Rugbi
El Sis Nacions serà la ITV per al Mundial del 2027
França i Anglaterra són favorites, amb Irlanda en recessió, mentre que Escòcia no acaba d’explotar, Itàlia creix i Gal·les es reconstrueix.
El Sis Nacions s’ha convertit en un torneig satèl·lit del Mundial de rugbi. I quan falten 18 mesos per a Austràlia 2027, serà una revàlida, una mena d’ITV, per als que tenen expectatives serioses en terres aussies. Amb Irlanda baixant l’escala, Escòcia parada al replà, Itàlia ensopegant al pujar els esglaons de dos en dos i Gal·les perduda al soterrani, les mirades es dipositen en França i Anglaterra.
Els del gall presenten una selecció bombollejant, però la seva naturalesa aixampanyada els converteix en un equip gasós que es desinfla en el combat físic. Amb una lliga governada per davanters estrangers, els grassos francesos flaquegen en primera línia i pateixen de dominadors en segona i tercera. Juguen amb esmòquing, però no arribaran gaire lluny amb xancletes. França té el necessari per guanyar aquest Sis Nacions. Tot això, però només això. I cal veure com comparteixen l’ametlla Dupont i Jalibert.
Anglaterra és just el contrari. Davantera demolidora, obertura de bon peu i línia amb defensors ferotges i algun atacant més potent que talentós. Un equip que enterra rivals entre badalls. La seva samarreta continua pesant molt i competeix fins i tot en el pitjor dels seus dies, ja sigui davant galls o gaseles. Aquest any, a més, té joc a la frontissa (Mitchell, Ford, Final Smith...) i la quantitat més gran de pólvora que se li recorda enrere en anys (Freeman, Feyi-Waboso, Arundell, Furbank...). Això no és cap garantia de res amb un seleccionador com Borthwick. No solen prendre’s massa seriosament el torneig, però poder arruïnar la festa als francesos a París els afila l’ullal.
A Irlanda se li ha escalfat la cervesa al vas. La seva generació excelsa va penjar les botes, el que li queda notable se li ha fet més gran i el seu seleccionador no obre les finestres. Hi ha veterans que no són el que eren i joves que no són el que havien de ser. Són tan previsibles com una roca rodant turó avall, especialment des que han perdut màgia enrere. Sam Prendergast és un padawan i en la línia segueixen els que serien el que no han sigut. Com diria Keith Wood, "almenys a l’Aviva hi ha aigua calenta". I cervesa...
Escòcia sempre és sexi
Notícies relacionadesQuan arrenca el Sis Nacions, Escòcia sempre és sexi. Com una ex de què un mai es desenamora i quan fa temps que no la veu li sembla que... Però a mesura que va el torneig va perdent atractiu i al final... Finn Russell mai ha estat tan ben envoltat: Ritchie, Schoeman, els Fagerson, Graham, Kinghorn, Van der Merwe, Tuipulotu... Però no acaben d’alinear-se els astres i el tren passarà una altra vegada de llarg.
A Itàlia el seu intel·ligent seleccionador, Gonzalo Quesada, està implantant la cultura de club. Sempre ha tingut millors jugadors que selecció. Ara arriba amb lesions greus (Capuozzo, Negri o Allan), però té a qui aferrar-se (Menoncello, Lamaro, Fischetti, Garbisi...). De Gal·les, a la zona zero començant la reconstrucció, el millor que es pot dir ho ha dit el capità: "El torneig serà una distracció ben rebuda després dels problemes fora del camp".
