Iris Tió conquereix un or històric

Iris Tió va saber que volia interpretar Hymne à l’amour d’Édith Piaf, des que va sentir Céline Dion cantant-la a la Torre Eiffel en la inauguració dels Jocs de París del 2024. Un any més tard, la nedadora artística la va defensar amb absoluta destresa en el seu solo a la piscina de Singapur per convertir-se en la primera solista campiona del món espanyola de la història i trencar les barreres que quedaven dretes en la natació artística nacional, que ja acumula cinc ors mundials.

"No sé què té aquesta cançó que m’inspira", assegurava la nedadora pocs dies abans de viatjar a Singapur a aquest diari. Andrea Fuentes, la seleccionadora espanyola, va confiar en aquesta superstició i juntes van anar definint la rutina del solo lliure que l’ha consagrada campiona del món per davant de la xinesa Huyan Xu i la bielorussa Vasilina Khandoshka.

Eren precisament les xineses les rivals a batre. Dominadores fins ahir de les proves de natació artística en aquests mundials, les espanyoles les van posar en el punt de mira des de la preparació. Fuentes ja va avisar que anaven a Singapur sense por d’enfrontar-se directament amb les millors.

Per sobre de les grans

I és que Iris, amb aquest or, ha arribat on ni Gemma Mengual ni Ona Carbonell van aconseguir arribar. És la primera solista espanyola campiona del món i té ja assegurat un raconet en la història esportiva d’aquest país. Ho van tenir clar les seves mentores, Mengual i Fonts, a l’abraçar-la a la zona mixta entre llàgrimes. Per aconseguir aquesta proesa, la catalana, de 22 anys, va sumar una nota de 245.1913, amb una puntuació de 112.9000 en la impressió artística i 132.2913 en l’execució, i va superar la xinesa per 4.1888 unitats i la bielorussa per 5.6476.

"Soc en un núvol d’emocions, plorant, en xoc. És la primera vegada que Espanya guanya un or mundial en solo i no m’ho crec", explicava emocionada Tió en declaracions posteriors a la RFEN.

"Quan ha sortit la puntuació de la Xina, m’he quedat bocabadada, perquè la xinesa és molt bona i perquè l’altra (Vasilina Khandoshka) també tenia molta dificultat. Soc molt feliç i n’estic orgullosa, i vull donar les gràcies a les meves entrenadores, perquè sense elles això no hauria sigut possible", va afegir la solista. "Som el millor equip del món, el defensem a mort en aquests mundials i ens arriba moltíssim l’amor de la gent que ens segueix", va sentenciar Iris.

No n’hi ha per a menys, ja que la seva execució va ser perfecta. La seva expressivitat, els seus suaus moviments i una apnea de 45 segons van valer a la catalana un deu en l’apartat de performance. I és que malgrat classificar-se tercera en les preliminars i que les seves competidores augmentessin la dificultat, Iris en va tenir prou amb nedar lliure i representar amb seguretat l’aposta que ella mateixa havia configurat amb la seleccionadora.

Després del seu bronze en solo tècnic de dissabte, en què va quedar per darrere de les dues nedadores que ahir completaven el podi, Tió assumeix indiscutiblement el rol que anhelava tenir algun dia de liderar Espanya com al seu dia van fer Ona Carbonell o Gemma Mengual. "Crec que de mica en mica ho faig a la meva manera i amb el meu camí. Crec que soc molt jove i tinc molt per aprendre encara, però espero que a mesura que em faci gran aprengui a portar bé l’equip i a liderar", confessava a aquest diari abans de partir cap a Singapur.

Bronze en rutina tècnica

Notícies relacionades

L’equip de Flick, pendentde reiniciar una caòtica gira

"Baixeu del bus a celebrar-ho", va dir la Cata després de la victòria

A banda del podi històric, el seu triomf representa un punt d’inflexió en la sincro espanyola, que ha sabut reconstruir-se després del canvi de cicle internacional i al qual ha tornat des de fa vuit mesos Andrea Fuentes, ara com a seleccionadora. El projecte de Fuentes ha sigut trencador des del primer moment i ha apostat per acrobàcies noves, moviments fora del que és convencional i missatges en les seves actuacions.

La històrica jornada va tenir un fermall de bronze amb el tercer lloc conquerit per l’equip espanyol a la final de la rutina tècnica per equips, darrere de la Xina, or, i Rússia, plata.