El Barça liquida de nou el Madrid amb una altra maneta

Va ser un recital. Un més, per variar. Fins i tot el Barça més humà va fulminar el Reial Madrid (0-5) sense despentinar-se. Ni la pluja torrencial ni la gespa tortuosa van ser impediments per al conjunt de Pere Romeu. Les blaugranes van donar ahir a la nit la seva millor versió sobre la gespa de Valdebebas i van golejar per enèsima vegada les blanques. Van mantenir la porteria a zero, per sisè clàssic consecutiu, i van enfonsar les esperances ja remotes del Madrid. No és que ni s’acosti; és que cada vegada és més lluny.

Ara no només és qüestió de talent. El Barça, malgrat tenir més bona plantilla i més bon equip, no guanya els clàssics tan sols per habilitat amb la pilota. Hi ha alguna cosa més, certament imponderable, que les fa regnar al camp. Aquesta majestuositat, aquest punt de superioritat innata que desposseeix el Madrid de qualsevol oportunitat de fer-los mal a la gespa.

El rellotge no havia marcat ni el segon minut de joc quan Salma Paralluelo ja havia conquerit la porteria de Misa Rodríguez. La davantera va rematar amb l’esquerra i, tot i que la portera va passar per sobre de la rival, la pilota va trobar el camí tota sola cap a la xarxa. Es repetia el mateix guió que en els 16 clàssics que s’han disputat en tota la història d’aquesta rivalitat. Amb el partit a l’estadi Alfredo Di Stéfano arribava la 17a victòria consecutiva, que mantenia d’aquesta manera el cartell d’invicte per a les catalanes.

La diana de Salma Paralluelo només va ser el tret de sortida d’una nova pluja de gols. Ewa Pajor va fer els dos següents. El primer, acabant una jugada rocambolesca. El segon, esfondrant de nou el mur ineficient que va intentar construir Rodríguez a la seva porteria. La davantera se sentia còmoda enmig de tant desconcert en una gespa negada. El Barça va arrossegar sense pietat el Madrid i es va rescabalar amb gust.

Clàssic de Lliga a Montjuïc

Notícies relacionades

Lamine imposa entre el tumult

Un partit de 42 minuts

Va tornar a ser la saragossana la que va fer la pinzellada al quart gol blaugrana. La centrada d’Ona Batlle va ser una obra d’art que va caure just a la punta de la bota de Graham Hansen, que va punxar amb delicadesa Salma, que amb una subtil empenta la va colar al fons de la porteria de Rodríguez. El partit va ser un ball de parelles, i la que va brillar més va ser la de Paralluelo i Pajor. La polonesa va firmar la maneta final i va segellar el seu particular hat trick per acabar d’enfonsar el conjunt blanc.

Amb una nova golejada, el Barça va deixar encaminada l’eliminatòria i es va agenciar el primer clàssic del mes. Aquest març serà intens pels partits contra el Madrid, que d’aquí a una setmana farà via cap a Barcelona per jugar la tornada d’aquestes semifinals de la Copa de la Reina al Johan Cruyff. Una vegada més, sembla que el partit no tindrà gaire història. El colofó final serà d’aquí a dues setmanes, amb el clàssic de la Lliga F que es disputarà a Montjuïc. Un escenari gran per al que pot ser un gran espectacle amb les grades plenes. Una altra demostració del que és el Barça: poder tant a dins com a fora de la gespa.