Jordi Medina, exaspirant a la presidència del Barça i líder d’‘Un crit valent’: «Hi ha un desarrelament molt preocupant del soci»

És molt negatiu. El que més m’ha agradat ha sigut, com a tots, el fitxatge de Hansi Flick i el paper del planter, que no és només imputable a aquest mandat, això ve de lluny. Però no m’han agradat moltes coses, moltíssimes coses. Per exemple, el tema del Camp Nou, ficar-nos en una obra faraònica quan no era el moment econòmic i amb un retard descomunal. Està a mitges i el que tardarà. I el cost i el deute que ens generarà. Més. El fet de no emprendre el Nou Palau. L’enorme desinversió en seccions, sobretot la de bàsquet. El deute que s’està generant em temo que serà monstruós, per no dir inassumible. Les palanques, que han sigut pa per avui i fam per demà. Les aliances amb empreses estranyíssimes. El patrocini del Congo. Les assemblees telemàtiques. L’aniquilació de Barça TV. Els desplaçaments. El tema de no voler cobrar –ells sabran per què– la penalització d’un milió diari de Limak. Les comissions a Darren Dein pels temes de Spotify i Nike, que em semblen vergonyoses. La marxa de directius i executius importants. La puntada de peu a Messi, que això gairebé podria ser el primer punt. El tracte a Xavi, a Koeman, a Jasikevicius, a Mirotic, a Barrufet, a Xavi Pascual, etcètera.

Fa falta un canvi, evidentment, pel que acabo de dir.

Em preocupa, i molt. Em preocupa el deute, em preocupa Goldman Sachs, em preocupa el cost de l’obra del Camp Nou amb Limak, em preocupen les comissions, em preocupen les palanques, em preocupa per què se n’han anat –evidentment amb una clàusula de silenci– executius i directius importants en el terreny econòmic, em preocupa el pagament de comissions monstruoses, inacceptables, inadmissibles, i sobretot, és clar, crec que el club quedarà amb un deute dificilíssim de tornar.

Com Cruyff, Messi ha de quedar indeleblement lligat a la història del Barça. Per tant, sí rotund que torni com a imatge, com a història, com a jugador. Jo fins i tot m’atreviria a demanar un last dance, una última temporada. Jo encara el tindria un any més acompanyant tots aquests joves. I després, evidentment, que es quedés, bé com a ambaixador o bé dins de l’estructura de formació al planter.

El soci no pinta res. Fixa’t en les assemblees, fixa’t en el tema de desplaçaments, fixa’t en el tema Barça TV, ja no t’envien ni el carnet de soci i d’abonat. No pinta res i la prova és que bona part de la massa social ha dimitit. Mireu el que va passar a Montjuïc. ¿Quants ens vam abonar a Montjuïc? ¿20.000, per dir alguna cosa? ¿Quanta gent ha tret l’abonament per al Camp Nou? Jo crec que hi ha un desarrelament, un allunyament molt preocupant del soci respecte al club. Ja ni som el millor club ni tenim la millor afició del món. Per no parlar de la Grada d’Animació, que la van fer fora amb l’excusa de 21.000 euros. ¡Si això s’ho gasten en un dinar al Botafumeiro o al Via Veneto! ¡No fotem!