El SuperGP de les sis rodes

Stoner, en lloc de parlar de la seguretat del bonic traçat francès que és al que es va a aquestes reunions, va començar a criticar l’agressivitat de Simoncelli. I la va criticar amb arguments de pes, però de forma excessiva. Hi va haver un moment, després de tantes queixes de l’australià, que Ezpeleta va col·locar el seu rostre davant el seu i li va dir a Stoner: "¡Casey, ja està, d’acord. S’ha acabat la història. Ja està!", I a continuació, amb el tacte d’un pare, va mirar Simoncelli, va colpejar el seu pit amb afecte i li va dir: "I tu, Marco, ¡ves amb més cura, carai!".

Tot això va passar amb el bon jan de Dani Pedrosa assegut davant aquest curiós trio. No cal dir que Pedrosa, sempre mesurat, no va obrir la boca. Aquell mateix diumenge, en el Gran Premi de França, Simoncelli va arruïnar la carrera de Pedrosa, tirant-lo en una maniobra que tothom va jutjar, de nou, excessiva per part del jove italià. Hi va haver enrenou. Molt enrenou. I, sí, divendres de Jerez, és a dir, en el conclave del següent GP, Stoner va entrar com un autèntic miura a la reunió.

Ezpeleta va tornar a situar els protagonistes al voltant seu, com a Le Mans, i quan Stoner va tornar a cridar, el cap li va llançar la seva mirada més temible i l’australià va acceptar el silenci amb educació. Va ser en aquell instant quan Ezpeleta va mirar Simoncelli amb ulls més seriosos i agressius que el seu pare i li va dir de manera imperativa, davant la sorpresa de Pedrosa: "¡I tu, Marco, demana-li perdó immediatament a Dani, ja n’hi ha prou!".

Mà de ferro i guant de seda

Carmelo Ezpeleta fa més de 30 anys que dirigeix el Mundial de MotoGP amb mà de ferro i guant de seda. El mundial és la seva criatura preferida, per sota dels seus fills i del seu net. El meu amic Massimo Calandri, de La Repubblica li diu el padre-padrone del motociclisme. N’hi ha, sí, que el critiquen per escoltar tothom i que, al final, es faci el que a ell li sembla més just i necessari.

Una cosa és evident, no serà tan dolent el Mundial de MotoGP, quan Ezpeleta ha convertit en milionaris molts dels que l’han acompanyat en aquesta aventura, tant al pàdoc com a les oficines de Dorna Sports. No serà tan qüestionable la seva gestió quan Liberty Media, que sí que en sap de motorsport i sí que en sap d’aquest negoci i espectacle, acaba de pagar la barbaritat de 4.200 milions per la companyia d’aquest curiós i poc domesticable CEO.

N’hi ha com el precipitat Giacomo Agostini, 15 vegades campió del món de motociclisme, que dilluns li donava (gairebé) el condol a Ezpeleta i lamentava la venda de Dorna Sports, creient que el cap es jubilava. "Hem d’estar molt agraïts a tot el que ha fet Carmelo pel motociclisme", va dir a La Gazzetta. ¿El que ha fet? ¡I el que farà! Ezpeleta no se n’ha anat. Ezpeleta no és Bernie Ecclestone, tot i que molts el comparin amb l’amo de la F-1, de qui el dirigent català és molt, molt, amic.

¿Per què Ezpeleta no és Ecclestone? Perquè Ezpeleta estima l’esport (va ser un tremend pilotari), estima les motos, es preocupa pels seus, somia un mundial encara millor (sobretot, més ben venut), en què l’espectacle tingui més ressò i repercussió del que té, d’allà la unió amb Liberty Media i haver descartat la venda a Qatar Sports Investments, que l’hagués mantingut de per vida al capdavant del campionat.

Ezpeleta no és Ecclestone. A Ecclestone li importava un rave què passés amb la F-1 quan ell vengués i desaparegués del circ. Ezpeleta pretén deixar un llegat, que, insisteixo, pel preu que ha pagat Liberty Media, sembla més que consolidat i espectacular a escala competitiva i televisiva.

Pot ser que la idea d’utilitzar Liberty Media com a trampolí de la nova era de MotoGP sorgís, com tantes altres coses, de l’amistat i relació diària que Ezpeleta manté amb l’italià Stefano Domenicali, president i administrador delegat de Formula One Group, és a dir, l’home que gestiona l’actual F-1.

Visita llampec

Per això molts van atorgar un valor enorme a la visita llampec que Domenicali, home de confiança de John C. Malone, amo de Liberty Media, va fer, el mateix diumenge de carrera, a Ezpeleta en l’últim GP de Qatar, un dia després del GP de l’Aràbia Saudita a Jidda. Domenicali va agafar un avió tot just concloure el GP de F-1 i va viatjar la mateixa nit de dissabte a Doha per demostrar, sens dubte, que l’aposta de Liberty Media per MotoGP era absoluta.

Tant que ja hi ha qui pensa que, com van reconèixer els dos executius, l’abril de l’any passat, Domenicali i Ezpeleta estan donant-li voltes a la idea d’organitzar una cosa així com la Superbowl de la velocitat, del vertigen, que no és una altra cosa que ajuntar, en un mateix cap de setmana, en un sol gran premi, el Mundial de F-1 i MotoGP en algun dels circuits que comparteixen (ara són Qatar, Barcelona, Spielberg, Silverstone i Austin) i fer córrer les motos dissabte i, diumenge, els monoplaces.

Notícies relacionades

El truc de Guillermo Peinado, la gran promesa espanyola de l'escalada: “El focus el poso a escalar bé i gaudir, no en els resultats”

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

És el que podria dir-se el SuperGP. Com va dir Ezpeleta, "mai abans del 2027, perquè tenim compromisos amb diversos circuits fins aquell any". És cert que les condicions i/o exigències de MotoGP i F-1 en matèria de seguretat, escapatòries i altres, no són iguals i, per tant, hauria d’analitzar-se molt detalladament en quins caps de setmana i en quins circuits podria realitzar-se un desplegament de soroll, velocitat, vertigen, gosadia, passió i espectacle com aquest.

Però hi treballen, creguin-me. I ara que comparteixen amo i les mateixes idees, aquesta sona a terrible. Domenicali i Ezpeleta, a 350 quilòmetres per hora, sobre sis rodes.