Un derbi només per als assenyats

L’equilibri és impossible perquè el futbol, per molt que un pretengui l’estètica i la bellesa esportiva, acostuma a apropar-se al caos i als instints més baixos dels que exerceixen d’espectadors, però també de portaveus i propagandistes. L’Espanyol, que no guanyava cinc partits seguits a la Lliga des dels temps de Miguel Ángel Bríndisi (1999), un club que s’ha alliberat de la gota xinesa, no pas malaia, de Mr. Chen per llançar-se als braços del nord-americà Alan Pace, rep el Barça a l’RCDE Stadium de Cornellà, on mai va guanyar els blaugrana en el campionat de lliga. Però ni tan sols la possibilitat d’atendre el millor derbi català dels últims temps, amb el Barça de Flick com a ferm líder del campionat i l’Espanyol de Manolo González a la cinquena plaça, sembla amansir l’ànsia per la brega i el tumult. Que els fons de l’estadi hagin d’estar protegits per xarxes per si a algú se li acut llançar alguna cosa a Joan Garcia, zona zero del conflicte, no convida a la calma.

Perquè, sí. Aquesta vegada a qui toca protegir o sacsejar és a Joan Garcia, el pecat del qual l’estiu passat va ser canviar un Espanyol que va ajudar amb les seves parades a evitar el tercer descens de l’era Chen pel Barcelona, on se li va prometre que seria el "número u" –així li agrada anomenar-lo Flick– per davant del capità Ter Stegen i d’un Szczesny de tornada de tot. A canvi, Joan Garcia va deixar una clàusula de 25 milions d’euros. Diners amb els quals l’Espanyol, gràcies al gran criteri del director esportiu Fran Garagarza –convalescent d’un infart patit el mes de novembre passat–, va construir una plantilla coherent i, sota el comandament de Manolo González, temible pel seu esperit de supervivència.

Tanmateix, res d’això sembla servir quan entren en joc les emocions. A l’afició blanc-i-blava, pel que sembla, no li va agradar que Joan Garcia besés l’escut de l’Espanyol a la festa de celebració amb què es va liquidar el sofert curs passat si ja intuïa que firmaria pel Barça. Més, encara, després d’escoltar com Manolo González deia que es jugaria un braç que això no passaria. Però va passar. I Joan Garcia, als seus 24 anys i després de demostrar que li sobra personalitat i qualitat per defensar una porteria tan punyetera com la blaugrana, tornarà a trepitjar terreny blanc-i-blau. Sense que dels seus llavis hagi brollat en tot aquest temps cap declaració discutida contra el club que li va donar l’alternativa, allunyant-lo de l’esdevingut al seu dia amb Thibaut Courtois, porter del Real Madrid i l’anticrist per a l’Atlètic.

La directiva de l’Espanyol, en aliança amb els cossos de seguretat, ha fet aquests últims dies tot el que ha estat a la seva mà per evitar aldarulls. Més enllà de les xarxes i de la prohibició de tota simbologia blaugrana, va avisar els seus socis i aficionats de les greus conseqüències que tindria qualsevol incident. I no només econòmiques. L’RCDE Stadium està advertit de tancament.

Les proclames de Manolo

Per això va sorprendre que mentre Flick, en la vigília del partit, esbombés la seva compareixença sense ficar-se en embolics, Manolo entrés de ple en la disputa dialèctica. D’acord. El tècnic de l’Espanyol, lloat insistentment per Flick –"la seva feina és fantàstica", va clamar l’alemany– és un entrenador directe al qual no li van les mitges veritats. Però també va deixar per al record dels derbis diverses proclames. Per exemple: "Sembla que peguem a la gent cada setmana. Aquí no hem matat a ningú". O: "Aquí no vindrem amb rams de roses, és de sentit comú. Com quan al Camp Nou ens canten ‘a segona’. O aquesta mateixa: "Lliçons, no. Lliçons de comportament, no. Quan va venir Luis Figo al Camp Nou... No estan en condicions de donar lliçons a ningú". I és clar: "El tema Joan Garcia se me’n fot".

Amb tot, i mentre Flick dedicava mig segon a justificar la inquietant absència en el primer entrenament de l’any de Lamine Yamal –sense comunicat mèdic pel mig, estava indisposat, i aquest divendres ja es va exercitar amb normalitat–, Manolo es congratulava de recuperar el seu capità, Javi Puado –absent els tres últims mesos, coincidint amb la gran ratxa blanc-i-blava– i Ramon Terrats, un dels que més ganes tenen de viure un derbi com a blanc-i-blau.

Sobren els al·licients esportius del derbi. El Barça torna allà on va cantar les seves dues últimes victòries. I serà un bon moment perquè Flick, que busca el seu novè triomf seguit a la Lliga i que igualarà amb el Barça el nombre de paits entrenats al Bayern (86), resolgui què fer amb Frenkie de Jong tenint Pedri ja de tornada, i Eric més que consolidat en la base.

I com a últim vèrtex del triangle de les Bermudes, el paper de Víctor García Verdura, àrbitre de Mataró amb el qual el Comitè Tècnic d’Àrbitres confirma que trenca amb l’arcaic principi de la territorialitat. Manolo desconfia: "Si l’Espanyol surt beneficiat, l’àrbitre ha d’anar-se’n de Catalunya".

«Vull donar l’enhorabona a Manolo González. Està fentuna feina fantàstica»

«Joan Garcia està bé. Té confiança i creu en la seva qualitat. És el millor escenari per demostrar-ho»

«Crec que algun jugador fitxarem durant aquest mercat d’hivern, però ha de tenir sentit»

HANSI FLICK

TÈCNIC DEL BARÇA

«Sembla que peguem la gent cada setmana. Aquí no hem matat ningú»

«Lliçons de comportament, no. No estan en condicions. Que quan va venir Figo al Camp Nou...»

«Si l’Espanyol surt beneficiat per l’àrbitre [García Verdura], se n’ha d’anar de Catalunya»

Notícies relacionades

Un somni humit

Isidre Esteve: "Sento que tinc un magnífic equilibri en la meva vida"

MANOLO GONZÁLEZ

TÈCNIC DE L’ESPANYOL