El Barça sobreviu a un malson

El Barça va suportar com va poder les envestides d’un Dortmund que aspirava a aixecar el 4-0 de l’anada, es va veure amb un 2-0 i un 3-1 en contra davant les martellades de Guirassy, i va agrair que el defensor algerià Bensebaini es marqués en pròpia porta quan el pànic ja s’havia propagat sense remei.

Lamine Yamal té 17 anys. Una edat apropiada per aprendre una d’aquelles lliçons que poden deixar-te marca per sempre. Perquè el noi meravella del Barça va quedar paralitzat mentre aquesta paret groga de seguidors del Dortmund amenaçava de caure-li a sobre. Tot i que no va ser ell l’únic que es va veure consumit en un primer acte en el qual els futbolistes blaugranes perdien pilotes i marques, una vegada i una altra, mentre els jugadors de Niko Kovac amuntegaven ocasions de gol.

Kounde va tornar a aquest món interior que ja feia un temps que no visitava; Araujo reproduïa els seus tradicionals errors a la sortida; Gavi li posava ganes, però escàs control; mentre que De Jong, valent però orfe sense Pedri a la vora, es veia incapaç de ser el timoner d’un equip desorientat i desestructurat. Les suplències del mateix Pedri i de l’advertit Iñigo Martínez van ser una llosa per a un grup que només trobava la calma, qui ho havia de dir, quan la pilota li arribava a Gerard Martín, excels substitut de Balde.

El Barça no va llançar a porta en tot el primer temps. El Dortmund, en canvi, en va marcar un i va vorejar la desena en aquest mateix acte. Szczesny posava mans i peus davant l’actitud contemplativa dels seus companys. Tot i que ja no va poder evitar emportar-se per davant Gross en l’àrea en un penal que va habilitar Kounde al no tirar la línia de fora de joc. Guirassy va marcar el primer dels seus tres gols emulant Panenka.

Flick cridava, corregia, mirava de canviar la pressió, es desesperava, però es resistia a moure peces. I això que el Dortmund va sortir del descans amb la mateixa convicció atrapant el 2-0 una altra vegada a l’inici. Kounde no va seguir Guirassy i aquest va portar els seguidors grocs al deliri. Uns crits que van quedar ofegats cinc minuts després gràcies a un d’aquells episodis que només neixen quan un porta un rosari a les botes.

Sense rendir-se

Notícies relacionades

Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se

Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic

Kounde es redimia i donava color a una recuperació de De Jong. Fermín, que s’havia passat la nit discutint el pèssim arbitratge de l’italià Maurizio Mariani, centrava l’àrea. I Bensebaini, que a Montjuïc ja va exhibir una infinitat de carències tècniques, va rematar a pròpia porteria mentre els seus companys queien de morros a terra. Però no es van rendir.

Flick va treure al camp Pedri, que es va disposar a apagar les brases durant una bona estona. Hi va haver mitja hora de relativa calma. Fins que un altre greu error d’Araujo va portar Guirassy al 3-1 i el Barça a un últim quart d’hora insuportable. Els de Flick no van despertar del malson fins que allò va acabar. Els vells fantasmes, els traumes, no són tan lluny.