La Vuelta de la mitja muntanya i de la contrarellotge final de Madrid

De Lisboa (17 d’agost) a Madrid (8 de setembre) passant per llocs tan distants entre si com Sevilla i Santander, sense trepitjar Catalunya, amb començament i final de contrarellotge, l’última a Madrid, i un marcat caràcter de mitja muntanya. Així serà la Vuelta a Espanya 2024, presentada ahir a Madrid. L’alineació de sortida encara és aviat per confirmar-la, ja que depèn dels suspensos del juliol i de com de carregades acabin les cames entre Tour i Jocs de París, tot i que ja se sap que Enric Mas, amb la seva acabada d’estrenar paternitat, ostentarà la representació espanyola i Wout van Aert, l’estrangera, en una carrera que rodarà per Portugal i en nou comunitats espanyoles.

Potser la gran iniciativa de la pròxima volta espanyola sigui acabar a la Gran Vía madrilenya amb una contrarellotge individual, mateix guió que l’inici a Lisboa, per a un total de 34 km (12 i 22) entre les dues etapes. D’aquesta manera, almenys, no es desaprofita l’última jornada, igual com passarà en el Tour amb la crono final de Niça, així que el cava s’haurà de guardar a la nevera almenys fins que el jersei vermell de la prova arribi a la meta de Madrid.

Notícies relacionades

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

El futur de Sainz Jr. i Márquez

De com de decisiu resulti el comiat de la Vuelta dependrà de si la general arriba atapeïda després del combat, sobretot, a les muntanyes asturianes, lleoneses, de La Rioja i burgaleses amb dues notes brillants, a Astúries, com no podia ser d’altra manera, amb el Cuitu Negru, que només s’ha pujat el 2012 donant-se trompades (esportives, per descomptat) Alberto Contador, Purito Rodríguez i Alejandro Valverde, i els Llacs de Covadonga, el clàssic dels clàssics. La Vuelta partirà de Lisboa, 27 anys després d’haver-ho fet també a la capital portuguesa. Circularà tres dies per carreteres lusitanes (passant pel costat del santuari de Fàtima en la segona etapa) abans de penetrar a Espanya per Extremadura.

S’entreveuen pocs esprints en arribades (només les dues etapes portugueses en línia, i les de Sevilla i Santander). El Cuitu Negru s’apunta com a etapa reina, tot i que els percentatges són tan durs, tant, que fins i tot costa pensar en grans diferències a prop de Pajares.