Dos falsos nous

Va faltar Lewandowksi i el Barça es va embolicar a rematar sense parar des que va saltar a la gespa, amb una desesperació que semblava voler dissimular que no jugava el màxim golejador de l’equip i de la Lliga (26 gols en 29 partits) i d’Europa i de la Història. Una producció insòlita a què va col·laborar l’amable Betis, incapaç de desxifrar com havia de defensar una figura que no existia i, en canvi, apareixien rivals per tot arreu. Fins i tot defenses que venien corrent des de casa seva per xutar a porteria. Com Kounde.

Un supòsit apriorístic

La falta de rematada sense Lewandowski a la gespa es va convertir aviat en un simple supòsit apriorístic. El primer xut va acabar a la xarxa. La inquietud de l’eficàcia es va obrir després, quan va volar el 100% d’encert. Sense que Bartra i Natan haguessin pogut organitzar-se, identificat Olmo en el paper de nou, es va colar Gavi per desorientar-los una mica més. ¿Aquest no era l’interior dret?

Ningú va trobar a faltar Lewandowski, tot i que Olmo xutés tres vegades i cap arribés al fons de la xarxa. A tot estirar va tremolar el pal. Sense el polonès, el destinatari final de les pilotes per rematar, la manera d’atacar va passar a ser més combinativa i dinàmica. L’àrea no pertanyia a ningú. Era un jardí comunitari com ho va ser l’àrea del Madrid a Jidda, inaugurat també per Gavi. També s’hi va atrevir Gerard Martín, que ho va provar sense convicció.

Gavi es va ficar a la jungla amb la seva gosadia habitual i va marcar amb l’esquerra malgrat no ser la seva millor cama. Potser ho és per rematar: sis dels seus nou gols amb el Barça els ha transformat amb l’esquerra. Igual que l’últim, que amb prou feines tenia l’antiguitat de tres dies. El va fer a Courtois en la golejada de l’Aràbia que, segons es va veure, va operar un efecte inesperat en l’afició. Menys acolorit Montjuïc, sense xarangues ni tambors, a la mitja hora les 46.019 persones de l’estadi (una amunt, una avall), es van posar cantar i saltar: "Boti, boti, boti, madridista qui no boti".

L’esforç dominical, recompensat amb el trofeu que va exhibir Ronald Araujo en l’inici, era la raó per la qual Lewandowski es va asseure per segona vegada aquesta temporada. Tampoc es va notar en la primera. L’equip es va posar les botes amb cinc gols a Mallorca. Ahir a la nit van ser set, tot i que se’n van anul·lar dos pel VAR que van deixar més dubtes que certeses. El fals nou a Son Moix va ser Ferran. I va marcar, per descomptat. I Pau Víctor, que va tancar la mà.

El nou no marca

Notícies relacionades

Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se

Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic

La gràcia és que no va marcar Olmo, el designat per exercir de nou. A la seva manera. Sense obsessionar-se amb el gol: l’hi va donar a Ferran, que ho necessita més. Flick el va mantenir a l’equip de principi a final mentre repartia descansos en l’alineació (Casadó, Balde) amb les substitucions (Raphinha, Pedri, Gavi...) i sumava adeptes per a un Barça transformat des que va tancar Montjuïc a final d’any. A Montjuïc va marcar fins i tot Vitor Roque, que es va passar minuts i minuts envejant com disfrutaven els seus excompanys mentre que no li va arribar una bona bola fins al penal. Va poder marxar amb el cap ben alt.

Va descansar Lewandowski i qui no ha de descansar és Lamine Yamal. Ni per edat (la meitat d’anys que Robert, 17 a 36) ni per l’espectacle que aporta. Va marcar i va assistir, i mentrestant va deixar filigranes que van escalfar un Barça que vola.