"Ho vaig decidir a l’inici de curs"

En la jornada 20, i a finals de gener, comença una nova etapa al Barça amb les mateixes cares.

Xavi va exposar una infinitat d’arguments per justificar el seu abandonament. Van ser tants que no va quedar res clar; bé, només una cosa: està fart de moltes coses. Prenent com a punt de partida el moment en què va començar a sospesar la idea d’acabar la seva experiència al final d’aquesta campanya, es podria deduir l’origen d’aquest afartament, després farcit i complementat amb altres motius.

"Vaig decidir anar-me’n a principis de temporada", va aclarir Xavi ahir, sense necessitar ni dia ni mes ni un pretext concret. Principis de temporada era juliol, quan l’equip va iniciar els entrenaments i la planificació de fitxatges per reforçar la plantilla començava a esquerdar-se. L’acord per a la renovació pactat al juny, tancat amb Mateu Alemany i Jordi Cruyff, es va ajornar fins al setembre, sense cap dels dos responsables de la direcció tècnica, ja acomiadats, i amb l’investit Deco per estampar la firma. Els reforços demanats no van arribar, sinó altres de no reclamats, i la plantilla es va reduir forçada per l’excedit límit salarial. Que encara continua superat perquè els 40 milions de l’última palanca no s’han ingressat. El substitut de Gavi no ha sigut un centrecampista, sinó un davanter de futur, de moment suplent (Vitor Roque), i la plaça d’Alejandro Balde, operat ahir, i lesionat de llarga durada susceptible de ser substituït a la plantilla, no ha aparegut a 24 hores del tancament del mercat.

"No s’ha valorat prou la feina que s’ha fet, que jo crec que és francament bona, malgrat haver arribat en l’època més difícil del club, i això provoca un desgast", va explicar Xavi, sense precisar a qui es referia sobre la injusta consideració que creu que ha rebut. Va divagar Xavi per no assenyalar directament cap membre del club, com tampoc va acusar clarament els mitjans de comunicació per la falta de crèdit després de conquerir la Lliga i la Supercopa del curs passat .

"Tinc la sensació que faci el que faci i digui el que digui no és suficient, tinc la sensació que no em compraran res, per això marxo", va lamentar, comparant-se amb el maltractament que van rebre al seu dia Pep Guardiola –va recolzar ahir la tesi de Xavi sobre la inhumana pressió de l’entrenador del Barça–, Ernesto Valverde o Luis Enrique, tot i que reconeixent, això sí, que l’equip no estava "complint les expectatives". Però pensa que l’equip té opcions de conquerir la Champions. Xavi confia en la reacció dels seus futbolistes, commogut pel suport i els missatges de solidaritat del vestuari. De la sala de juntes no en va parlar. Al marge de Laporta, que dissabte li demanava resistència i fermesa per esgotar el contracte fins al 2025, Xavi no veu la confiança sòlida de ningú més.

Malgrat tot, sí

Malgrat tot, el seu enuig, el cansament, la frustració, la tristesa, com de "cruel" resulta ser entrenador del Barça, abans de materialitzar la seva sortida del club, no va deixar anar un "mai més", com se sap que va dir Guardiola, o com segurament pensen Valverde o Luis Enrique, a una futura i hipotètica tornada. A la mateixa banqueta que tanta qualitat de vida li ha restat, aclaparat pels disgustos i les amargors que s’ha endut.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

"No descarto tornar", va assegurar. "Soc un home de club i em tindrà per al que necessiti, però ara necessita més il·lusió i un altre temps d’entrenador i de persona", va opinar Xavi, que, malgrat tot, entén que el remei dels mals consisteix en la seva futura renúncia. La seva anàlisi és que les crítiques generen una pressió desmesurada, cosa que els porta a mostrar-se insegurs i erràtics.

No obstant, el tècnic no veu una solució a llarg termini. Creu que al seu successor "li passarà el mateix" que a ell i als seus antecessors per la voracitat del club i del seu entorn. Xavi va donar un simbòlic consell al desconegut substitut que heretarà el seu càrrec: "Que sigui ell mateix, que sigui natural, que faci el que senti no es deixi influir". Xavi ha aplicat aquestes màximes i s’acomiadarà "orgullós" i amb "la consciència tranquil·la". "Li aconsellaria que disfrutés, però és impossible", va acabar.