Álvarez de Lara, tinenta coronel de l’UME contra la pesta porcina: «La clau és evitar que el virus surti de Collserola»

¿Quin és el paper de l’UME en l’operatiu de control de la pesta porcina a Collserola i com es coordinen amb la resta de cossos implicats?

La missió principal de l’UME en aquest brot és aportar capacitats que la Generalitat ha considerat necessàries: equips de bioseguretat, estacions de descontaminació i personal format en emergències biològiques. Els nostres efectius treballen juntament amb els cossos autonòmics i al personal tècnic del parc, seguint les seves directrius i sumant recursos.

¿En quines accions concretes es tradueix?

Entre les nostres funcions destaca la recerca d’animals morts, la gestió segura dels cadàvers i les tasques de descontaminació per impedir que el virus es propagui fora de l’anomenada zona zero.

¿Per què és tan important la desinfecció?

La principal característica d’aquest virus és la seva alta persistència en el medi ambient. Pot sobreviure durant molt temps en les condicions en què ens movem habitualment, cosa que significa que es pot mantenir actiu a terra, en superfícies o en restes orgàniques.

¿Com pot transmetre el virus la ciutadania?

A través d’una transmissió mecànica: si trepitgem una zona contaminada o entrem en contacte amb excrements d’un animal infectat, podem transportar el virus a altres llocs. Després, un altre animal que entri en contacte amb aquesta zona podria contagiar-se. És crucial mantenir una desinfecció contínua i rigorosa de vehicles, persones i de totes les àrees on pugui existir sospita de presència del virus.

¿Quant risc d’expansió de la malaltia calculen que existeix avui i quins escenaris manegen?

La feina es concentra en un radi d’uns sis quilòmetres per garantir que el brot quedi totalment contingut dins d’aquest espai. L’objectiu prioritari és confirmar que no hi hagi animals infectats fora del perímetre i evitar qualsevol via d’escapament. A partir d’allà, les autoritats determinaran els següents passos i possibles ajustos de la zona restringida.

Les restriccions a Collserola afecten la vida quotidiana de milers de persones.

La clau és evitar que el virus surti del perímetre de Collserola. És vital que la ciutadania no accedeixi a les zones que les autoritats han delimitat i segueixi les indicacions oficials. Aquestes restriccions estan plenament vigents i no són arbitràries; busquen confinar el problema en un perímetre controlat i evitar que el virus es dispersi a noves àrees. Només així podrem tallar la cadena de transmissió i protegir tant els animals com, en última instància, al conjunt de la població.

Tal com està ara la situació, ¿la previsió és allargar molt l’operatiu?

És aviat per fer una estimació. El desplegament es mantindrà mentre sigui necessari, en funció de l’evolució dels treballs de recerca i anàlisis. La Generalitat i els equips tècnics estan realitzant un esforç màxim i, fins que no s’avaluï la situació en els pròxims dies, no és possible anticipar una data de tancament del dispositiu.

¿Quants efectius de l’UME hi ha desplegats i com pot variar aquest nombre segons evolucioni el brot?

L’operatiu ronda les 160 persones. Aproximadament 120 procedeixen del regiment especialitzat de Madrid que hem vingut per donar suport i la resta pertanyen al batalló de Saragossa, responsable territorial de Catalunya. El nombre podria augmentar o reduir-se segons les necessitats. L’essencial no és la xifra, sinó garantir que estiguin disponibles les capacitats tècniques requerides: desinfecció, biocontenció i recolzament veterinari i farmacèutic.

¿Hi ha precedents d’un brot similar a Catalunya o altres llocs pròxims?

En els últims anys, no s’havien registrat situacions d’aquest tipus a Espanya. La pesta porcina africana sí que ha aparegut en altres països europeus en diferents èpoques, però no havia coincidit un episodi similar en el nostre entorn recent. En aquest cas, la resposta ha sigut especialment ràpida, cosa que marca una diferència significativa respecte a experiències d’altres territoris.

Es parla molt de la hipòtesi que un entrepà en mal estat va poder originar el brot. ¿Té fonament?

Aquesta possibilitat és una de les hipòtesis, però no es pot confirmar. El virus pot sobreviure en productes derivats d’animals infectats, cosa que fa que aquesta teoria sigui plausible. Tot i així, es tracta únicament d’una possibilitat entre algunes. Les investigacions sobre l’origen s’abordaran quan la prioritat sanitària –contenir el brot– estigui plenament controlada.

¿Hi ha risc de transmissió a granges de porcí destinades al consum humà?

Els controls realitzats en explotacions pròximes han resultat negatius. Les granges estan ben protegides i no hi ha indicis d’afectació. Les mesures actuals busquen precisament evitar que el virus arribi a la cabana porcina domèstica, un sector clau que, de moment, no presenta risc immediat.

En els últims dies hi ha hagut diversos atropellaments de senglars a les vies de tren de la zona. ¿Poden tenir relació amb el brot?

La població de senglars a Collserola és elevada i els atropellaments són relativament habituals. No sembla que existeixi relació directa amb el brot, tot i que per precaució s’aplica el mateix protocol a qualsevol animal trobat: recollida segura i anàlisis per descartar infecció.

¿Quins són els següents passos, a mitjà termini?

Es continuarà amb les tasques de recerca d’animals i l’anàlisi de les mostres per descartar nous positius. Paral·lelament, es mantindran les estacions de descontaminació i les mesures de bioseguretat per impedir que el virus abandoni el perímetre fixat.

Notícies relacionades

Trobats 50 senglars morts dins del radi d’afectació de la pesta porcina africana

BCN allarga al 2026 la zona verda de vespre a Montbau i Sant Genís

¿Com s’està coordinant l’operatiu amb els ajuntaments i el Parc Natural de Collserola?

La coordinació la dirigeix la Generalitat, que manté informats els ajuntaments i els gestors del parc. Són ells els que defineixen les mesures preventives i les línies d’actuació. L’UME aporta els recursos tècnics que se li sol·liciten.