El Bernabeú assenyala Florentino

El president del Reial Madrid, que celebrava aquesta setmana 20 anys sense eleccions, era assenyalat per l’afició amb una gran xiulada. La situació a la qual ha arribat el primer equip, amb l’entrenador acomiadat després de perdre el seu pols amb l’equip per la complicitat de Pérez amb els jugadors i la pèrdua de dos títols (Supercopa i Copa), ha acabat per esgotar la paciència del madridisme. Més enllà fins i tot de la incertesa que genera la possible reestructuració societària que planeja, la seva aposta suïcida per la Superlliga o els problemes derivats dels sorolls que genera el nou Bernabéu.

Vinícius, el més xiulat

El disgust dels aficionats, els pocs que hi havia quan l’equip va sortir a escalfar 40 minuts abans del partit, va quedar clar amb una primera xiulada als futbolistes. La megafonia va temperar els ànims elevant el volum de la música mentre Antonio Pintus activava Mbappé, Vinicius i companyia. Va ser el primer indici del que vindria després. Quan l’equip es va retirar al vestidor, la bronca va ser més contundent perquè les grades ja presentaven una assistència més gran. Llavors es va produir la presentació del Reial Madrid, i malgrat disparar encara més la megafonia, la xiulada va ser monumental. Especialment quan es van presentar tres jugadors; Federico Valverde, Jude Bellingham i Vinícius, moment en què es va arribar al punt àlgid. El Bernabéu assenyalava el vestuari i, dins d’ell, els homes que han desafiat en primera persona Xabi Alonso, cosa que ha acabat provocant l’acomiadament de l’exjugador de Tolosa.

L’anomenada Grada d’Animació, grup d’aficionats teledirigit per la directiva que s’ubica en un fons, estava advertida pel club que seria vigilada per les camères de seguretat de l’estadi. Qui no animés i mostrés la seva oposició seria castigat. I es van limitar a fer el que se’ls deia, com sempre han fet. Una altra cosa va ser el transcurs del partit, durant el qual el Bernabéu no va deixar de xiular Vinícius, Bellingham i Valverde, els tres rebels.

Després de mitja hora van tornar a aflorar crits de "Florentino, dimissió", però la Grada d’Animació es va encarregar de contrarestar-los amb els seus càntics teledirigits. La tensió es reflectia en la gespa, on els jugadors cometien errors impropis. El Llevant es va plantar ordenadament en el camp i el públic es desesperava davant un Madrid a la deriva, tant futbolísticament com anímicament. Álvaro Arbeloa, que feia 42 anys en aquest dia, observava des de la banqueta amb les mans a les butxaques en un dia hivernal de molt fred i una cortina d’aigua que no convidava a acostar-se al Bernabéu, tot i que malgrat això es va registrar una notable entrada. Els gols de la segona part i el triomf final van diluir el disgust de la parròquia madridista, que va marxar més resignada que emprenyada d’un Bernabéu que va xiular com mai els seus jugadors i que va baixar el polze a Florentino. Sens dubte, el dia més dur del ‘florentinato’.

Notícies relacionades

El violí d’Arda va rescatar el Titanic de l’enfonsament

Fernando Escartín: "Al podi de París em vaig adonarque el sacrifici havia valgut la pena"

En defensa de Pérez

A la sala de premsa, Álvaro Arbeloa va sortir en defensa del seu president i va assenyalar: "Jo sé d’on venen els xiulets, d’on venen les campanyes. Crec que els crits no són de gent que no estima Florentino; són de gent que no vol el Reial Madrid. Tots els madridistes som conscients de la sort que tenim amb Florentino. I sabem d’on i de qui venen aquests xiulets". El tècnic també va sortir en defensa deVinícius, que va ser el jugador més xiulat per la grada durant els 90 minuts.