Lamine imposa entre el tumult

Comencem pel principi. Que LaLiga obligués a jugar a les 19.30 amb el termòmetre rondant els 35 graus va ser una barbàrie. I va condicionar tot indici d’espectacle. El Mallorca, abans de quedar-se amb nou en el minut 39, ja no acudia a la pressió perquè la calor asfixiava. I els barcelonistes prou tenien amb tocar i passar-li la bola a Lamine, que va desconcertar Mojica i va servir el 0-1 a Raphinha, que va aparèixer.

La bronca va arribar una estona després. Raíllo es va quedar estirat a l’àrea després que un xut de Lamine li donés al cap. L’àrbitre es va emportar el xiulet als llavis, però no va xiular. I Ferran, que va anar a la seva i amb els futbolistes del Mallorca ja amb els braços en gerra –menys Raíllo, que seguia a terra–, va trepitjar i va marcar. Munuera es va quedar un moment quiet sense saber molt bé què fer abans de concedir el gol. Hi ha un protocol de commoció cerebral quan hi ha sospita de traumatisme cranioencefàlic, una situació que no va passar. Jagoba Arrasate va entrar en còlera amb Munuera. Tot i que no amb els seus jugadors, per quedar-se aturats, o amb Ferran, que es va excusar dient que no havia vist el seu rival caigut.

A partir d’aquí, tot es va torçar. Morlanes, que va ser amonestat per protestar, va veure la vermella deu minuts després per fer la traveta a Lamine. I a Muriqi, que venia d’un error estrambòtic, no se li va acudir res més que donar una puntada de peu a la cara a Joan Garcia en una acció dividida que també va merèixer l’expulsió. Tot i que per decidir-ho Munuera hagués de corregir la seva groga inicial després de ser requerit pel VAR.

En el Barça també hi va haver algun al qual se li van creuar els cables. Araujo, que ha recuperat el seu protagonisme després de la marxa d’Iñigo Martínez, va evidenciar que el seny en el joc no va amb ell. Es va jugar diverses targetes amb entrades a deshora. Mentrestant, Raphinha també va joguinejar amb l’expulsió després d’haver caçat Mateu.

Notícies relacionades

Amenaça a l’equip de Piqué i caos total en el futbol andorrà

El Barça encara no trepitja el Camp Nou: jugarà també a Montjuïc contra l’Olympiacos a la Champions

La calor i la descompressió d’uns i altres en el segon temps va portar que el Barça no pogués burxar gaire més en la ferida tot i que jugués contra nou. A Flick no li va agradar gens l’actitud dels seus futbolistes. El joc es va parar, la inefectivitat va ser la norma, Raphinha i Olmo van xutar al pal, i Rashford va poder sortir a estirar les cames al costat de Jofre, els dos debutants a la Lliga. Fins que Lamine va dir prou i va clamar que no hi ha ningú com ell.

La nit abans del triomf del campió, Joan Laporta, pujat a un escenari de fusta d’aquests que munten a les festes de barri, era exultant. No va fer botifarra, però sí que es va deixar anar a la seva manera perquè sabia que Joan Garcia i Rashford serien inscrits a temps per compartir triomf a Son Moix. "¡Els que ens fan lluitar contra tot i contra tots, ¡que estiguin tranquils!". Tot continua igual. Laporta reinterpreta les teories del caos. L’equip de Flick guanya. Lamine imposa. I als àrbitres no els humanitza ningú, amb un cognom i amb dos.