CERCLES CONCÈNTRICS
La mineria vol posar-se de moda a Espanya
Cinc països controlen el 60% de la producció mundial de minerals. La Unió Europea aspira a aconseguir més autonomia en la seva explotació. Espanya és clau
Javier Targhetta, president d’Atlantic Copper, considera que Europa, i amb ella Espanya, ha d’accelerar per desenvolupar projectes miners que li permetin ser més autònoma.
Espanya ocupa la posició número 53 del món en producció de minerals, amb prop de 22 milions de tones mètriques extretes el 2023, segons l’últim informe de World Mining Data. Una xifra que va representar el 0,11% de la producció mundial, que va arribar als 19.200 milions de tones.
La Xina (26,9%), els EUA (12,3%), Rússia (8%), l’Índia (7%) i Austràlia (6,7%) proveeixen el 61% dels minerals que s’extreuen avui al planeta, una activitat que s’ha duplicat en 40 anys. Alemanya, en la posició 21a, amb 133 milions de tones, és el primer país de la Unió Europea (UE) en un negoci vital en l’actual context geopolític.
Per intentar pal·liar l’escassetat de recursos minerals propis, necessaris per poder competir i ser autònoms, els països de la UE han començat a aixecar la veda per reanimar el sector. Això és: recuperar jaciments de minerals que s’havien anat tancant en les últimes dècades i començar a explorar la terra per iniciar noves explotacions. Tal com ha passat amb el negoci de la Defensa que, obligat per les circumstàncies tràgiques de la invasió russa d’Ucraïna, s’ha convertit en focus d’inversions, pot passar el mateix amb la mineria. Un argument essencial: minerals com el wolframi (també conegut com a tungstè) i el liti són essencials per a la construcció industrial i d’alta tecnologia, començant per la fabricació de míssils. Només el preu del wolframi ha pujat un 700% des del gener del 2024, mentre que el del liti s’ha duplicat. La Xina controla el 80% de la producció de wolframi i Austràlia el 31% de liti, tot i que les principals reserves d’aquest mineral són a la triple frontera de Bolívia, l’Argentina i Xile.
"S’ha de tornar a posar de moda la mineria". Ho diu Javier Targhetta (Madrid, 1948), que des de 1990 està en aquest sector. Primer com a conseller delegat d’Atlantic Copper i després (fins a l’actualitat) com el seu president, passant per responsabilitats en àmbit mundial a Freeport McMoran, una de les multinacionals nord-americanes líders en el sector. "Europa ha d’accelerar. S’ha d’invertir molt més en Espanya, sobretot en la meitat occidental", va dir en una trobada amb actius i La Nueva España, diari de Prensa Ibérica.
Pla d’acció
El Govern espanyol va anunciar el mes passat un pla d’acció per invertir en mineria fins al 2020. La xifra prevista d’inversió pública: 414 milions. En l’últim informe d’estadística minera elaborat pel Govern, i només tenint en compte els minerals metàl·lics i industrials, el negoci miner a Espanya va ser de 1.884 milions el 2024, i dona ocupació a 9.500 persones. Andalusia representa gairebé la meitat gràcies a les explotacions de coure, zinc, plom i or. La segona posició de Catalunya es deu a les mines de potasses que explota el grup israelià ICL a les poblacions de Súria i Sallent (Barcelona).
¿I el futur? La Comissió Europea va ser la primera administració a designar 47 projectes estratègics, entre els quals n’hi ha set de previstos a Espanya: tres a Extremadura, dos a Andalusia, un a Castella-la Manxa i un altre a Galícia. A Huelva, impulsat amb una inversió de 500 milions per Atlantic Copper (empresa que va facturar 2.790 milions el 2025), es posarà en marxa en el segon trimestre CirCular. Oferirà solucions de reciclatge mineral que complementaran el negoci al sud-oest d’Espanya.
Dels sis específicament miners, el més avançat per reprendre operacions és el d’Aguablanca (Badajoz), desenvolupat per l’empresari extremeny Alejandro Ayala, president del grup immobiliari Civitas i CEO de Río Narcea Recursos, l’empresa explotadora. El 22,1% del capital el té la multinacional canadenca Denarius. Precisament al gener, Río Narcea va llançar una emissió de 20 milions de dòlars al 12% de rendibilitat per reiniciar les operacions a Aguablanca, on s’ha d’explotar níquel i coure.
Són els projectes de liti, especialment el que vol portar a terme Lithium Iberia –amb múltiples accionistes individuals– a Las Navas (Càceres) i el grup aragonès Samca a Mina Doade, Ourense, els més decisius. En el cas de Las Navas, l’explotació està lligada al desenvolupament de la gigafactoria de bateries prevista a Navalmoral de la Mata. L’explotació preveu produir 30.000 tones anuals d’hidròxid de liti en els pròxims 30 anys, que poden ser decisius per controlar tot el procés del negoci.
Els projectes previstos a Espanya han de passar encara tràmits administratius, superar l’oposició d’una part de la població i tenir el finançament adequat i lligat a llarg termini. Obstacles complexos perquè Espanya pugui escalar esglaons en un sector que a Europa ja és prioritari de Finlàndia a Portugal.
