Estrella emergent del Barça
La joia que viu a La Masia
«En el moment en què se li dona l’oportunitat és una joia per a l’equip», diu Irene Paredes
La seva precocitat li permet trencar rècords, com la més jove a marcar en un Barça-Madrid
Vicky López és la futbolista que qualsevol entrenador voldria tenir. Disciplinada alhora que rebel amb moderació, ganes d’aprendre i un talent excepcional. Des que va arribar al Barça no ha parat de rebentar rècords i avui, en el clàssic contra el Reial Madrid, torna a un dels seus escenaris predilectes.

Aquesta brillantor. Tan sols unes quantes poden néixer amb aquest talent magnètic. Aquest que permet pensar, i fins i tot asseverar, en un relleu per a aquesta plantilla que ho ha guanyat tot. Vicky López (2006, Madrid) multiplica la seva qualitat a cada partit. Cada oportunitat que Jonatan Giráldez li dona l’aprofita. No només per trencar un rècord després d’un altre, sinó per aprendre i incorporar cada vegada més bagatge i experiència. "És una de les joies que tenim al vestidor". No hi ha cap dubte d’això.
Va tenir una infància feliç enganxada a una pilota. De mare nigeriana i pare espanyol, alguns la van anomenar la lleona. Ja des de petita va forjar el seu caràcter, amb les idees clares i la determinació per no importar-li les traves. Va perdre als 11 anys la seva mare, Joy Félix, per un tumor cerebral, i el seu pare va ser qui la va impulsar i recolzar en tot moment. Va jugar en equips formatius masculins. La posaven de defensa, per la seva delicadesa i toc a la sortida de pilota. Ella era feliç, fins que un dia, a la platja, una samarreta del Rayo va cridar la seva atenció.
"¿Tu jugaves al Rayo?", li va preguntar a Alba Mellado, en el seu moment entrenadora de les categories inferiors del Madrid CFF i ara jugadora de la Queens League. "¿I tu ets Vicky López?". Es va quedar de pasta de moniato. ¿Com la podia conèixer a ella, una nena de 9 anys que jugaven en un equip de nois a Vallecas? El que Vicky no sabia és que ja l’havia intentat fitxar, però va rebre un no per resposta. Després d’aquest partit i un parell de dies més de platja i converses a Benidorm, va arribar el sí que va estampar el seu nom a la samarreta del Madrid CFF.
Tímida i reservada
Amb l’equip madrileny va debutar a Primera Divisió amb 15 anys, convertint-se en la més jove a fer-ho. El seu paper va ser destacat al llarg de la temporada i, tan sols un any després, el Barça la va anunciar com a jugadora blaugrana. A Barcelona es va assentar al vestidor amb certa prudència. Sempre ha sigut una nena tímida i reservada, sobretot en ambients que li generen respecte. Eren molts canvis alhora: trasllat de ciutat, canvi d’equip i començava a viure a La Masia.
La seva precocitat per trencar rècords és sorprenent. Amb 16 anys, un mes i 19 dies, es va convertir en la futbolista més jove a debutar amb l’equip femení blaugrana, i també a jugar davant l’etern rival, el Reial Madrid, amb 16 anys, tres mesos i 11 dies. La jove de 17 anys s’ha convertit en la jugadora més jove a marcar un gol en un Reial Madrid– Barcelona amb 17 anys i 116 dies, superant Ansu Fati. Aquest diumenge, la madrilenya tornarà a tenir l’oportunitat d’enfrontar-se a l’etern rival en el clàssic de la Lliga F (18.00 hores, DAZN).
Notícies relacionadesA més de xifres i la seva irrupció a les llistes d’assenyalades, una altra de les claus que permeten veure com és Vicky López és la seva relació amb el vestidor blaugrana. Des que va arribar al primer equip té una "germana gran". En diferents ocasions així s’ha referit a Salma Paralluelo, amb qui ha creat una dupla entranyable. "Per a mi és com la meva germaneta. Està treballant superbé, i s’ho mereix moltíssim", va explicar la davantera amb una brillantor especial als ulls. L’aragonesa va arribar la mateixa temporada que la madrilenya i des d’un principi es van fer íntimes. El vestidor blaugrana viu un moment dolç. Una barreja gairebé quirúrgica entre novelles i veteranes s’entrellaça per crear un equip irrevocable.
"Vicky té molt talent. Hem vist que en el moment en què se li dona l’oportunitat és una altra joia que tenim a l’equip. Li fa falta treball i minuts. Cal tenir paciència amb les joves. Aquí hi ha molta exigència i molta pressió, però l’estem gestionant molt bé", confessa Irene Paredes, referent al vestidor i que sap a la perfecció l’exigència que hi ha al vestidor del Barça.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Transport públic Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025
- Lliga F Escac i mat de les futbolistes al Llevant Badalona: «És el circ més gran que he viscut com a professional»
- Tempesta judicial i política Cerdán no entrega l’acta de diputat i augmenta el nerviosisme del PSOE
- La xacra de la corrupció El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya
- Tempesta judicial i política L’UCO apuntala el relat d’Aldama de les comissions per obres públiques
- Adéu als insectes: aquesta és la planta que has de posar a casa teva
- Un informe recent Koldo, Ábalos i Cerdán: així reconstrueix l’UCO 12 anys d’una relació que va derivar en presumpta trama de corrupció
- L’agricultura del futur El delta de l’Ebre assaja cultius alternatius a l’arròs a causa de l’augment de la salinitat del terreny davant el mar
- ESTATS UNITS El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»
- Consell Nacional Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE