Apunt
Marxem de la Lliga
Veníem de dos penals en contra xiulats a casa contra el Girona, el segon propi d’un gag de Benny Hill. Cap va merèixer la revisió arbitral: ni des del camp, ni des de la sala VOR, per a mi batejada com la sala de VORmitar. Però es va xiular. I es va acabar. Algú va pensar: "Als periquitos, ni aigua".
El que va passar a Mestalla va ser de traca, perquè és absolutament impossible que, en el gol de penal que facilita la victòria del València en el minut 94, l’assistent, que és a només dos metres de la jugada, no vegi l’empenta grollera que rep Dolan. Insisteixo: és impossible. És que el linier ni tan sols dubta amb la possibilitat d’aixecar el banderí amb el braç dret. En un partit que en aquell moment va empatat i amb una falta a favor de l’Espanyol a prop del banderí de còrner era una invitació a una possible victòria periquita. Això només s’explica amb una consigna que vostè, sigui periquito o no, es pot imaginar.
Un caprici
Notícies relacionadesEn la jugada posterior i presumiblement l’última del partit (¡oh, casualitat divina!) arriba el gol del València de penal. D’acord que la pena màxima cal transformar-la i que mai és sinònim de gol, que conec col·legues que pel fet de rebre un penal ja sumen un gol a l’equip del qual escriuen. Però, bé, deixem-ho. Falta claríssima que rep Roberto Sánchez. Això no és una opinió, perquè dies després el Comitè d’Àrbitres admet que hi ha falta no assenyalada al lateral espanyolista que a més va rebre una targeta groga. Difícil traduir tant fàstic. I l’àrbitre, a la nevera. I aquí no passa res. Llavors, ¿per a què coi està el VAR?
La nostra Lliga, que ni per fas ni per nefas és la millor del món, està regida per uns jutges que apliquen el seu criteri en funció dels interessos dels clubs econòmicament més poderosos. Llavors ja no és una Lliga, sinó un caprici, o una porqueria que ens fa perdre el temps i juga amb els sentiments dels que no pertanyem a aquesta elit econòmica. La Lliga fa fàstic.
