Home i d’uns trenta anys

Athena està vinculada amb el Centre d’Estudis d’Acaip, el principal sindicat dels funcionaris penitenciaris, i els seus analistes són punt de contacte a Espanya de la RAN (Radicalization Awareness Network), la xarxa europea d’alerta sobre el fanatisme que pot afectar la seguretat pública. Hi ha també un element destacat en el retrat robot que s’extreu d’aquest informe: la pràctica totalitat d’empresonats ho estan per delictes contemplats a l’article 575,2 del Codi Penal, l’autoradicalització o autoadoctrinament, o la radicalització d’altres, preparant-se o preparant-los per atemptar. Es tracta d’una figura legal que ja ha complert deu anys, des de la reforma del Codi Penal del 2015. «La intervenció penal el 2025 es concentra majoritàriament en fases primerenques del procés de radicalització», explica l’informe.

És propi de figures penals que «sorgeixen d’una necessitat d’afrontar una nova tipologia delictiva, que és la capacitació per després atemptar, cosa que converteix els individus en subjectes de risc», diu Salvador Berdún, director del Centre d’Estudis d’Acaip. Aquest fenomen causa que vagin a la presó «individus molt menys madurs que abans, tant en edat com en capacitació per a atemptats complexos».

Avortar el procés

Fonts de la lluita antiterrorista, tant a la Guàrdia Civil com a la Policia, expliquen que, efectivament, la tendència en l’actuació policial és avortar el procés anticipant-se al moment en què el gihadista surti al carrer a matar, que és una decisió imprevisible a partir de cert grau de fanatització. Les unitats d’Informació de la Guàrdia Civil que patrullen les xarxes socials actuen fins i tot en processos molt primerencs sobre menors d’edat, posant en alerta els pares abans que la fanatització del fill acabi en delicte. Els empresonats el 2025 no han protagonitzat incidents regimentals. «Ajuda que no són individus vinculats a estructures que els imposin una disciplina interna d’actuació contra l’Administració», explica Berdún. No és el cas d’ETA: aquests presos gihadistes «no disposen d’estructures que els organitzin a la presó, els financin o els mantinguin, i cadascú s’ha d’adaptar a la presó de manera individual».

A diferència d’altres entorns penitenciaris a Europa, en els ingressos a Espanya el 2025, «la dona ocupa un paper residual. Només vam computar un ingrés a presó el 2025 per activitats vinculades al terrorisme gihadista». El 2023 hi va haver cinc casos d’empresonades, si bé abans era més fàcil que apareguessin dones acabades de tornar de les zones de guerra d’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq.

L’altra dada que destaca a l’observatori és el nombre d’empresonaments. Sent 19 en el període estudiat, del gener a l’octubre del 2025, els casos en què el detingut acaba entre reixes van descendir el 42,4% respecte als 33 empresonats –de 81 detinguts– del 2024 i els 37 enviats a la presó –de 78 detinguts– del 2023.

L’informe apunta que podria tractar-se de l’efecte d’una «possible reconfiguració dels mecanismes de detecció, judicialització i resposta institucional». I afegeix la possibilitat que «el treball policial estigui centrat en investigacions més llargues, que hi hagi més filtratge de perfils», dedicant-se menys a l’autoadoctrinament de baix nivell, el passeig diari per internet, i més a casos més greus, «o un desplaçament a altres figures penals, o a altres circuits» més enllà del cop antiterrorista policial: investigacions del CNI, aplicació de la llei d’estrangeria o expulsions.

L’entorn en el qual actua avui la lluita antiterrorista està majoritàriament ocupat per consumidors i difusors de propaganda violenta i incitacions a cometre atemptats, tot en el món online i en molt diverses plataformes. Aquest món virtual és el camp d’operacions en el qual les Forces de Seguretat miren que no floreixi cap iniciativa assassina.

Però el resum d’enviats a presó preventiva assenyala dos casos a Espanya que surten d’aquesta norma. Un de finançament des de Barcelona del grup terrorista Tehreek-e-Labbaik Pakistan (o TLP, partit derivat a organització terrorista), en el qual va ser capturat Alí A., pakistanès.

L’altre cas és un d’aprovisionament a Hezbol·là per al muntatge de drons. En una operació de la Guàrdia Civil l’abril del 2025, van ser detingudes tres persones, una de les quals, J. A., libanesa, va acabar anant a la presó per ordre de l’Audiència Nacional.

La majoria de gihadistes presos el 2025 mostraven adhesió a Daesh, o Estat Islàmic, preferentment sobre Al-Qaida. El Califat universal té més èxit en la seva propaganda entre els joves que La Base que va fundar Ossama bin Laden, delmada per les Forces de Seguretat des de més antic. «Daesh va ser molt capaç en el seu moment d’elaborar campanyes a Occident molt dirigides a determinats perfils...», explica Berdún.

Notícies relacionades

Calma i llibertat

Barcelona concentra la xifra d’operacions antigihadistes més alta

Són, en tot cas, adhesions a «marcs simbòlics o ideològics», els propis de la xarxa d’actors solitaris que tenen aquest tipus d’organitzacions terroristes. Els empresonats el 2025 no responen al perfil d’integrant de banda armada, són un altre tipus de terrorista, seguidor de les difuses «estructures gihadistes de projecció global». En aquest camp, Estat Islàmic és «la principal organització de referència entre els nous ingressos» a la presó, assenyala aquest informe.

Al-Qaida apareix «de manera residual» entre les preferències dels nous presos gihadistes. No obstant, els autors de l’informe no veuen una «adscripció doctrinal clara» d’aquests interns. Només un dels empresonats per autoradicalització seguia la milícia palestina de Hamàs. Són majoritàriament casos d’«autoradicalització que no impliquen la necessitat de contacte amb estructures superiors organitzades ni tampoc relacions o vincles clars amb l’organització», explica Berdún, fent l’excepció dels casos d’adeptes del TLP pakistanès o Hezbol·là.