El Barcelona s’enamora de João Félix

Somiar és bonic, però fa mal. Sempre hi haurà un moment en què et despertaràs, i el que hauràs disfrutat i gaudit quedarà engolit per aquest coixí que agraeix més l’èxtasi efímer que la pau duradora.

El Barça està vivint un somni amb João Félix. João Félix està vivint un somni amb el Barça. I tots dos, enllaçats en aquest món oníric en què res sembla prohibit i la irrealitat s’enjogassa amb la fantasia, floten entre triomfs, gols, assistències i gestos tan bonics com absurds. I el futbolista i el club es prohibeixen pensar en un final, perquè el present embriaga. Estimula. Ja hi haurà temps de pensar què caldrà fer quan, al final de la temporada, les parts s’adonin que el vincle té tots els traços emocionals de l’enamorament, però amb un paper que adverteix que a l’estiu, on tot comença, on tot acaba, finalitza el període de cessió.

Mentrestant, l’afició té tot el dret a deixar-se portar. Només faltaria. Perquè aquest Barcelona que anava malvivint i vagabundejant en la Champions, expulsat a trenc d’alba en les dues últimes temporades, va començar el seu nou trajecte amb una dolça golejada davant un Anvers que va fer poc més que comparèixer a Montjuïc. Veure el vell malvat Mark van Bommel a la banda, de negre enterramorts, inquietava. ¿Com podia ser que aquell terrible futbolista neerlandès que va aconseguir arribar més lluny que ningú en el futbol –¿quants enemics pot tenir Iniesta en aquesta vida?– dirigís un equip tan càndid?

Irreverència de Cancelo

El Barça hauria pogut guanyar el partit amb les mans a les butxaques, xiulant i permetent que João Félix explotés la seva imaginació i que João Cancelo explotés la seva irreverència. Només va caldre veure com el carriler va buscar rabones i va baixar pilotes des del cel com si estigués en una pista de circ, no en un camp de futbol.

De motius, n’havia de tenir. Perquè el Barça havia xutat dues vegades a porta i havia marcat tres gols. I en tot just 22 minuts. Abans que Bataille es marqués en pròpia porta en una centrada de Raphinha davant l’escassa perícia del seu porter, Butez, João Félix ja havia fet seva la nit. El portuguès es va despertar ràpid, atenent la connexió de Lewandowski amb Gündogan i esperant la seva oportunitat per rematar la feina amb aquesta vareta amb forma dreta. El veterà Alderweireld, que als 34 anys no està per aguantar les criaturades de ningú, va quedar sense cintura per una delicada retallada de João Félix, que no va ser més que la prèvia d’una carícia a la pilota amb la xarxa com a únic destí possible. El porter semblava que hagués baixat de l’hort davant l’engany.

L’exfutbolista de l’Atlètic va seguir anant a la seva, donant valor a una formidable passada vertical de Frenkie de Jong. João Félix no podia fer un lleig al seu company, així que va continuar la faula amb una assistència al segon pal que Lewandowski va aprofitar com solia fer. Amb aquell ofici que, malgrat les xacres del temps, encara manté.

Placidesa

Llavors el Barça es va poder permetre un temps de migdiada. Els belgues, per molt que el jovenet Ekkelenkamp mirés de pronunciar-se entre companys que corrien com pollastres sense cap, ni tan sols pressionaven. I els blaugrana en tenien prou amb gestionar esforços, a l’espera que els gols continuessin caient. Tot i que només fos per viure durant tota la nit davant l’àrea de l’Anvers.

I Gavi, que és d’aquells futbolistes que no entenen de cap gestió, es va rebel·lar contra la momentània indiferència per obligar el seu equip a continuar alimentant el marcador. Cancelo, una altra vegada totèmic a la zona del camp on li dona la gana, es va proposar trencar fronteres. Gündogan va provar també anar més enllà. Però va ser Gavi el que es va treure de l’ànima un xut amb l’esquerra que va tornar a sacsejar Montjuïc.

La frustració de Van Bommel

Van Bommel, amb les mans sepultades a les butxaques, no sabia com aturar allò. I menys encara veient com João Félix, amb aquesta careta de nen endimoniat, negava l’exorcisme per girar el cap. Raphinha, aplicat i formal en una titularitat cada vegada més cara, va fer una centrada tensa al segon pal que el portuguès va aprofitar marcant amb el cap.

Notícies relacionades

El militar que lluita per l’or

Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París

A la nit, entelada per l’impresentable llançament de gots per part de l’afició belga, només li va faltar el gol de Lamine Yamal.

Se’ls va quedar João Félix. Ell viu somiant. ¿Hi ha alguna cosa més bonica que això?