Prohens: "Les Balears han de prioritzar l‘habitatge per als residents"

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, va defensar ahir al Fòrum un replantejament "profund i urgent" de les polítiques d’habitatge en un context que qualifica d’"emergència habitacional sense precedents" a les illes. Durant la intervenció, la líder balear va situar el problema de l’habitatge com el principal repte estructural de la comunitat, derivat –va assenyalar– d’un creixement poblacional accelerat i d’una oferta que no ha seguit el mateix ritme. "Balears ha de prioritzar l’habitatge per als residents", va reivindicar.

La presidenta va recordar que les Balears han sumat 160.000 nous residents en els últims 15 anys, mentre que en el mateix període només s’han construït 30.000 habitatges. "Aquí hi ha el problema de l’emergència habitacional", va afirmar, remarcant que la falta d’habitatge no s’explica pel creixement turístic, sinó per la pressió residencial sostinguda. Aquest diagnòstic, va insistir, va portar el seu Executiu a orientar totes les mesures cap a un objectiu central: crear habitatge assequible per als residents.

Prohens va desgranar les reformes impulsades pel seu Govern, començant per l’aprovació del Decret d’Emergència Habitacional, que introdueix la figura de la vivenda a preu limitat (VPL). Aquests habitatges, de promoció privada però amb protecció permanent, han de sortir al mercat el 30% per sota del preu mitjà, una mesura destinada a frenar l’especulació i garantir l’accés de famílies amb ingressos mitjans, assegura la presidenta. "Seria molt irresponsable en una comunitat autònoma com la nostra, que un dels nostres principals reptes és el creixement demogràfic, fer habitatge per atraure nous residents que ens tensarien després serveis públics com la sanitat, l’educació, els serveis socials o el transport. L’habitatge que s’està construint i que es construirà no és per a tothom, sinó per a gent que ja resideix a les Balears, per a joves que no poden emancipar-se. Per a treballadors que viuen ara mateix en condicions precàries, però en qualsevol cas per a ciutadans ja residents a les illes", resumeix la presidenta.

La dirigent balear defensa la necessitat de combinar recursos públics i privats, ja que el dèficit estimat d’habitatge –entre 40.000 i 50.000 unitats– "no es pot abordar sol des del públic". A més de la nova figura de VPL, el decret permet incrementar edificabilitat en determinats entorns, afavorir la divisió horitzontal i reconvertir locals comercials en habitatges. A Palma, afirma, aquesta mesura ja ha permès activar la creació de més de 300 llars en espais que havien perdut atractiu comercial. Un dels pilars de l’estratègia del Govern és la de donar prioritat als residents de llarga durada. Prohens rebutja frontalment la idea de prohibir la compra d’habitatge a no residents i el qualifica de "poc pragmàtic" i "inviable" dins del marc jurídic europeu. Al seu lloc, el Govern ha endurit els requisits d’accés a un habitatge.

Prohens justifica aquestes exigències en dos factors: la "forta pressió immigratòria", que tensa serveis públics i cohesió social, i la creixent competència de compradors no residents. Segons assegura, Balears té actualment 7.000 habitatges VPL en diferents fases de tramitació i 900 noves VPO iniciades en aquesta legislatura, el que suposa un increment del 70% del parc públic.

Rebaixes fiscals

La presidenta destaca l’eliminació de l’impost de transmissions patrimonials (ITP) per als joves que compren el seu primer habitatge. Fins ara, 2.000 joves s’han beneficiat d’aquesta mesura, amb un estalvi mitjà de 15.000 a 20.000 euros. També s’ha reduït l’ITP del 4% al 2% per a famílies nombroses, una iniciativa que ja ha permès a 3.000 famílies accedir a un habitatge. Sobre la hipoteca jove, Prohens explica que el Govern va actualitzar els límits de preu i va ampliar l’edat d’accés fins als 40 anys, facilitant que 600 joves hagin pogut comprar un habitatge en els últims dos anys. "En el nostre ADN hi ha l’habitatge en propietat, com ho va estar en el dels nostres pares i avis", diu.

Notícies relacionades

El preu mitjà del menú del dia puja el 21,3% en una dècada, fins als 14,20 €

Els bots i els biaixos de la IA són les noves amenaces de les marques

El problema del sòl, insisteix, és especialment complex en un territori insular i protegit. És per això que el Govern ha posat en marxa la Llei de Projectes Residencials Estratègics, que redueix els terminis de desenvolupament urbanístic d’entre 10 i 15 anys a 18 mesos. La llei obliga que el 50% del sòl desenvolupat es destini VPO o VPL. En el cas de les anomenades àrees de transició, el percentatge s’eleva al 100%, cosa que Prohens qualifica com "el nivell de protecció més gran d’Espanya".

La presidenta situa el creixement demogràfic com un dels grans reptes estructurals de les Balears, estretament lligat –afirma– a l’actual model econòmic intensiu en mà d’obra i dependent de determinats perfils professionals. Recorda que les illes viuen una situació de plena ocupació i de cotitzacions rècord, cosa que, paradoxalment, conviu amb una "falta evident de mà d’obra" que alimenta l’arribada constant de nous residents. Prohens adverteix que abordar el fenomen demogràfic és "molt més complex que el problema de l’habitatge" i que requereix una transformació profunda el model productiu cap a sectors més intensius en coneixement, investigació i innovació, un procés que no es resol "ni en un any, ni en una legislatura, ni amb una sola llei".