Marc Gasol escolta el seu cos

No va començar la temporada amb el Bàsquet Girona, club que va fundar i que presideix i en el qual va jugar dues campanyes després de tornar de l’NBA. Però per alguna raó s’ha resistit uns mesos a donar segell d’oficialitat a la seva condició d’exestrella de la cistella. El maig del 2023 va disputar el seu últim partit oficial. No en jugarà cap més.

"Ha sigut un procés dur i hi ha una part de mi que no està d’acord amb aquesta decisió. Però no. És el correcte. N’estic convençut. Cal llançar aigua a aquest foc", va dir Gasol, que finalment ha entès que als 39 anys, i uns 20 de carrera, tocava assumir el que tot esportista ha de fer en un moment o un altre. Tot i que l’instint competitiu li xiuxiuegi seguir un any més.

Somriures i reflexions

El comiat del pivot no va tenir la solemnitat i els oripells del seu germà Pau, que es va reservar el Liceu i es va posar un vestit elegant a joc amb l’escenari fa dos anys. L’acte del Marc, vestit amb el primer que deuria trobar a l’estirar el braç a l’armari –samarreta i texans negres–, es va sustentar en un vídeo –ampliació de l’avançament de dimarts– que es va projectar a la pantalla del cine en què va repassar la seva carrera triomfal. Tenia al davant els seus pares, el seu germà Adrià i Juan Carlos Navarro, batuta del Barça actual. No hi va haver llàgrimes. No se li va trencar mai la veu. Rialles, somriures i reflexions sense nostàlgia.

El vídeo i les seves paraules posteriors no van incidir tant en els seus èxits professionals com en el seu camí com a persona, a trobar un lloc al món, a sentir-se a gust amb si mateix i amb els que l’envolten, a créixer, a aprendre i transmetre. El dubte –i ara, ¿què?– es va repetir. Va dir que és una pregunta que s’ha fet tota la vida i que sovint li ha fet por afrontar. Però en realitat va semblar que sempre va saber com orientar-se, fer-se valer i superar-se. Un tipus gran –2,11 metres– i molt fet aquest Marc.

Arribar al límit físicament

Va explicar el procés mental de la seva retirada. "En l’última campanya els dolors propis de l’edat em van sotjar i vaig anar veient que s’acostava el final. Em costava molt jugar i em vaig veure al límit físicament. L’últim partit contra el Baskonia ja el vaig interpretar com l’últim de la meva vida. Però va arribar l’estiu, se te’n van els dolors i penses que potser… Però no. És el correcte", va dir el Marc, que va tenir diverses "ofertes maques", que no va precisar, que el van fer dubtar una mica més. Al novembre la decisió es va fer ferma.

Es retira una persona madura, que ha escoltat el seu cos i que es troba en fase de reordenar les seves prioritats. "No tinc pressa per decidir com substituir el bàsquet. Tampoc pretenc substituir-lo", va apuntar. Va dir que tractarà de ser "millor amic, millor pare, millor marit, millor fill… Vulguis o no, quan et dediques al bàsquet, t’aïlles una mica de tot". Un d’aquests amics, Ricky Rubio, que mira de tornar a poc a poc a la cistella, li va regalar elogis majúsculs: "Enhorabona per una carrera increïble, però sobretot pels valors que has transmès. Ets únic".

En l’acte del Texas va mirar enrere, tocava fer-ho. Recordar els seus anys a Memphis en edat adolescent, identificat com el germà del Pau. El seu retorn a Barcelona, el seu pas transformador per l’Akasvayu Girona, el seu salt a l’NBA, als Memphis Grizzlies, on qualsevol dia d’aquests li retiraran la samarreta, el seu títol de l’NBA amb els Toronto Raptors, el seu traspàs als Lakers de Lebron James… Va desafiar els millors jugadors del món i els va poder mirar als ulls. Tres vegades va ser convocat per disputar l’All-Star. Un any va ser declarat millor jugador defensor. I l’anell.

Notícies relacionades

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

El futur de Sainz Jr. i Márquez

El seu millor record com a professional, no obstant, va venir després, a la seva tornada a Girona, va assegurar. "Em quedo amb l’ascens amb el Bàsquet Girona, per tot l’esforç invertit durant setmanes." Després va sumar les experiències "amb la gent. Tenen més valor que totes les victòries, els trofeus i les medalles". I no canviaria res del viscut. "No canviaria ni un segon del que m’ha passat. Ni de les cagades tampoc. No se’m queda cap espineta clavada. Em sento molt afortunat de com han anat les coses", va sentenciar.

Per davant té la direcció del Bàsket Girona, club que va fundar com una escola de bàsquet amb 60 nens i que ara juga a la Lliga Endesa i ja compta amb uns 400 nens i nenes de la base que enrobusteixen el projecte. Està orgullós de com ha crescut. La seva carrera exitosa prossegueix, tot i que pren un camí diferent.