Un Espanyol mort pateix una clatelladaa Santander

Lluny d’animar-se i estar eufòrics per l’agònica victòria aconseguida contra el Llevant a casa, l’Espanyol de Ramis va tornar a exhibir la seva versió més trista i miserable. El tècnic perseguia a Santander el seu primer triomf lluny de Cornellà, però es va trobar una altra clatellada (2-0). Des del primer minut fins a l’últim, el bloc català va ser una caricatura d’equip. Sense ritme, sense solucions i sense respostes, el quadre periquito està més mort que mai. El lloc de l’entrenador, òbviament, torna a córrer perill.

Ramis va repetir exactament el mateix onze de l’anterior duel a l’Estada Front Stadium, en què el bloc periquito va sobreviure miraculosament. El gol de penal en l’últim sospir de Braithwaite després d’un favor arbitral al passar per alt el VAR unes mans de Keita Baldé va alleujar el drama blanc-i-blau, però les ferides no estaven tancades i van tornar a obrir-se de manera traumàtica al Sardinero.

Impotència absoluta

No havia passat ni un minut i l’Espanyol ja perdia després d’un gol d’Arana, que va agafar totalment desprotegida la defensa blanc-i-blava. L’equip català va intentar refer-se del cop amb accions d’Ian Forns, Jofre i Omar Sadik, però faltava clarividència. El joc era espès i costava inquietar un rival molt més intens i ordenat. El Racing creia en els seus arguments, mentre que els periquitos fracassaven en tots els seus intents. La impotència era absoluta.

Pacheco va començar a desgastar els seus guants més del compte fins que un error de Víctor Ruiz a la sortida de pilota va propiciar el segon gol dels càntabres. Peque, el davanter de l’Hospitalet amb passat blaugrana, es va endinsar en la crisi d’un conjunt sense rumb que va arribar al descans totalment desorientat. No hi havia ni un sol símptoma que fes pensar en una possible mutació que portés els blanc-i-blaus a remuntar després del pas pels vestidors.

Ramis necessitava un altre miracle dels seus i va començar la segona part amb dos canvis. Van entrar Salvi i Rubén Sánchez, però els minuts van anar transcorrent entre el tedi i la intrascendència. Més endavant va arribar el torn de Keidi Bare i Lazo a la recerca d’una reacció que es retardava sense remei. Puado, tot just sortit d’una lesió, va ser l’última bala per evitar el fiasco, però la flor del tècnic no va aparèixer aquesta vegada.

Notícies relacionades

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

El futur de Sainz Jr. i Márquez

El travesser d’Omar a l’últim sospir va ser una anècdota en un duel sense notícies de Braithwaite, l’habitual salvador dels periquitos, perfectament controlat per la defensa càntabra. L’Espanyol només va despertar lleument al tram final i va acabar el xoc amb un sol tir a porteria en 90 minuts.

Els periquitos no guanyen fora de casa des del 5 d’octubre, quan el quadre de Luis García va guanyar a Cartagena (0-2). Des d’aleshores, han sumat 3 puntus de 24 com a visitants, un balanç desastrós per a un aspirant a l’ascens que continua sent incapaç d’encadenar una ratxa positiva. Urgeixen canvis.