Posar seny

L’equip ens té il·lusionats encara amb imberbes i lògics titubejos, la situació de les obres del rutilant Spotify Camp Nou, cridat a ser una de les joies arquitectòniques del nostre país, amb dificultats i retards, però avança, anem tancant acords nous, un dels quals diuen que és el millor en el seu sector, i entre tanta notícia a priori agradable, és cert que l’assumpte Olmo/Víctor, encara sense dictamen final, ha enterbolit i ha sacsejat el final d’any... ¿Què ha passat? ¿Per què tant soroll? ¿Per què aquesta sensació que tot penja d’un fil?

Sucumbir davant hienes

Les postures estan enfrontades com jo ja ni recordava. Per a uns Laporta és el culpable de tots els mals i la falta de professionalització interna ens porta a la ruïna; per a d’altres, si no fos per la seva determinació, el seu esforç particular i la seva manera personal de dirigir el club, fa temps que hauríem sucumbit davant hienes de la capital famèliques de sang.

Notícies relacionades

Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»

El FC Barcelona prepara ja el retorn a l’estadi de Montjuïc

¿Quina és la veritat en aquest nou i desconegut paradigma? Doncs probablement que tots tenen la seva part de raó, però també el seu disbarat i la seva absurditat. ¿Hi ha un culpable o no ? Jo, si n’he d’escollir un, el percebo rodonet, amb una circumferència de 70 cm, i un pes de 410 g, i no és cap altre que la puta pilota. Avui, tot sembla haver embogit. Una mostra: en la meva última aparició a Esport3, divendres, vaig rebre dos missatges, i en ple directe, de directius amics (que per decòrum no revelaré), agraint la meva intervenció en el programa Onze.

Però aquesta mateixa intervenció va merèixer que una altra destacada persona d’aquesta mateixa junta, m’acoltellés l’endemà per l’esquena en una conversa, criticant-me, exactament i àcidament, per les mateixes paraules. Ja veuen... Urgeix posar seny. El Barça guanyaria.