La revelació d’un secret

La sentència que elabora el magistrat Andrés Martínez Arrieta encaixa els fets de la instrucció i el judici oral a l’article 417 del Codi Penal: revelació de dades reservades. Es tracta del 4.1: "L’autoritat o funcionari públic que reveli secrets o informació a la qual tingui accés per raó del seu ofici o càrrec i que no hagi de ser divulgada s’exposa a una multa de 12 a 18 mesos i a una inhabilitació especial per ocupar càrrecs públics d’entre un i tres anys".

La resolució puntualitzada que s’aplicarà la inhabilitació especial en la seva modalitat inferior al màxim, és a dir, serà de dos anys, i fonts jurídiques consideren que Álvaro García Ortiz, no haurà d’abandonar la carrera, cosa que la sentència, i només la sentència, pot aclarir per què del reglament del Ministeri Fiscal se’n desprendria el contrari.

Però, a més, la sentència, després de condemnar per l’article 417.1 ja citat del Codi Penal, inclou dues coses més que han passat gairebé inadvertides: "L’absolem per tots els altres delictes objecte i l’acusació" i els objectes intervinguts en els registres practicats seran tornats als seus titulars i, si és el cas, es destruiran.

Els delictes pels quals s’absol són el del 417.2, segons el qual "si es tractés de secrets d’un particular, les penes seran les de presó de dos a quatre anys, multa de 12 a 18 mesos, i suspensió d’ocupació o càrrec públic per temps d’un a tres anys". I també els delictes de prevaricació i el delicte d’infidelitat en la custòdia de document (articles 413 a 416).

El magistrat Martínez Arrieta va accedir a la ponència no per torn, sinó perquè la ponent, Susana Polo, va proposar absoldre el fiscal general al no trobar proves que hagués filtrat el correu de l’advocat Carlos Neira, representant d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, en les negociacions amb la Fiscalia per assolir un pacte de conformitat, fet que exigia al seu client reconèixer dos delictes fiscals.

Les negociacions de conformitat en qüestió es regeixen pel protocol de 2009 vigent que van firmar la Fiscalia General de l’Estat, el Col·legi d’Advocats de Madrid i el Consell General de l’Advocacia Espanyola (CGAE) on s’estima que aquestes negociacions són "confidencials".

Martínez Arrieta abans d’acabar les deliberacions del tribunal –el judici oral va acabar el 13 de novembre– va acudir el 18 de novembre al Col·legi d’Advocats de Madrid per impartir un curs dirigit als advocats d’ofici. I a l’acabar es va dirigir a la seva audiència: "Concloc, que he de posar la sentència del fiscal general."

Martínez Arrieta i els altres sis magistrats del tribunal encara no havien acabat les seves deliberacions aquell dia 18 de novembre. La prova és que el 20 de novembre, dos dies més tard, es va acordar, acabades les deliberacions, emetre un comunicat amb la fallada del tractat, ja que elaborar la sentència exigiria diverses setmanes de treball.

Les deliberacions són secretes segons la llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ). L’article 233 diu: "Les deliberacions dels Tribunals són secretes. També ho serà el resultat de les votacions, sense perjudici del disposat en aquesta llei sobre la publicació dels vots particulars". I la llei d’enjudiciament civil, article 139, diu que són secretes en idèntics termes a la LOPJ citada.

Martínez Arrieta va vulnerar el secret perquè va revelar mentre es deliberava que el ponent era ell (és el ponent qui fa la ponència, en efecte), atès que públicament la ponent era la magistrada Susana Polo. De la vulneració d’aquest secret es deduïa que el tribunal s’havia dividit i que a l’assumir ell la tasca de "fer la sentència" la ponent Polo havia quedat en minoria i, per tant, havia hagut de cedir-la, com és normal.

Al Col·legi d’Advocats

Notícies relacionades

La decisió del TS minva la majoria del Govern i dona més poder a Junts

Pérez Llorca arriba a la Generalitat lligat a Vox i a l’empremta que ha deixat Mazón

La revelació d’Arrieta és la vulneració d’un secret ni més ni menys que a la seu del Col·legi d’Advocats de Madrid, la primera entitat que va decidir presentar una querella contra el fiscal general de l’Estat.

El delicte que presumptament ha comès Martínez Arrieta al violar el secret de les deliberacions és considerat per no pocs juristes com més greu que la revelació de dades reservades. Això és així perquè es tracta de vulnerar la LOPJ mentre que a García Ortiz se’l va acusar de revelar dades considerades no per la llei com a "confidencials" sinó pel protocol citat del 2009.