Barcelona concentra la xifra d’operacions antigihadistes més alta

Barcelona, segons recorden fonts d’Interior, també va liderar aquesta llista el 2025 amb 33 detinguts, fa deu anys que és al capdavant i ja ha ingressat en la llista d’aquest any des que, la passada setmana, els Mossos van detenir un perruquer xinès aquí s’investiga per una suposada implicació en el finançament de l’organització palestina Hamàs amb criptoactius. Ha sigut posat en llibertat mentre segueix la indagació, però ja és un dels cinc detinguts amb què s’ha estrenat el balanç del 2026 en operacions policials a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), Ferrol (Corunya) i Cartagena.

Dades dels cossos policials

El nombre de detinguts acumulats en el silenciós camp de batalla barceloní de la lluita antiterrorista és més del 10% de totes les detencions per delictes relacionats amb el terrorisme islamista practicades a Espanya des de la matança dels trens d’Atocha, l’11 de març del 2004. El total de terroristes o col·laboradors del terrorisme atrapats per les Forces de Seguretat en aquests 21 anys és de 1.221, segons el recompte del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), sobre dades de tots els cossos policials.

Les dades de la província de Barcelona també superen els dos grans focus que per aquesta lluita policial representa el que els guàrdies civils anomenen informalment «el front sud». A Melilla han sigut detinguts 78 gihadistes en 37 operacions; a Ceuta han caigut 43 detinguts en 21 actuacions de les Forces de Seguretat.

Barcelona ciutat també destaca en aquesta llista negra, amb 61 detinguts. Són la majoria dels gihadistes capturats a Catalunya, més que els 55 anotats per Interior a la ciutat de Madrid. Però la comparació és més eloqüent en proporció amb Ceuta i Melilla, localitats molt més petites i amb el fenomen integrista menys dispers entre els estrats de la població. A Melilla, els 78 detinguts van ser capturats entre un veïnat 20,1 vegades més petit. La dada de la capital catalana supera la de Ceuta, també amb una població 20,1 vegades més petita.

Hi ha places d’especial rellevància en la lluita antiterrorista dels últims 13 anys, com la conurbació de Múrcia i les seves agrociutats – amb 18 detinguts –, o l’eix que formen la Costa del Sol – Màlaga capital (10detinguts), Estepona i Marbella (cada una amb 2 capturats) –i l’àrea d’Algesires i el Camp de Gibraltar, un espai de 225 quilòmetres de llarg on s’han atrapat 10 gihadistes des de l’any 2012.

Població estrangera

Barcelona té característiques pròpies com a caldo de cultiu del fenomen, que en alguns casos s’assemblen a les de Madrid o el sudoccidental andalús. Diverses fonts policials i no policials troben la primera raó en una més àmplia concentració de musulmans entre els estrats de la seva població estrangera. Però «això no significa que hi hagi una relació directa entre immigració marroquina, per exemple, i terrorisme», s’afanya a aclarir una de les fonts d’Interior consultades per aquest diari.

Com més població hi ha, més possibilitat de casos. «Catalunya és un punt calent de radicalització, però és que per la mateixa densitat de població hi ha molts detinguts», afirma un cap d’àrea de la Policia Nacional. I als Mossos, una col·lega amb una experiència semblant aporta com ara ópera les dades de Barcelona una evidència: que a Catalunya hi actua una xarxa policial més nombrosa –tres cossos amb serveis d’informació en comptes de dos– i que «la presència dels Mossos en el CITCO ha afavorit les investigacions».

Una majoria dels detinguts dels últims tres anys són joves –alguns adolescents–ja nascuts a Espanya i amb nacionalitat espanyola. Sovint, quan la Guàrdia Civil entra en una casa per detenir un jove que, a internet, estava aprenent a matar per la causa del gihad, o que convencia els altres per fer-ho, troben un noi home, sense feina ni interès pels estudis, amb unes relacions socials que es limiten al món virtual. «I els pares es queden estupefactes: no en sabien res», explica un oficial de la lluita antiterrorista de l’institut armat. «Neixen milers de joves fills de la immigració en territori espanyol, europeu, però no viuen ni creixen en els valors i lleis d’aquest espai», opina l’assagista i analista social Hanan Serroukh, de família marroquina, nascuda a Espanya, establerta a Catalunya.

Això que assenyala l’assagista enllaça amb una altra de les causes en què coincideixen les fonts consultades: la guetització. La majoria dels detinguts per gihadisme el 2023, 2024 i 2025 vivien en entorns socialment monocromàtics, d’immensa majoria de veïns musulmans. «Els que venen d’una determinada zona d’un país busquen estar amb els seus paisans, però això afavoreix que els que eren líders amb les seves imposicions i prohibicions al seu poble continuïn manant aquí», indica un guàrdia dedicat a tasques d’informació amb experiència catalana.

L’urbanisme, com a factor conservador del caldo de cultiu del gihadisme. També ho veu així una de les fonts de la lluita antiterrorista a la Policia Nacional. «Hi afavoreix, tot i que els nostres dirigents no volen admetre-ho. Les xarxes de Germans Musulmans (un dels embrions del gihadisme a lnord de l’Àfrica) són presents i molt actives en zones tensionades i vulnerables –explica Serroukh–. Atenen joves fora dels horaris escolars, es fan presents a les escoles, a les universitats, per construir relats a favor del gihadisme».

Notícies relacionades

Calma i llibertat

Home i d’uns trenta anys

No és només a Barcelona: «Tenim realitats extremes com Figueres, Terrassa i Roses, semblants a Molenbeek», apunta. D’aquesta població obrera pròxima a Brussel·les n’han sortit la majoria dels terroristes que han atemptat a Bèlgica, i molts dels que van atacar a França, igual que, el 2012, quan l’Estat Islàmic demanava reclutes per a la seva guerra a Síria i l’Iraq, va ser el barri del Príncepe de Ceuta el principal punt d’emissió a Espanya.

«Avui dia hi ha zones de Catalunya en les quals jo, com a dona, no puc entrar en un bar ni tampoc caminar a certes hores pel carrer perquè les dinàmiques estan dirigides pels principis de l’islamisme», denuncia Serroukh, que de jove es va rebel·lar quan li volien imposar un matrimoni no desitjat.