Ducati presenta els Márquez

Tot va passar, com no podia ser de cap altra manera per a la presentació de dos faraons de MotoGP, Marc i Àlex Márquez, a la regió de Riccione, a Itàlia, mentre les aigües de l’Adriàtic acariciaven les parets de vidre de la discoteca Cococircó, on es va celebrar, davant la presència de més de 500 convidats, la presentació més esperada del 2024, la que han protagonitzat els germans de Cervera (Lleida), que aquest any pilotaran dues Ducati Desmosedici 2023.

La presentació va ser sonora, lluminosa i preciosa, plena d’efectes especials i amb la simpatia que tenen els Márquez més la familiaritat de la família Gresini, presidida per Nadia Padovani, la viuda del campió italià. "Ho hem aconseguit i, sí, tot i que soni a tòpic, és el somni més gran de les nostres vides, tenir els Márquez amb nosaltres. Bé, en realitat, i jo ho sé millor que ningú, era el somni de Fausto".

"Ha sigut una bogeria, adrenalina, un no viure durant els últims mesos de la temporada passada", relata Carlo Merlini, la mà dreta de Padovani en el Gresini Racing Team. "Era un desfici, o un viure en la corda fluixa, ja que un dia era sí i l’altre no, però vam saber esperar el Marc i, al final, hem rebut la grossa. És més, hi va haver un dia en què vaig pensar que em despertaria i tot el viscut i somiat seria mentida. Però no, aquí és amb nosaltres per fer-nos somiar, aquesta vegada sí, amb el millor".

De nou units

Sempre se’ls ha vist tremendament feliços. Però ara en aquest inici del 2024 radien felicitat, units i il·lusionats ja que s’han tornat a ajuntar en un equip familiar en què Padovani ha aconseguit el somni del seu marit Fausto Gresini d’ajuntar dos grandíssims campions en un mateix equip. "Sembla irreal, ¿oi?, tenir-los tots dos aquí, junts, amb nosaltres, 10 títols en un mateix equip i en MotoGP. Fausto estaria orgullós de nosaltres ¡i molt!". L’staff és conscient que l’efecte trucada que ha exercit Àlex ha sigut molt poderós perquè Marc acabés assegut en una de les seves Ducati. "El Marc és un noi humil, serè, molt amable i amb una gran determinació", explica Padovani. "És molt diferent de l’Àlex, que és dolç i sensible. Jo diria que el Marc és pur rock and roll".

Els germans diuen que s’ajudaran, "bé, ni més ni menys que el que venim fent tota la vida", matisa Àlex, però també diuen que lluitaran en la pista amb totes les forces si, arribat el moment, es troben disputant una plaça del podi o, qui sap, fins i tot la victòria. Això ja va passar a Portimao-2022 i van saltar espurnes, no ens vam guardar res", recorda Marc.

Orgull d’equip

Padovani va reconèixer que "Borgo Panigale (seu de Ducati) no veia amb bons ulls que fitxéssim el Marc per no generar tensions dins de la marca. Jo, però, penso que per a Ducati aquest equip que hem completat hauria de ser un orgull. Bé, en realitat, sé que ho és".

No cal dir que Àlex vol ser el primer a beneficiar-se de tenir el seu germà al costat. "Sempre ens hem entès amb només una mirada i ara que ell ha posat seny, que és en el que més l’he ajudat i, no és broma, l’ajudaré a adaptar-se a la Ducati ràpidament i, després, m’aprofitaré, estic segur, de la seva progressió, de la seva velocitat. ¡Aquest tio ja era ràpid amb el tricicle".

Àlex reconeix que de Marc cal esperar el millor des del primer dia, "perquè no ha perdut la seva màgia". Sobre la seva adaptació a la Desmosedici, Àlex coincideix amb Marc: "Una moto amb què va ràpid tothom i pilots amb diferent estil és una moto ideal per al millor. Si la moto és veloç, fàcil, competitiva, els campions s’hi adapten fàcilment".

Partit a partit

Marc, que com és natural ha sigut el gran protagonista d’aquest primer dia en el team Gresini, té com a principal missió en l’arrencada del 2024 "desmuntar la teoria" que des del primer dia guanyarà carreres i arrabassarà el títol al bicampió Pecco Bagnaia, curiosament (o no) l’autèntic cap de Ducati.

"He arribat a llegir, a sentir, que la graella em té por, ¡però què és això!, ¡fa dos anys que no guanyo una carrera! No, no, anem amb calma. Com diria el Cholo Simeone, partit a partit, sisplau, carrera a carrera". Això no significa, continua matisant Marc, que sap que la seva àuria de campió l’acompanyarà tota la vida. Però ara ha d’adaptar-se a la moto, "que no crec que sigui difícil"; després, a l’equip tècnic, "amb Frankie Carchedi al capdavant, que em sembla un altre apassionat de les carreres, de la precisió i que, com jo, no mira el rellotge mai". I, després, "tinc ja una llista de coses, de millores, en el bloc de notes del mòbil per començar a fer passos, sentir-me més còmode, competitiu i veloç sobre la Ducati. Aquest és el procés i és llarg fins a guanyar, molt llarg".

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

Marc és perfectament conscient dels passos que ha fet, de les decisions que ha pres. "No he de repetir que em dol i ho sap tothom separar-me d’Honda, d’Alberto Puig i de Santi Hernández i els nois, però havia de posar-me a prova, he de saber si, superats els problemes físics, soc competitiu amb una bona moto i puc, com vull, allargar encara més diversos anys la meva carrera esportiva".

Sobre les seves sensacions amb la Ducati respecte a la moto d’Honda, silenci total. Sobre què li agrada més (i menys) d’una a l’altra, silenci total. Sobre la seva visita a la fàbrica Ducati, dijous, silenci total.