‘El gol de mi vida’, el futbol dibuixat en primera persona

La realitat és una il·lusió de la percepció... Així que el record no és més que la construcció subjectiva d’un moment que es fa utilitzant creences, experiències, emocions i expectatives. El periodista xilè Javier Cáceres va voler anar més enllà en el seu últim llibre El gol de mi vida (Libros Cúpula) i es va proposar posar negre sobre blanc els records dels futbolistes més excel·lents de la història proposant-los una cosa inèdita: dibuixar el seu millor gol.

"Els entregava un full en blanc i un bolígraf i els demanava que dibuixessin el seu millor gol. Alguns hi invertien el seu temps i ho feien, d’altres em miraven estranyats per la proposta i a més d’un li vaig haver d’insistir mostrant-li gols pintats per altres futbolistes per convèncer-lo", confessa Cáceres, assegut a les grades de l’Olímpic de Berlín.

Javier va heretar l’amor pel futbol i el periodisme del seu pare, Gonzalo, funcionari del Ministeri d’Agricultura del Govern de Salvador Allende que va saltar la tanca de l’ambaixada alemanya a Santiago de Xile per salvar la vida durant el cop militar del 1973. Gonzalo es va exiliar amb la seva família a Bremen, va treballar per a la Deutsche Welle i va col·laborar per a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i el diari Sport. El seu fill, a més d’aficionat del Werder Bremen, es va convertir en redactor del Süddeutsche Zeitung. Va ser corresponsal de política exterior del diari alemany a Madrid i a Brussel·les, i des del 2015 resideix a Berlín, on escriu principalment de futbol alemany, així com el d’Espanya i Sud-amèrica. Autor de diversos llibres, en les últimes setmanes ha publicat El gol de mi vida, una de les obres més originals de l’extensa bibliografia futbolística.

La història va començar, com gairebé tot, per casualitat. "El 2005 vaig ser a Xile amb Leonel Sánchez, l’exfutbolista xilè, i no sé si perquè jo no me n’assabentava o perquè ell s’expressava malament, però no aconseguia visualitzar el gol que m’explicava. Així que per solucionar-ho se’m va acudir demanar-li que el pintés. Em va semblar curiós i vaig guardar el dibuix. No el vaig arribar a publicar, però allò em va semblar un format molt original per repassar els seus millors gols amb els futbolistes a qui tenia accés en la meva feina diària", apunta Javier.

L’episodi amb Pelé és un dels que millor recorda: "Tenia 10 minuts en una ronda d’entrevistes en la qual vaig ser l’últim i, quan vaig entrar, imaginin-s’ho... Pelé ja estava esgotat i amb ganes d’anar-se’n. Li vaig demanar que triés el seu millor gol i em va parlar de tres. ‘El més bonic, el del barret a Suècia en la final del 58. El més difícil, el penal del gol número 1.000. I el més important, el gol a Gal·les del Mundial del 1958’. I a l’hora de dibuixar va deixar escrita una perla: ‘1.282, tots els meus gols van ser importants’".

El seu compatriota Roberto Carlos va utilitzar la coartada del dibuix per descobrir a Javier una cosa que mai havia explicat: "A la dreta de la porteria de Barthez hi havia una tanca publicitària molt vistosa, crec que era del servei postal. I aquella publicitat va ser el punt de referència per al meu tir, no la porteria".

Parlant de francesos, amb Michel Platini va viure una altra anècdota divertida. "Va triar un gol de la final de la Intercontinental del 1983 amb la Juventus contra l’Argentinos Juniors. Platini va controlar una centrada amb el pit, es va girar i va clavar a l’escaire una volea espectacular. Al demanar-li que el dibuixés, li vaig apropar la llibreta, em va donar un autògraf i em va dir que no el podia pintar. Li vaig preguntar la raó i em va contestar: ‘Perquè me’l van anul·lar’", revela entre rialles Cáceres.

Pelé, Beckenbauer, Pep, Xavi...

El llibre no només descobreix el gol més important per a cada jugador i el seu record en primera persona, sinó que també revela l’habilitat d’uns i d’altres per dibuixar. "Hi havia jugadors que l’explicaven perfectament, però feien gargots inintel·ligibles. D’altres el plasmaven millor en el paper, però la màgia és que tots són del seu puny i lletra", puntualitza el xilè.

Di Stéfano, Muller, Van Basten, Bobby Charlton, Kopa, Laudrup, Matthaus... En el cas de Beckenbauer, la figura del seu pare va emergir miraculosament per salvar la situació. "Franz era reticent a dibuixar-lo, em va tirar la llibreta i em va dir: ‘Pinta’l tu’. En aquell moment li vaig ensenyar una foto seva amb el meu pare, de l’època en la qual treballava en l’Sport, i el va reconèixer. Al veure’l, Beckenbauer va recular i va acabar dibuixant el seu gol", recorda.

Cáceres es mostra "molt agraït amb tots els futbolistes que van acceptar la proposta i van dedicar temps per triar el seu millor gol i dibuixar-lo. Hi ha moltes petites joies en el llibre. No en podria triar una. Són dibuixos que diuen moltes coses dels seus autors". Un dels que fa memòria és Pep Guardiola, que tria un gol en la Lliga davant el Deportivo: "No he marcat gaires gols, però la majoria van ser realment bonics. El més espectacular de tots va ser, sens dubte, un gol de tir lliure el 1996 contra el Deportivo de la Corunya, poc després que destituïssin Johan Cruyff com a entrenador del FC Barcelona. Va ser un gol de tir lliure, des d’una distància gegantina, per sota del travesser", va recordar l’ara entrenador del Manchester City.

Notícies relacionades

¿Demanem a Márquez que ho deixi?

Més insults que gols a Cornellà

Un altre blaugrana il·lustre, i campió del món, Xavi Hernández, també va deixar a Javier una cosa més que un dibuix al recordar el seu gol al Bernabéu l’abril del 2004: "Ronaldinho va penjar la pilota a l’àrea. Iker [Casillas] va sortir i va intentar escurçar l’angle. Però, abans que arribés, la vaig tocar i vaig marcar. Va ser un gran gol, la veritat. I a sobre ens va donar la victòria contra el [Reial] Madrid al Bernabéu, quan faltaven uns minuts per al final".

El gol de mi vida és un llibre d’enorme valor periodístic pel que suposa recollir el testimoni en primera persona dels millors futbolistes narrant els seus gols més destacats. Alhora és una obra evocadora que traspassa la dimensió de la paraula per indagar en la memòria íntima d’aquestes estrelles i compartir els seus records de la manera més original possible, amb un dibuix. "Si una imatge val més que mil paraules, un dibuix no sé a quantes equivaldrà... La veritat és que ho he passat molt bé en aquests 20 anys recopilant dibuixos i records als seus autors sobre gols que descansen en la memòria col·lectiva". El llibre és el millor gol de la vida periodística de Javier Cáceres, tot i que la millor crònica encara s’ha d’escriure.