Cornellà i la seva primera nit històrica

Perquè la nit sigui èpica implica prendre un Trankimazin abans de les vuit del vespre, i començar a sumar imponderables, com encaixar un gol en els primers minuts del partit, empatar i tornar-ne a encaixar un altre... i capgirar el marcador en el temps afegit.

Perquè fas memòria i recordes que Sarrià va viure moltes tardes històriques, que per desgràcia i pel temps molts no hem viscut. Tardes, sí. Però nits, poques. I si parlem d’èpica, estic obligat a recordar les eliminatòries europees de la Copa de la UEFA 86-87 que servidor va viure ja de forma professional in situ micròfon verd de Cadena Catalana en mà i quan ens deixaven estar al costat de les banquetes.

Èpica contínua

Notícies relacionades

Els comptes del Barça i el Reial Madrid, a examen: mateixa despesa en sous, un deute incomparable

Innocents mentre...

Quina enveja que sento ara. Els crits del meu llavors cap, José Luis Fernández Abajo, em retrunyien als auriculars i es feia difícil articular paraules. Cada nit superava l’èpica de l’eliminatòria anterior: el ruixat del dia del Borussia, el Milan i l’Inter, els desconeguts del Vitkovice txec, el Bruges i la final davant el Bayer Leverkusen. Sarrià es va quedar petit de la mateixa manera que cinc anys abans va veure com les seves grades estaven atapeïdes en els tres millors partits de la història de tots els Mundials entre el Brasil, l’Argentina i Itàlia. Acollir aquests partits va ser un cop de sort que ningú ens podrà treure.

Ens falta una nit històrica, inoblidable, per recordar tota la vida i que permetin batejar-la amb el títol de ¿Recordes la nit de l’Sporting? Doncs això.