Xavi Vilajoana presenta la seva precandidatura a presidir el Barça per acabar amb «la gestió demencial de Laporta»

Transcorreguts cinc anys, el 2026 arriba el moment en què els socis «passin comptes» amb els seus vots després d’haver sigut apartats des de l’última vegada que van acudir a les urnes. «No és el Barça que volem i necessitem», recull Vilajoana del sentir dels culers. «No veig cap dels valors que han fet gran el Barça», afirma al veure «la falta d’estratègia i serietat» de la junta de Laporta.

Assumir la responsabilitat

«M’il·lusiona moltíssim ser president del Barça. I si no m’il·lusionés també m’hi presentaria, perquè ara no podem mirar cap a una altra banda; ara cal assumir la responsabilitat d’ajudar el club», va afirmar Vilajoana al presentar-se aquest dijous com a precandidat. Una responsabilitat que s’afegirà a les que ja va tenir, després d’enumerar que va ser del planter de l’equip de futbol sala, i va governar com a directiu aquesta secció, el futbol formatiu i el futbol femení. Un pas afegit després de 21 anys de vinculació, fill a més d’un exdirectiu.

Vilajoana no tem que li mencionin el passat. Gairebé ho desitja. «He sigut directiu amb els tres últims presidents: amb Laporta, Rosell i Bartomeu. Tots em van trucar perquè anés a treballar al club, a aportar el meu coneixement i la meva experiència. Tots es van dirigir a mi», va presumir el soci culer, de 52 anys (2 de gener de 1973), enginyer industrial, llicenciat en administració i direcció d’empreses i president de l’Associació de Promotors Constructors d’Espanya, la de Catalunya i del Saló Construmat de Fira de Barcelona.

Coneixedor, per tant, del que representava la concessió a Limak de la reconstrucció del Camp Nou, Vilajoana va censurar que la junta de Laporta de «no sap el que porta entre mans» d’acord amb les alteracions que ha viscut el projecte i els successius ajornaments per a la tornada a l’estadi fins a culminar la «improvisació» d’anunciar-ho amb una setmana d’antelació: «Mai he dit que fos una obra fàcil; és complicadíssima, única al món perquè és una barreja de remodelació i obra nova», va matisar.

«El ‘mas robat’»

L’elecció de Limak és un exemple de la manera d’obrar de Laporta. N’hi va haver d’altres, com els patrocinis pactats amb la República Democràtica del Congo i altres empreses de dubtosa procedència i prestigi d’actius digitals. «¿De veritat no podem trobar un espònsor que no sigui amb aquest tipus d’empreses? ¿De veritat no són capaços d’aconseguir ingressos i evitar associar-nos amb segons quines marques?, es preguntava Vilajoana, que va utilitzar l’expressió catalana «mas robat» per avisar de la situació en què manté el club: un lloc devastat i empobrit.

Clonar La Masia al món

Ho havia justificat Vilajoana a l’exposar setmanes enrere un informe econòmic pel qual situava el deute en els 4.000 milions d’euros i el ridícul augment dels ingressos ordinaris, que el va xifrar en el 0,4%. En aquesta compareixença, i ho va repetir de nou, preveu un augment d’un 30%.

Una part d’aquest percentatge procedirà de la «monetització» dels aficionats que segueixen el Barça a les plataformes digitals; una altra arribaria mitjançant la «clonació» del projecte de La Masia en altres continents fora d’Europa mitjançant acords amb altres clubs, cosa que permetria controlar les promeses que poguessin sorgir a tots els mercats. «Tindríem jugadors ja formats que ens podrien servir a nosaltres o vendre’ls a altres clubs», va explicar.

Notícies relacionades

Un informe impulsat per Vilajoana apunta que el Barça és el club més endeutat de la història del futbol europeu

Quatre gols, cinc de celebrats

«El nostre Haaland no és al City; el nostre Haaland és a La Masia», va exposar a tall d’exemple per remarcar que el planter blaugrana ha de ser un eix de la política esportiva del futur. Un altre serà la potenciació de les seccions –«no són un cos de cost, formen part de la pluriesportivitat que és una de les nostres senyes d’identitat– i la creació d’una categoria femenina en cada disciplina. I un altre, la recuperació del vincle amb els socis.

«No és possible que amb un pressupost de 1.000 milions no se’n puguin destinar 30, 40, 50 per als socis, que és una quantitat del que es paga per tancar acords de patrocini», va comentar, al·ludint a la comissió que el Barça de Laporta va pagar a l’intermediari Darren Dein per tancar l’acord amb Nike.