"Abans era una bèstia rara al Dakar per ser dona, ara és una cosa normal"

¿Quins objectius es marquen per a aquest Dakar?

Després del mal sabor de boca amb què acabem l’any passat, l’objectiu és disfrutar. Això voldrà dir que ho estem fent bé. Si disfrutem estarem portant el nostre ritme i sortirem on ens toca. Quan comences a tenir problemes i sals darrere et trobes que la pista està destrossada, has d’avançar molta gent, hi ha molta pols i es complica tot.

L’any passat molts haurien abandonat amb tots els problemes que vau tenir.

Ara agraeixo haver acabat, en aquell moment molta gent se n’hauria anat a casa, sí. Després de l’accident de la cinquena etapa, ens quedem 10 minuts una mica groguis i quan ens vam refer ens vam posar a desmuntar el cotxe perquè quan arribés l’assistència poguéssim muntar-lo i arribar a temps al tall. El Dakar de l’any passat va ser molt dur a nivell psicològic, se’ns va fer complicat des del segon dia. Quedar-te sense opcions tan aviat i anar-te’n tan enrere no et deixa disfrutar.

Per a aquest Dakar estrenen nou cotxe, amb millors prestacions. ¿Com s’ha sentit al vehicle?

Aquest cotxe té un motor més petit i és més a baix, i això fa que el comportament del cotxe millori. També hem millorat en la visibilitat i en els tests que vam fer al Marroc ens sentim molt bé. El cotxe és espectacular en zones ràpides, quan vas travessant dunes que no són molt complicades. Quan les dunes es compliquen patirem més, aquestes etapes les haurem d’afrontar en manera supervivència, intentant no perdre gaire temps. El punt fort del cotxe està en les etapes ràpides i trencades, allà intentarem estrènyer al màxim.

Explicava en alguna ocasió que amb una moto no oficial és possible demostrar la teva qualitat i que amb cotxe si no tens l’oportunitat de tenir un T1+ és molt més complicat destacar i ser a dalt.

No només pel cotxe per si mateix sinó també pels mitjans que tenen per entrenar tot l’any els que són a dalt. És difícil competir amb aquesta gent, però crec que podem compensar aquesta falta de quilòmetres que ens agradaria tenir amb l’experiència que tenim els dos en carrera. Al final, tots els anys amb moto també serveixen i són positius. Volem anar donant passos petits.

¿Per què encara no se li ha donat la possibilitat de conduir un T1+?

Perquè val molts diners. El Dakar amb cotxe val deu vegades més que amb moto, i no és gens fàcil aconseguir l’oportunitat. Justo ara hi ha dos pilots joves amb cotxe oficial, però feia molts anys que no passava. Hi ha pocs seients i en la majoria estan els pilots consagrats i és molt difícil lluitar-los el lloc. I, clar, si no tens els mateixos mitjans costa demostrar que pots ser allà, llavors o tens molts diners o és complicat. Estic en aquest impás, potser en el meu cas haurà de ser d’una manera més lenta que d’altres, però ho continuaré intentant. Si no cregués en mi no ho intentaria.

Per a aquesta edició són 46 dones pilot, un 6%. Segueix sent una xifra baixa, però el 2011...

Igual érem cinc o sis... Ha canviat molt. Abans era una bèstia rara en e☻l Dakar i ara es veu com una cosa normal, cada vegada som més, i no només pilots. Cada vegada hi ha més copilots, mecàniques, enginyeres; dones en treballs que tradicionalment eren d’homes.

A l’equip Astara són dues dones pilotant, Patricia Pita i vostè. Ella explicava que vostè ha sigut el seu referent, no serà l’única.

Si que és cert que d’alguna manera hauré ajudat, sobretot a algunes de les joves. És molt bonic veure que al meu equip hi ha una altra dona i que hi hagi tantes noies al Dakar. Això sí, queda molt per fer.

La cita amb el Dakar continua sent ineludible per a vostè. ¿El pas a les quatre rodes li ha donat l’extra de motivació?

Amb la moto sentia que havia arribat al meu límit. Els últims anys amb moto era difícil mantenir la motivació al màxim sempre. Després de fer un top-10 tenia la sensació d’haver-ho fet tot. Per això vaig fer el canvi, sentia que aquella etapa s’havia acabat i necessitava una nova motivació i nous objectius. Als cotxes encara soc una rookie, tinc tot un món per descobrir.

Notícies relacionades

Miguel Ángel Sánchez 'MICHEL': «És de bojos, tot el que hem fet»

Alcaraz baixa al fang per sobreviure al gegant Struff

Un home podria retirar-se i viure tranquil amb el que ha guanyat.

Probablement. Però no és el meu cas. I no només això. Molta gent al·lucina quan li explico que és molt difícil aconseguir el pressupost per córrer el Dakar. No només no em guanyo la vida amb el Dakar, sinó que em costa cobrir els costos i pas tot l’any treballant per a això. La gent et veu per la tele i creu que tot és molt bonic i fàcil, però no és així. Després de tot el que he fet, demostrar que soc professional i haver acabat sempre tots els Dakar, de vegades sento una mica de frustració, tinc moltes ganes de demostrar, però necessito mitjans per a lograrlo.n