Sonia Herrero, directora d'Humanamente: "La bogeria va entrar a casa sense demanar permís"

El més dur no va ser només veure'l patir. Va ser la solitud. La dificultat per trobar ajuda clara, humana i accessible. La sensació d'estar completament perduda en un terreny desconegut, havent de prendre decisions importants sense informació suficient, sense acompanyament i amb molta por.

Parlar per deixar de culpar-se i començar a comprendre

Vaig descobrir que, quan el patiment psíquic irromp, no només emmalalteix una persona, sinó que trontolla tot el sistema familiar, les rutines, els vincles i la manera de mirar el futur.

Amb el temps, vaig entendre una cosa que avui em sembla evident: els problemes de salut mental són molt més a prop del que volem acceptar. No és una cosa que els passa només als altres. És una cosa que ens travessa com a persones, com a famílies i com a societat. Tot i això, continua sent un tema del qual parlem poc. I quan no se'n parla, es viu en solitud, amb culpa, amb vergonya i amb una enorme sensació d'aïllament que agreuja el patiment.

Moltes vegades, el que més es troba a faltar no és només un diagnòstic o un tractament, sinó un espai on poder parlar sense por, on algú t'escolti amb una veu amable, sense judici, i et recordi que el que t'està passant no et defineix.

S'anhela un escenari on poder comprendre que no ets feble ni culpable, sinó humà i que, amb suport adequat, és possible trobar camins de recuperació, equilibri i sentit.

Transformar el dolor en xarxa, acompanyament i esperança

A mi em va costar molt trobar l'ajuda que va fer que el meu fill se n'anés recuperant i que jo el pogués acompanyar millor. Ara que ell està millor, he creat l'associació HumanaMente, nascuda amb la voluntat d'oferir el suport que jo mateixa vaig necessitar i no vaig trobar: orientació, comunitat i recursos tant per a persones amb diagnòstics de salut mental com per als seus familiars.

Amb el temps, el projecte s'ha anat teixint com una xarxa de suport integral on professionals, persones amb experiència pròpia i familiars s'acompanyen des de l'escolta, el respecte i la proximitat. Ja som més de vint persones a l'associació i estem obertes a moltes més.

La meva profunda necessitat d'entendre què li havia passat al meu fill, de saber com ajudar-lo i de recuperar l'esperança van fer que comencés a entrevistar gent. Vaig entrevistar professionals, persones que s'havien recuperat i familiars que havien après a acompanyar des de la calma i el respecte. Així, gairebé sense adonar-me'n, va néixer el podcast LO-CURA, Què cura la bogeria? per al qual he entrevistat més de 60 persones.

Em segueix fascinant parlar amb persones que tenen una mirada molt més àmplia i humana del que és el patiment psíquic i les problemàtiques de salut mental, persones que parlen de la seva pròpia recuperació, de tot allò que a elles els va servir i que el sistema de salut no els oferia.

Sortim de l'armari de la vergonya

Amb cada entrevista sento que sortim totes una mica més de l'armari de vergonya i de culpa on molts ens fiquem quan arriba la bogeria o qualsevol trastorn mental a les nostres vides. Quan parlem, quan escoltem i quan ens acompanyem, la salut mental deixa de ser un tabú i es comença a convertir en un lloc de trobada, dignitat i esperança.

Notícies relacionades

Francesc Torralba, filósof: "Torna a mostrar-se l'espiritualitat, és una font de fortalesa interior"

Omar Linares, assessor filosòfic: "La vida implica dolor, el repte no està en allunyar-se'n sino sostenir-lo i fer quelcom per canviar-lo"

Projectes com aquest, i com tants altres del teixit associatiu, existeixen gràcies al compromís de moltes persones, però per poder créixer i arribar a més gent necessiten xarxa, col·laboració i suport. Si sents que ens pots donar suport, ens encantarà.

Sonia Herrero, directora de HumanaMente