L’‘Aló Presidente’ de Laporta

Si es veu i es repassa El pòdcast del president Joan Laporta, una mena d’Aló Presidente veneçolà, que s’emet, es va emetre i s’emetrà per Barça One, o Barça Studios, o el hub del FC Barcelona de Spotify, és a dir, per un munt de llocs menys pel que li correspondria, que és Barça TV, televisió que van tancar aquests senyors, el primer que es pot pensar és que tot va de meravella. És la perfecció del club rodó.

És a dir, les obres de remodelació del Camp Nou Spotify van vent en popa i ells insisteixen que al novembre l’equip tornarà a jugar allà. Això mentre s’anuncia que es treballarà a les nits perquè no arriben a temps de complir els terminis. I els veïns, que ja pateixen la pols de l’obres, s’enfilen per les parets.

És a dir, que encara tenim penjant la palanca fake de Libero, amb el nom altisonant, ostentós, de Libero Football Finance AG, que ja devia provocar sospites, però l’economia del club va (quasi) tan bé com les obres de l’estadi. És més, el Barça té multitud d’ofertes per cobrir aquests milions i, lògicament, alliberar part de l’aval de (part) dels directius. Tot controlat si escoltem atentament el president en el pòdcast.

És a dir, el club, dividit en 20 àrees, els directors de les quals reporten setmanalment a Joan Laporta, que, entre dinar i dinar, entre viatge i viatge, entre reunió i reunió amb el seu camarot, despatxa amb els seus directors i directius. Tot sota control perquè no hi ha millors executius que els directius del Barça. Això sí, el seu secretari general demana sous. Volen cobrar. Va tot fi, però volen cobrar.

És a dir, l’entrenador ha dit, fa mesos que no aguanta més, que se’n va, que el 30 de juny ho deixa, però ara resulta que el president insinua que, d’això, res de res. Va tot de cine, però hem passat de "si no fos una llegenda, no acceptaria la seva marxa" a "escolta, Xavi, queda’t, que ni tenim diners ni en trobem cap altre".

Sense preguntes

És a dir, la transparència és total, però, en el comiat del vicepresident més important, en l’adeu d’Eduard Romeu, no s’admeten preguntes. I poc després ens assabentem que Deco continua cobrant comissions. I que al compliance, amic del president, li sembla tot molt net i correcte.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

És a dir, que el Barça torna a estar a la cresta de l’onada, surfejant sobre el món futbolístic europeu. Això ho diu el president. Però encara diu més. I el que diu, tampoc m’ho crec. Ara resulta que el Barça ha rebutjat una oferta de 200 milions per Lamine Yamal. ¡Vinga, va! O diuen el nom del club que ha fet aquesta oferta o no me la crec, ni de broma. ¿Per què? Doncs, senzillament, perquè no existeix, i perquè si alguna cosa saben els clubs rics d’Europa és que el Barça ni vol ni pot vendre’l. I, com que no està en venda, a ningú se li acut fer-li una oferta.

És a dir, que no em crec aquesta bola que s’ha empassat el món periodístic blaugrana (i també el no periodístic), perquè si no diuen el nom del club no tinc per què creure-me-la, però sí que puc pensar que és un enginy més mediàtic, d’imatge, d’eufòria, d’engany, per justificar que el Barça va tan sobrat que rebutja 200 milions d’euros per un nen que acaba de començar a jugar a futbol (de veritat).