El Govern multiplica els recursos contra la violència masclista i destina 50 milions a erradicar-la

En la seva primera intervenció, Menor ha exhibit el compromís del Govern per "erradicar la violència masclista", situant la lluita contra aquestes agressions com una "prioritat absoluta". A aquesta finalitat destinarà 50,7 milions d’euros la seva conselleria, dels 113,4 milions pressupostats per al conjunt del departament, si el Parlament aconsegueix avalar els comptes públics aprovats pel Consell Executiu. "Mentre hi hagi una sola dona assassinada a Catalunya pel simple fet de ser dona, l’existència d’aquesta conselleria estarà justificada", ha advertit Menor.

L’import, que representa un increment del 80% respecte al pressupostat en els últims comptes del 2023, es destinarà a més recursos, més personal i més serveis dins de la direcció que pilota la lluita contra la violència masclista per a la "prevenció, atenció i reparació". Per fer-ho, el departament ja ha dissenyat un desplegament territorial amb més dispositius d’ajuda a les víctimes, amb un nou centre a Reus, i preveu ampliar el finançament del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) digital, una eina que serveix per assistir les persones afectades, així com els seus familiars, de manera gratuïta.

La titular d’Igualtat i Feminisme també ha reivindicat l’aposta per anar més enllà en la lluita contra la violència masclista digital, que considera encara "invisibilitzada". Com a reptes més immediats, Menor s’ha proposat millorar les ajudes i indemnitzacions a les víctimes: "Encara hi ha marge de millora, hem de continuar treballant per simplificar aquests processos", ha assegurat.

La igualtat i la conciliació

La resta de recursos fins a arribar als 113 milions d’euros es destinaran principalment a les polítiques de conciliació i corresponsabilitat, a les quals es dedicaran 25 milions. També són rellevants les partides per lluitar contra els discursos d’odi (3,2 M€) i el reforç de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació (amb 1,7 milions), amb la mirada posada en la encara present bretxa de gènere, però també en altres formes d’exclusió cada vegada més a l’alça com el racisme envers les persones negres i gitanes. Aquest tipus de marginació impacta en tots els àmbits de la vida i, com a exemple, Menor ha parlat del "racisme immobiliari", que també vol combatre.

Un altre dels fronts prioritaris de la consellera és la salvaguarda dels drets del col·lectiu LGBTI+, amb una aposta de 5,4 milions. Sis de cada deu persones d’aquest col·lectiu han patit discriminació per la seva condició, mentre que les denúncies a l’Oficina d’Igualtat per aquest motiu no paren d’augmentar, segons les últimes dades del 2025 que ha explicat Menor.

El concurs d’ERC

Totes aquestes xifres estan previstes si l’Executiu aconsegueix lligar els suports d’ERC, necessaris perquè els pressupostos de la Generalitat siguin una realitat aquest 2026. En el torn de rèplica, la republicana Ana Balsera ha evitat entrar en la lletra petita de les partides del departament i s’ha limitat a demanar que el Govern faci la seva feina per aconseguir que els comptes públics tirin endavant. "No ens han de pressionar a nosaltres, sinó al PSOE", ha insinuat la diputada d’ERC, després de recordar que el seu partit no s’asseurà a negociar els comptes si no es garanteix que Catalunya pugui recaptar l’IRPF en el futur.

"Els catalans no es mereixen esperar un cicle electoral i que es convoquin unes eleccions a Andalusia", ha afegit Balsera, en al·lusió al fet que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, candidata socialista a aquests comicis, és un dels principals obstacles per desencallar aquesta qüestió. Tot i això, la diputada ha agraït a Menor la seva exposició i la feina ja iniciada pel Govern de Pere Aragonès, que va ser qui va decidir donar una conselleria pròpia a la igualtat i al feminisme. "Em sento molt còmoda amb l’herència rebuda", ha respost la consellera.

També Junts ha mencionat la fiscalitat de Catalunya com a eina "imprescindible" per poder desplegar una agenda feminista. "Sense sobirania fiscal totes les polítiques, també les d’igualtat, neixen condicionades", ha explicat la diputada Laura Martínez. La posconvergent ha posat en dubte que s’estiguin reforçant els serveis d’atenció a les víctimes i ha acusat Menor de presentar un pressupost en què "els números no quadren".

"La igualtat real no es construeix només amb declaracions ni increments percentuals; es construeix amb estabilitat en els comptes, planificació plurianual i polítiques transversals", ha incidit. Tot i així, ha valorat "molt positivament" que el Govern aposti per protegir el col·lectiu LGBTI+, concretament les persones grans, una línia d’acció que —ha dit— el seu partit fa temps que reivindica.

PP i Vox critiquen la conselleria

Per part de PP i Vox han estat diverses les crítiques cap al model presentat per aquest departament. La diputada popular Àngels Esteller ha criticat que el Govern vulgui fer de "policia de la moral" pretenent combatre els discursos d’odi, per a la qual cosa ha recordat que ja existeix la Fiscalia, i ha demanat polítiques de conciliació "reals", com la gratuïtat de l’escola 0-3. "Molta ideologia i poc pragmatisme", ha declarat.

Júlia Calvet, parlamentària de Vox, ha considerat un "malbaratament" tot el pressupost de la conselleria, que ha assegurat que "no hauria d’existir". "És un caprici ideològic de l’esquerra que no protegeix ningú i molt menys les dones", ha afirmat. Davant aquestes crítiques, la consellera ha assegurat que la igualtat no és una "opinió" ni una "opció", sinó un "principi constitucional". "No podem blanquejar els discursos d’odi, masclistes, LGTBIfòbics ni xenòfobs. Per compromís polític i, per a qui no ho comparteixi, per compliment normatiu", ha replicat Menor.

Comuns i CUP reclamen més ambició

Notícies relacionades

Sánchez exigeix als EUA aturar els atacs a l’Iran i resumeix la seva posició en un «no a la guerra»

La defensa de l’ex-DAO apunta que la inspectora es va querellarper gelosia

Els Comuns han donat el seu vistiplau a un pressupost que s’ha confeccionat amb el seu concurs. De fet, ja van anunciar fa setmanes el seu suport als comptes públics, però la diputada Susanna Segovia ha advertit que no són tan "ambiciosos" com els haurien redactat ells. A Menor li ha demanat més contundència per lluitar contra "els grups neofeixistes que assetgen les dones amb vida activa a les xarxes".

Per part de la CUP, Pilar Castillejo ha exigit més mecanismes de control i sanció a les empreses que incompleixin els plans d’igualtat, un treball conjunt amb Drets Socials per universalitzar les tasques de cures i evitar la seva feminització i, a la resta de partits, desplegar amb "garanties" la nova llei LGBTI+ aprovada pel Parlament perquè els seus drets siguin "efectius" i no quedin com a "paper mullat".