L’inconformisme irreverent del Barça d’Alexia i Graham

Mai n’hi ha prou. L’exigència d’aquest Barça no només beu de la voluntat de triomfs de l’afició, sinó de la pròpia necessitat de les futbolistes de fer les coses bé. D’anar un pas més enllà. De superar el que han aconseguit. Aquest inconformisme irreverent que neix de cada individualitat ha fonamentat un equip insaciable que s’abona al talent i la desimboltura de les seves líders.

Hi ha cert punt de tossuderia en la genialitat. Caroline Graham Hansen no és insubstituïble perquè marqui més gols, vegi espais on ningú més els veu o sigui capaç de desestabilitzar tot l’equip rival en una carrera. Ho és per com entén el futbol. Va un segon per davant del temps. Amb ella, la pilota va a càmera ràpida. Va veure abans que ningú la passada que va sortir de les botes de Keira Walsh. Va veure com li arribava la pilota dins de l’àrea petita. Va veure com impactava contra la xarxa abans que Elene Lete pugués intuir cap on es dirigia. Va celebrar el gol donant explicacions a Ona Batlle mentre tornaven a les seves posicions. Perquè mai és suficient.

La noruega disfruta amb la pilota des de la tranquil·litat. No s’apressa ni necessita córrer de més. Contemporitza i dona el moment just al moviment, permet que flueixi. Que no s’engarroti. Amb aquesta cura va col·locar la pilota uns metres per sobre de la frontal. La barrera es plantava a la distància justa. Una mica a prop per intentar un xut bombat. Massa junta per intentar trobar un forat. Des de la distància semblava ocupar l’amplada de la porteria. Però Graham el va veure. L’espai inert que esperava la seva visió única. Va col·locar la pilota en un forat ínfim al costat de la barrera i la va enviar al pal més allunyat. Les txuri-urdin no van poder fer-hi res.

Notícies relacionades

Un Pogacar irreductible torna a guanyar en el Dauphiné

Dyego, jugador del Barça de futbol sala: "S’ha de treure la part romàntica de l’esport quan ets a la pista"

Va abraçar Alexia Putellas. Si el talent de la noruega desencalla partits, el lideratge de la capitana és incontestable. La reina i el seu regnat. Manté una aura especial, una energia que només tenen les que estan destinades a marcar una època. És indiscutible que la molletana ha marcat un abans i un després en la història, però tampoc es conforma amb això. Davant la Reial va agafar la pilota després de ser enderrocada dins de l’àrea. Lete la va tombar i ella la va fer caure des dels 11 metres. Va córrer cap a la banda mentre s’emportava l’escut als llavis.

El Barça no negocia amb l’exigència. Accepta el seu rol dominant i va amb totes. De vegades fins i tot massa. Cata Coll no va mesurar bé. El seu rebuig, que anava dirigit a Esme Broughts, va ser interceptat per Lucía Bru. Li va birlar la pilota i amb una vaselina traïdora va esquivar la balear. Un 3-1 ajusticiava el partit al marcador. Una estrena a casa per al delit dels culers, tornen a casa entre l’esclat i l’aura de les seves campiones.