El cas Joao Félix

Se l’acusa de ser un futbolista indolent, poc solidari en l’esforç, de protagonitzar grans desconnexions durant els partits i, encara pitjor, en el transcurs de la temporada. Però, sens dubte, també és reconegut per ser un dels jugadors amb més talent pur d’Europa, un d’aquests que fan aixecar el públic del seient. Dels que dona espectacle i enganxa l’espectador. No n’hi ha gaires d’aquesta classe. I per això és tan especial. Segur que quan va abandonar l’Atleti, fart de la incomprensió de Simeone, o de la falta de química entre tots dos, no imaginava que li costaria tant ser titular en un equip atapeït de dubtes com és el Barça dels últims anys.

Però Xavi, ell sabrà, i els últims resultats avalen la seva aposta, continua sense donar-li el cartell de titular malgrat el notable rendiment que ofereix quan se li dona confiança. Ho vam veure l’altre dia a Cadis. A més del seu gol, farcit d’imaginació, es va llançar l’equip a l’esquena en un partit aspre, difícil. El típic partit que gairebé ningú vol jugar.

La motivació era escassa, i fins a cert punt és normal. El Madrid havia guanyat el Mallorca i la possibilitat de guanyar la Lliga sembla una quimera, tot i que el clàssic sigui a tocar. Xavi va disposar un equip ple de suplents, perquè el partit en què tothom pensa és en el del PSG. El somni de guanyar la Champions és molt viu a Barcelona, la plantilla i l’afició creuen que pot passar, que malgrat tot el que ha passat aquest any és possible. Tots volen jugar el partit de l’any. Joao Félix, també.

¿Ha de ser titular?

Notícies relacionades

El truc de Guillermo Peinado, la gran promesa espanyola de l'escalada: “El focus el poso a escalar bé i gaudir, no en els resultats”

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

És possible que ens trobem davant un duel obert, d’anada i tornada, de poc control. El PSG necessita guanyar, ha d’anar a buscar la porteria de Ter Stegen des del principi. Sense reserves. Per la seva part, el Barça juga a casa i el culer no porta bé especular amb el resultat. Contemporitzar i esperar que en caigui una. Si el partit és així, amb espais, el talent i la velocitat de João poden resultar decisius per tancar l’eliminatòria.

També és possible que el pla de Luis Enrique sigui un altre. Que busqui el control i que l’equip de Xavi no corri per esperar una genialitat de Mbappé i igualar així l’eliminatòria. En aquest escenari, Joao Félix també hi cap. El seu talent i capacitat d’improvisació poden resoldre el partit per poc que trobi mig metre d’espai. Conclusió: que jugui. I tothom content.