Coventry agafa el timó del COI

L’exnedadora de Zimbàbue, doble campiona olímpica de 200 metres esquena, assumeix la presidència del Comitè Olímpic en un moment convuls per la situació geopolítica internacional. "Amb la seva elecció donem un gran missatge al món", valora Thomas Bach.

Coventry agafa el timó del COI
3
Es llegeix en minuts
Sergio R. Viñas

La solemnitat acompanya el moviment olímpic, està en la seva mateixa essència com un element troncal de la seva força, que resideix en la unió de cultures a través de l’esport. Ho sap prou bé Thomas Bach, que en els 12 anys que ha estat al capdavant del Comitè Olímpic Internacional (COI), que ahir van arribar a la seva fi, ha hagut de treballar la diplomàcia i la mesura per moure’s en les turbulentes aigües de la geopolítica. Ho sap també Kirsty Coventry, que recull aquesta missió en un escenari que s’endevina encara més complex que el del seu predecessor i amic. Però ho fa amb avantatge: ella és el missatge.

Dona, africana, 41 anys. Tres trets que la defineixen a ella, però sobretot defineixen els que l’han elegit, per tal com suposa d’evolució d’una institució que tantes vegades ha destil·lat aroma de càmfora, pròpia del seu origen nobiliari. "Amb la seva elecció donem un gran missatge al món: el COI continua evolucionant", va sintetitzar Bach, abans d’entregar a Coventry la clau de la Casa Olímpica de Lausana (Suïssa), l’acte protocol·lari portat a terme en aquest mateix emplaçament que simbolitza que, ara, qui mana és ella.

Contra 6 candidats homes

És la primera dona al capdavant del COI, també la primera persona nascuda a l’Àfrica, la més jove des del pioner Pierre de Coubertin, que va ser el segon d’una llista de presidents que amb Coventry arriba a la desena en els 130 anys d’història de l’organisme que regeix l’esport mundial, amb l’organització dels Jocs Olímpics com a principal missió. Els pròxims vuit anys, la doble campiona olímpica en els 200 metres esquena serà qui carregui amb aquesta responsabilitat.

Coventry ja havia sigut elegida presidenta el 20 de març, al guanyar les eleccions a sis candidats més, tots homes, entre ells Juan Antonio Samaranch Salisachs. Durant aquests dos mesos, Coventry i Bach han treballat en una transició dolça que va culminar ahir amb la seva proclamació oficial, les audiències als presidents dels comitès nacionals i el primer Comitè Executiu, demà i dijous.

"Inspirar, canviar vides, oferir esperança", van ser les tres tasques que Coventry s’ha autoimposat de cara al seu mandat olímpic, en un discurs ple d’agraïments, principalment al mateix Bach, en el qual no va avançar continguts del seu govern. Ja hi haurà temps per a això. De moment, la seva primera mesura va ser concedir l’Ordre Olímpica al seu predecessor, que també assumeix la presidència honorífica del COI de manera vitalícia. No hi ha evolució sense valorar el camí que l’ha propiciat i aquest és el missatge que envia Coventry a una audiència, la família olímpica, per si mateixa conservadora.

"Avui és un dia d’agraïment, confiança i alegria que m’omple de pau. Passo la torxa a una nova generació amb serenitat. Heu elegit una nova líder, una persona amb una la vida que està profundament arrelada en el moviment olímpic, que sap com viure els valors olímpics. Ella fa història", va sintetitzar Bach en el seu últim discurs presidencial.

Preocupació pels Jocs

Notícies relacionades

Des de ja mateix, Coventry posa fil a l’agulla per afrontar els reptes que té davant l’esport mundial. L’escalada bèl·lica dels EUA, seu dels pròxims Jocs Olímpics d’estiu, el 2028, multiplica una preocupació que també abasta de manera clara la situació de Rússia, l’exclusió de l’esport de la qual s’haurà d’acabar algun dia, tot i que de moment l’olimpisme es resisteixi a obrir aquest meló.

La integració (o no) de les persones trans en les categories femenines, un aspecte en el qual Bach va acabar passant la pilota a les federacions internacionals, serà un altre dels grans reptes de la dirigent africana en els seus vuit anys de mandat. I per descomptat per desgràcia, la lluita contra el dopatge, un repte etern per a un esport que sempre és més lent que la ciència. "El moviment olímpic és complex, bonic i fort, però només funciona si treballem junts", va dir Coventry, de qui es presumeix una voluntat d’ampliar el govern, de despresidencialitzar una institució que busca en aquesta etapa evolucionar algunes dècades de cop. Dona, africana i jove, Kirsty Coventry és el missatge.