar els sentiments. Yuste es confessa més nerviós del que sembla, una cosa que va heretar del seu pare, que es rebolcava de felicitat a casa pels gols del 0-5 del Bernabéu, i ho ha transmès al seu fill Roger, que al seu torn és íntim de Guillem Laporta, el mitjà dels fills del ja expresident. La Neus, la seva dona, i l’Aina, la seva filla, són més devotes de l’equip femení.

Els pares es coneixen des que tenen ús de raó. La parella arribava a dimensió de colla amb Xavier Mas, ja mort, i Alfons Godall, que va ser directiu i vicepresident de Laporta en la primera etapa, i vicepresident de la Fundació fins al febrer del 2022. Va dimitir per no «esquitxar» el seu amic ni la institució després que algunes marques es queixessin per un tuit en el qual confessava «el repel·lús» que li suscitava Rafa Nadal. «No vull costar ni un cèntim al Barça ni renunciar a la llibertat d’expressió», va argumentar Godall, que viu a Andorra.

La unió de Yuste i Laporta es va fortificar perquè eren els dos a qui més els agradava jugar a futbol i van acudir a multitud de partits del Barça al Camp Nou i fora de casa. Mai van dissimular l’enlluernament que va causar Johan Cruyff en ells (tenien 11 anys quan va debutar el mite al Barça), l’admiració que li van professar quan va tornar d’entrenador (van celebrar a Wembley la primera Copa d’Europa de 1992) i la veneració posterior que li van tributar per formar part del cercle d’amistats del neerlandès.

El comerç internacional

Yuste es va incorporar al Barça el 2005, arran de la crisi desencadenada per la dimissió de Sandro Rosell i quatre directius més. Si no va figurar en la candidatura original del 2003 va ser per motius laborals. En aquella època es dedicava al comerç internacional amb llargues absències de Barcelona.

Havia començat amb 15 anys a Ferreteria Yuste, l’empresa familiar que encara condueix el seu germà, al carrer Sardenya, i des del sector de les eines va progressar en la indústria no alimentària fins a ser director i consultor de diverses companyies en xarxes d’importació i exportació. Des del 2014 és conseller delegat d’Aqipa Iberia, filial del grup austríac Aqipa GmbH, especialitzada en productes electrònics de consum. Encara viu al barri on va néixer fa 62 anys, el mateix de Laporta, a minuts caminant un de l’altre. Va ser testimoni en el seu casament.

De Rijkaard a Flick

L’avui president accidental que s’ha presentat a la plantilla es va dedicar a l’àrea social fins a la segona crisi: la del 2008 amb la moció de censura instigada des del nuñisme i el sector mediàtic pròxim, fonamentada en el declivi del lustre de Frank Rijkaard. En els dos últims anys del mandat va exercir i va disfrutar de vicepresident esportiu amb Pep Guardiola i Txiki Begiristain, càrrec que va recuperar en les últimes eleccions, fallit l’intent del 2015.

Notícies relacionades

Laporta presenta la dimissió i cedeix el testimoni provisional al vicepresidenta Rafa Yuste per buscar la reelecció

Els triples decideixen el triomf del Barça contra un Girona batallador

Amb Laporta va acudir a la seu de l’ONU el 2006 per presentar el patrocini invers amb l’Unicef –el Barça no cobrava, sinó que pagava–, amb Laporta va intentar el fitxatge de Hansi Flick el 2021, impossible llavors quan era seleccionador alemany, i amb Laporta ha viscut els pitjors moments, des dels acomiadaments dels vells herois (Koeman, Xavi, Messi) a l’angoixa de ressuscitar el club de la fallida quan el van heretar de Josep Maria Bartomeu.

Per uns mesos, Yuste sentirà la responsabilitat i el pes que mai va imaginar que suportaria quan s’asseia a la segona graderia del Gol Nord, avui buida, demà plena.