Pogacar s’enfronta al repte d’una Milà-San Remo que mai ha pogut guanyar

La Milà-San Remo arriba avui com la primera gran cita amb els monuments del ciclisme, la carrera que un dia va guanyar Miquel Poblet i després el seu hereu Óscar Freire i que tracta sense èxit d’apuntar-se al seu extens palmarès Tadej Pogacar, com si fos la carrera que més se li resisteix mentre s’apunta Tours i altres grans obstacles com si fos el més senzill del món.

La classicissima, com la denominen els italians, una de les dues grans clàssiques que aporta el país transalpí (l’altra és la Llombardia, que Pogacar es menja cada any com si fos una bossa de pipes), apareix com una carrera de llarg recorregut (298 quilòmetres, una passada) que permet sobreviure als velocistes (Jasper Philipsen la va guanyar el 2024) i que se sol resoldre entre atacs pujant el curt però costerut Poggio de San Remo.

Notícies relacionades

Esdeveniments

Audrey Pascual: "Sempre he buscat la meva pròpia manera de fer el que els altres feien"

Potser la falta de duresa muntanyosa de la carrera ha fet que s’hagi tornat com un repte (gairebé) impossible per a Pogacar. Va intentar el triomf el 2023 atacant en la base del Poggio. Va acabar quart. Ho va fer l’any següent gairebé a punt de coronar (va ser tercer). El 2025 va protagonitzar un atac de somni que va provocar els 20 últims quilòmetres més apassionants de la prova en anys, un dels moments estel·lars de la passada temporada, i la resposta de Mathieu van der Poel i Filippo Ganna, tots tres van arribar junts a meta, tot i que només li va servir per anotar-se la tercera plaça a la Via Roma de San Remo.

No sembla que el panorama hagi de canviar molt avui, amb les mirades pendents, sobretot, del que faci Pogacar i de la resposta que hagi de donar Van der Poel (vencedor el 2023 i 2025). El duel entre els fenòmens eslovè i neerlandès marcaran no només la Milà-San Remo sinó també les dues grans clàssiques que se celebraran a continuació: Tour de Flandes (5 d’abril) i París-Roubaix (12 d’abril).