Márquez desperta l’invisible Barça Atlètic

Eclipsat per la juvenil irrupció de La Masia (Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Héctor Fort i Marc Guiu, entre d’altres joves que sobresurten per quedar-se al Barça) habita un equip gairebé invisible. Juga a l’Estadi Johan Cruyff i pocs reparen en el que fa des de fa uns mesos. És el filial blaugrana, dirigit per Rafa Márquez, un tècnic que es va estrenar en l’ofici l’estiu del 2022 guiant un grup de futbolistes fins al cim de la Primera RFEF, amenaçant el Deportivo, líder amb 55 punts. El Barça Atlètic és segon, amb 54, després d’encadenar una ratxa de 10 partits sense perdre. Márquez ha barrejat a l’equip joves procedents d’orígens molt diversos, sostinguts, això sí, per una idea comuna de joc. Fins a 33 jugadors ha utilitzat ja en vuit mesos de competició.

FUSIÓ DE CULTURES.

Juga el Barça de manera reconeixible. Sempre vol ser protagonista amb la pilota. I detesta quan la perd, per la qual cosa s’afana a recuperar-la. Manté la idea de joc, i Márquez ha anat afegint matisos nous, fusionant diverses cultures futbolístiques. Cova sang catalana al cor, unida a la potència africana simbolitzada en dos defenses que adoren defensar com són els senegalesos Mikahil Fayé (19 anys) i Mamadou Fall Mbacke (22).

Tot i que el joc flueix sempre a través d’aquesta escola filosòfica del joc que encarnen, entre d’altres, Marc Bernal (16 anys), Unai Hernández (19), Aleix Garrido (20) amb l’afegit de la frescor alemanya que genera un talent prometedor com Noah Darvich (17), que requereix un procés de cocció molt més lent i pausat. Tenint tots ells Marc Casadó (20) com a far d’un imprevisible Barça Atlètic. Imprevisible perquè no hi ha una setmana en què Márquez treballi tranquil.

EL TÈCNIC, MÉS ENLLÀ DEL SOROLL.

No ha complert encara la seva segona temporada al filial. Ja en la primera es va quedar a la porta de l’ascens, caient eliminat en el play-off contra el Reial Madrid-Castella de Raúl. Ara, i amb un Barça Atlètic totalment modernitzat, Márquez s’ha sabut aïllar del soroll extern, provocat en moltes ocasions per ell mateix, per dirigir el seu equip cap a la porta de l’ascens directe. Només un punt el separa del Dépor. Soroll perquè el tècnic es va posicionar de manera pública a finals de gener per rellevar Xavi si aquest no arribava fins al juny. Soroll també perquè un parell de missatges a la xarxa social X promocionant una casa d’apostes mexicana van provocar un enorme enrenou a l’interior del club.

Però la seva gestió amb la plantilla, condicionada per les necessitats del primer equip, que li ha anat traient els que havien de ser els seus pilars (Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Marc Guiu i Héctor Fort), mereix un ampli reconeixement de Joan Laporta, que ha qualificat, tant en públic com en privat, el mexicà de ser "una solució". Una solució per redreçar el mal inici del filial i una solució també per si a dalt tot es desencaminava. Serè i tranquil s’ha mostrat sempre Márquez, fins i tot en els temps de combustió externa, tal com si continués sent l’amo de la defensa del Barça de Rijkaard quan era el Kaiser de Michoacán.

DOTZE FITXATGES.

Gerard Martín, Mikahil Faye, Noah Darwich... Fins a 12 fitxatges va fer aquesta temporada el Barça. Es van gastar més diners en el filial (4,3 milions d’euros) que al primer equip (els 3,4 per Oriol Romeu), si bé aquestes xifres van quedar dinamitades per l’arribada a l’hivern de Vitor Roque (30 milions d’euros i 31 més en variables).

Al Johan Cruyff conflueixen jugadors que representen, en realitat, els nous temps del club. Com que no té diners per acudir a apostes multimilionàries ha de trobar el talent en llocs recòndits. Fins a Croàcia se’n va anar per fitxar Mikayil Faye, que acaba de debutar amb la selecció absoluta del Senegal. Com que se li va escapar Arda Güler camí del Madrid va haver de mirar a Alemanya per emportar-se Noah Darvich, mentre rastreja els voltants per portar-se Gerard Martín (Cornellà), assentat, i amb enorme autoritat futbolística, al costat esquerre de la defensa. Si no hi ha diners, acudeix als préstecs. Així es va emportar del Girona Pau Víctor, el pitxitxi de l’equip, amb 15 gols, i Mamadou Fall Mbacke, cedit de Los Angeles FC. I si necessita experiència a la porteria doncs viatja a Andorra i s’emporta, també a préstec, Marc Vidal (24 anys) i Moha Mouklis (24).

VIA LLIURE DES DEL JUVENIL.

Emparedat com està el filial per un club que en els últims temps ha trencat tots els processos d’ascens al primer equip (Ansu, Gavi, Lamine, Cubarsí...), a Márquez no li queda més remei que continuar mirant cap al juvenil, d’on procedeixen jugadors ja consolidats com Marc Bernal, Unai Hernández i Astralaga, el meta, que ha sigut molt temps de suplent, igual com Kochen amb Ter Stegen i Iñaki Peña exercia de titular a Montjuïc.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Però aquest tràfec procedent del juvenil A que prepara Óscar López no s’atura. Allà, per exemple, hi hauria d’haver Marc Guiu. I Héctor Fort, aquest lateral dret que tan bé compleix com a lateral esquerrà. Però, és clar, ni rastre d’ells. Quan hi ha un problema, i Márquez en té molts de cara a intentar confeccionar l’equip, descobreix una solució un esglaó més avall.

En els dos últims partits, dos debuts: Brian Fariñas, un interior de Benicarló (18 anys) que es va estrenar en la victòria a Terol (2-4), i Alexis Olmedo (18), el central destre que va formar parella a l’eix defensiu dissenyat pel tècnic en la victòria del cap de setmana passat sobre el Cornellà (1-0). Del juvenil A també procedeix un altre central. És Andrés Cuenca, el central esquerrà (16), soci tradicional de Pau Cubarsí en les categories inferiors, recuperat ja d’una lesió muscular que el va tenir tres mesos de baixa. I d’allà també sorgeix la il·lusionant figura de Pau Prim (18), creatiu migcampista que sintetitza la bonica història del Barça amb aquesta posició tan simbòlica.