De l’èxit multimilionari a caure en la bancarrota

Paul Gascoigne va ser un dels jugadors de futbol més talentosos dels anys 90. "Era el millor de la seva època, una alenada d’aire fresc perquè jugava amb un somriure", va arribar a dir d’ell una autoritat com Sir Alex Ferguson. El seu caràcter salvatge es va apagar rere una espiral de males decisions i addiccions. "Ara soc un trist borratxo", va dir aquests dies, quan l’exinternacional anglès va confessar que viu a l’habitació de convidats del seu agent mentre conviu –el combat li queda lluny– amb el seu alcoholisme.

La seva història no és una anècdota en l’esport professional, on aquests desenllaços són freqüents. Segons un estudi de Sports Illustrated el 80% de les grans estrelles acaben tenint problemes financers. D’acord amb un estudi elaborat el 2013 per Xpro, tres de cada cinc jugadors de la Premier League s’arruïnen cinc anys després de retirar-se. La conclusió neix a partir d’una anàlisi de futbolistes que van guanyar 35.000 euros setmanals.

Xpro és una organització caritativa que ajuda esportistes retirats al Regne Unit. A Espanya es va llançar el 2020 Best Match, un programa de l’Instituto de Emprendimiento Avanzado de Madrid que orienta els jugadors en les seves inversions sota el lema De futbol a empresa. Perquè no sempre hi ha un problema d’addiccions o un procés d’enfonsament personal, de vegades es tracta de males inversions o entorns tòxics que porten a la fallida.

"El futbolista pensa que mai s’acabarà la seva carrera. Fins que arriba aquell estiu en què ja no tornes a fer una pretemporada amb el teu equip. Allà comença la realitat de què fer amb la teva vida. Ets molt gran per a la pràctica de l’esport a nivell professional, però molt jove per a la vida laboral", reflexionava Abel Resino, exporter de l’Atlètic i president de Best Match.

La situació no és exclusiva del futbol. A l’NFL, el 78% dels exjugadors acaben al límit de la fallida en dos anys, mentre que el 60% dels que competeixen a l’NBA perden gran part de la seva fortuna en el següent lustre. L’exjugador dels Celtics, entre altres equips, Antoine Walker, va perdre més de 100 milions de dòlars en apostes i inversions fallides. Des d’aleshores fa mentories per a joves estrelles a partir de la seva experiència.

En ocasions com més gran és l’ascens, pitjor és la caiguda. Li ha passat a Ronaldinho Gaúcho, un futbolista que va marcar època sense necessitat de tenir una carrera llarga o regular. El jugador brasiler ha continuat generant després de la retirada, però ha sigut insuficient per sostenir un jugador que va passar per la presó al Paraguai. Ho va fer després d’entrar il·legalment al país després de perdre el passaport al Brasil per deutes amb Hisenda.

A la presó paraguaiana els reclusos es mataven per tenir-lo al seu equip. Va acabar guanyant el torneig de la presó, que tenia com a premi un garrí de 17 quilos. Un geni díscol com el mític George Best, exjugador del United, va definir així la seva vida després de passar tres mesos entre reixes per conduir ebri: "He gastat molts diners en dones, alcohol i cotxes. La resta ho he malgastat".

Boris Becker va ser el tennista més jove a guanyar Wimbledon. No va saber gestionar la fortuna que va acumular en la seva exitosa carrera. Va acabar condemnat a dos anys i mig de presó el 2017 per infringir les lleis d’insolvència del Regne Unit. Va ser declarat culpable d’ocultar milions en actius per evitar fer front als seus deutes.

En la boxa es van generar algunes de les grans fortunes de l’esport, com la de Mike Tyson. El 2003, un dels millors pesos pesants de la història, es va declarar en fallida després d’acumular un deute de 23 milions de dòlars. Va malversar els seus guanys en capricis estrafolaris com diamants, una banyera d’or o tigres de Bengala. "El meu últim milió de dòlars el vaig gastar en la meva rehabilitació, perquè dels 500 milions que aproximadament vaig guanyar com a boxejador, no me’n va quedar res. Em va durar entre 15 anys. Semblaven molts diners, però es van acabar", va confessar el 2022.

Els casos de Téllez i Spasic

La glamurització de l’èxit i aquest format d’ídols efímers acaba per desfigurar els personatges. La caiguda en picat no sempre protagonitza titulars. Al revés, el camí de l’anonimat va enterrar Óscar Tellez, un dels líders de l’Alabès que va arribar a la final de la UEFA davant el Liverpool. Segons va explicar en el reportatge Arruinados de Movistar +, el 2016 treballava transportant maletes a l’aeroport.

Va córrer un destí similar Pedrag Spasic, jugador croat que va militar al Reial Madrid i Osasuna. És mosso de magatzem, com ell mateix ha explicat en diversos reportatges. No és habitual que els jugadors tinguin estudis, tot i que la tendència ha anat canviant. Però comptar amb un pla b no és sempre suficient. Iván Zamorano, un altre jugador que va vestir la samarreta madridista, va acumular demandes de gairebé tres milions. Llicenciat en Odontologia, va haver de vendre la casa i alguna de les seves propietats.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Les opcions de mantenir un alt ritme de vida s’enfonsen quan es combinen amb mals hàbits. Christian Vieri, exjugador de l’Inter o de l’Atlètic, va caure als inferns per addicció al pòquer. L’italià va recompondre’s com a comentarista, un camí que segueixen molts futbolistes.

En el cas de Juan José Jiménez Sandokán, mític futbolista dels 80 i 90 que va passar pel Reial Madrid o el Cadis, la decisió d’abandonar la primera línia va ser conscient. "On he pogut treballar, he treballat. Tinc 37 anys cotitzats", reconeixia el gadità, que després de penjar les botes va ser en una central tèrmica, on es va jubilar. Un camí de contenció i resiliència, poc freqüent entre els esportistes d’elit, on el vertigen és una constant després de la retirada.