Sinner remunta Medvédev per fer història a Austràlia

Jannick Sinner va inscriure el seu nom en el palmarès de l’Open d’Austràlia per primera vegada per a un tennista italià. Ho va fer amb una remuntada espectacular en la qual es va imposar al rus Daniïl Medvédev per 3-6, 3-6, 6-4, 6-4 i 6-3, en una final èpica de 3 hores i 46 minuts.

Una espectacular dreta, la seva arma letal juntament amb el servei, li va donar una victòria anhelada i tant soferta com treballada contra un rival que veia com se li escapava la tercera final a Melbourne i li remuntava dos sets, com va fer Nadal el 2022.

Sinner es convertia en el 27è campió del torneig en l’era Open (1968) i el tercer a inscriure el seu nom en el palmarès fora del domini a Melbourne del Big Three des que Federer va guanyar el primer dels seus sis títols el 2004 -Novak Djokovic té el rècord amb 10 i Rafael Nadal en va guanyar dos-. Des d’aleshores, en els últims 20 anys, només el rus Marat Safin (2005) i el suís Stan Wawrinka (2014) havien aconseguit posar el cartell amb el seu nom al passadís de campions de la Rod Laver Arena.

Sinner no trobava la fórmula d’enfrontar-se a l’atípic estil del tennista rus que, recolzat en l’efectivitat del seu joc (86% de punts amb la primera sacada, 6 aces i 14 cops guanyadors) el dominava sense gairebé errors. L’italià mirava cap a la seva llotja buscant solucions.

Res a veure amb el domini de l’italià (número quatre mundial) en els sis anteriors partits del torneig, inclòs el guanyat a Novak Djokovic en les semifinals. Medvédev (3) li havia preparat un escenari desconegut per rebre’l i desconcentrar-lo. L’experiència del tennista rus en cinc anteriors finals de Grand Slam era una carta del seu costat.

En el segon set Sinner va salvar quatre break points per no cedir el seu servei inicial, però en el quart joc Medvédev va aconseguir la ruptura (3-1) i va repetir en el sisè (5-1). El rus jugava als escacs amb una pilota a la mà sobre la Rod Laver Arena.

Contra les cordes, Sinner va aconseguir fer el seu primer break en el partit (5-2) i posava tensió per primera vegada al cap de Medvédev abans de tancar el segon set a favor seu després d’un 0-30 en contra i perdre un primer set ball amb una doble falta.

El partit s’havia igualat tot i que Medvédev tenia dos sets en el seu compte. "Deixa’t anar. Prova coses", li insistien a l’italià. Sinner va serrar les dents. Va millorar els seus percentatges de sacada (68% d’efectivitat). Va jugar més agressiu i valent. Així va mantenir la igualtat fins al 4-4 i, a la fi, va poder trencar per primera vegada el servei de Medvédev per forçar el quart set.

El fantasma del record de la final perduda el 2022 contra Nadal quan dominava per dos sets, 3-2 i 0-40 tornava una altra vegada al cap de Medvédev. Un mal record. Els nervis i el cansament afloraven en els dos tennistes. El rus va demanar assistència mèdica per problemes al peu dret en l’inici del quart set.

Tocava patir i molt. Sinner va forçar el cinquè set, amb un nou break (6-4), per posar a prova la resistència del rus. I el moment buscat per l’italià va arribar per fer el break (4-2) i mantenir l’avantatge per guanyar una batalla de 3 hores i 46 minuts per fer història en una altra final per a la història de la Rod Laver Arena.

Record

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Era la quarta victòria consecutiva contra Medvédev, que era el primera a destacar-la: "T’ho has merescut. En l’entrega del trofeu el tennista italià va tenir un especial record per als seus pares. "Tant de bo que tots poguessin tenir uns pares com els meus que m’han recolzat sempre, no em van pressionar mai i em van deixar triar l’esport que volia", va destacar el tennista, nascut a San Candido, als Alps, que anava per a figura de l’esquí però als 14 anys va optar per la raqueta.

El jove tennista italià, de 22 anys, es converteix d’aquesta manera en el cinquè tennista del seu país que guanya un Grand Slam després que ho fessin Nicola Pietrangeli (1959-60), Adriano Panatta (1976), Francesca Schiavone (2010), els tres en Roland Garros, i Flavia Penetta (2015) en l’Open dels EUA. La victòria li suposa un premi d’1,9 milions d’euros i 2.000 punts que l’acosten en la classificació mundial, en què seguirà quart amb 8.310 punts, després del mateix Medvédev (8.765), i els dos a prop de Carlos Alcaraz (9.255) i Novak Djokovic (9.855) en la batalla pel número u.