Flick intenta fer un reset al Barça davant la falta de joc

L’equip blaugrana mira de no perdre el tren de la Lliga mentre busca la seva millor versió i espera la tornada dels lesionats.

Hansi Flick dona instruccions davant l’Elx, amb Eder Sarabia al fons. | ENRIC FONTCUBERTA / EFE

Hansi Flick dona instruccions davant l’Elx, amb Eder Sarabia al fons. | ENRIC FONTCUBERTA / EFE / Enric Fontcuberta

2
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

Ni en la victòria, imprescindible davant l’Elx per no permetre que el Madrid s’enfili a la Lliga, troba consol complet el Barça. No té el joc de fa un any, castigat per les lesions i desproveït de la cohesió en la seva idea que el va elevar el curs passat fins a convertir-lo en una de les grans sensacions d’Europa.

Un equip valent, agosarat i fresc, divertit sempre de veure, al qual ara costa trobar rèplica en aquests gairebé tres primers mesos de competició. Com va dir Flick sobre la lesió de Lamine –"va i ve, ha de gestionar-la ell"–, el Barça camina igual. Va i ve sense deixar un segell d’autoritat. Ni tan sols quan guanya.

Els tres gols a l’Elx reforcen la idea original de Flick, tot i que, alhora, retraten la seva poca consistència en el joc. Són producte d’accions ràpides i verticals, un registre de l’alemany. Però no són teixits amb paciència sinó que neixen de la pressió, que ja no és tan coordinada com abans, entre altres raons perquè els rivals tenen estudiat el mecanisme blaugrana i troben antídots eficaços. El Barça va caure tant en fora de joc (cinc vegades) com el conjunt d’Eder Sarabia.

En l’1-0 només hi van intervenir dos jugadors. Va robar Balde, va rematar Lamine Yamal. Tot va passar de forma ràpida. Quatre tocs del lateral i tres del davanter. Tot va passar en tot just vuit segons. Més rutilant va ser el 2-0. Va robar Fermín i va marcar Ferran. Quatre tocs (tres del centrecampista) i cinc segons de pur vertigen. I el 3-1 que va donar la tranquil·litat va arribar després d’una falta llançada per Kounde, que va connectar amb Casadó. I aquest va detectar la correguda de Fermín, que va assistir amb saviesa Rashford. La jugada més llarga. I va durar 14 segons amb vuit tocs en total.

La línia més retocada

No hi ha dia que el Barça no encaixi un gol. No tot s’explica per l’enyorança de la valuosa figura d’Iñigo Martínez. Amb ell també va ser el Barça un grup inestable el curs passat que va rebre molts gols. El problema és que l’equip concedeix molt. I encaixa sense parar des de fa mes i mig. El triomf contra el Getafe (3-0), del 21 de setembre, és l’últim.

Notícies relacionades

Busca Flick retornar a l’inici. El Madrid se li ha escapat a cinc punts, el joc no arriba, l’ànima defensiva del seu grup s’ha esquerdat i les absències tenen tant de pes que alenteixen el creixement de l’equip. Arribat a aquest punt, l’alemany ha intentat tornar al quilòmetre zero de la seva idea original, tot i que condicionat per l’absència de tanta qualitat.

La vida sense Pedri el mes vinent i mig obliga De Jong a assumir un rol molt més protagonista, sobretot en l’aspecte ofensiu. "És un jugador increïble", va dir Flick elogiant la resposta del neerlandès, transformat ara en una peça capital per sostenir l’entramat del centre del camp al costat de Fermín (va regalar dues assistències davant l’Elx), mentre confia a recuperar la millor versió de Casadó.