Una bufetada històrica

El laportisme es va passar dilluns mirant cap a un altre costat. El president va mirar cap a un altre costat. El club va mirar cap a un altre costat. Fins i tot els seus escriptors van mirar cap a un altre costat o van preferir escriure bucòlicament sobre la bellesa de la foto de Messi tornant al Camp Nou.

L’oficialisme va rebre la bufetada més gran de l’última dècada. Sense ser boxejador, Messi va estampar a la cara de Joan Laporta una manotada que es recordarà durant anys. Però tots van mirar cap a un altre costat. Ningú va voler verbalitzar, ni escriure, ni interpretar el gest de la visita clandestina de l’ídol culer a casa seva com el que va ser: una autèntica bufetada, amb la mà oberta, amb els cinc dits estesos, de la Pulga al president que el va fer plorar.

Al president, al seu seguici, al laportisme, no els interessa fer una lectura real, certa, del que va passar a les xarxes: Messi va dir a Laporta que deixi d’usar el seu nom per seguir guanyant-se els culers.

Bé va dir més: no et necessito per tornar a casa meva, no necessito que em convidis, vinc quan em dona la gana, jo entro al Camp Nou sense que tu m’hi acompanyis, entro al Camp Nou sense tenir-ne les claus, no necessito les claus de casa meva per entrar-hi.

Pot ser, no en tinc cap dubte, que la Pulga hagi blindat la jubilació del senyor que li va permetre entrar a casa seva mentre el Barça guanyava a Vigo (perdó, segons el compte del Barça, "a Celta") i el cap de protocol del club no s’assabentava de la seva visita, ja que era al concert de Katy Perry, a l’Olímpic de Montjuïc.

Notícies relacionades

La felicitat de Flick: Lamine, Lewandowski i Raphinha es reconnecten

Josué Canales, atleta: «He tocat fang i he après a perdonar-me, a no ser injust amb mi mateix»

El president, el seu seguici i l’oficialisme estan bloquejats. Saben que la Pulga no recolzarà cap candidatura, però el temen. És qui més temen i per això Laporta no deixa de parlar de l’homenatge que pensa fer-li. I Leo no deixa d’emprenyar-se al veure que el president que el va fer plorar l’usa en benefici seu. D’aquí ve la plantofada, amb nocturnitat i traïdoria.

A Messi se l’espera sempre a Barcelona. Però serà ell qui decideixi quan, com i amb qui. No Laporta, que hauria pagat tota la fortuna que atresora, àtic de la Diagonal inclòs, per acompanyar-lo en aquesta visita clandestina al Camp Nou.