Rahm es converteix en el quart espanyol que guanya el Masters d’Augusta

El dia que Severiano Ballesteros hagués fet 66 anys, Jon Rahm es va coronar en el Masters d’Augusta. El golfista de Biscaia, de 28 anys, va aconseguir el segon gran de la seva carrera després del seu èxit en l’Open dels EUA el 2021. Al jardí d’Augusta es va convertir en el quart espanyol que guanya el prestigiós torneig en una edició marcada per les dificultats climatològiques, que va respectar el desenllaç del torneig en l’última volta. Rahm s’uneix a Ballesteros (campió el 1980 i 1983), José María Olazábal (1994 i 1999) i Sergio García (2017), també un 9 d’abril en el cas del golfista castellonenc. Contra vent i marea, va fer un curs de golf en un camp tan llegendari i de passada va recuperar el número 1 de la classificació mundial al guanyar amb 276 cops, 12 sota par, i quatre menys que els nord-americans Brooks Koepka i Phil Mickelson.

Augusta l’hi devia a John Rahm. Des del seu debut el 2017, quan va guanyar Sergio García, va acabar entre els 10 primers en quatre de les seves sis participacions. En aquesta edició arribava al torneig com un dels favorits, després d’una esplèndida temporada amb tres victòries en el PGA Tour. Des del primer dia ho va confirmar amb un golf sòlid que va anar deixant enrere als seus rivals de manera inclement.

L’últim que va cedir va ser Brooks Koepka, que va arribar al capdavant a l’últim cara a cara. El duel, a més, enfrontava els dos mons en què s’ha dividit el golf des que van aparèixer els milions de l’Aràbia Saudita, i que s’ha posat de manifest en els prolegòmens d’aquest Masters. El nord-americà, guanyador de dos Open dels EUA i dos campionats de la PGA, és la principal estrella del LIV Tour, el nou circuit saudita, mentre que Rahm s’ha mantingut fidel al PGA Tour.

La jornada final va tenir un programa doble. Al matí es va completar la tercera ronda, suspesa el dia anterior, en la qual Koepka va mantenir els seus dos cops de distància sobre Rahm. Tots dos van firmar una targeta d’un sobre el par, però el golfista de Barrika s’havia mantingut en la lluita pel títol davant la quarta volta que es dispustaria unes hores després.

Allà va emergir llavors el caràcter de Rahm, implacable, sense donar treva al seu rival. Koepka va flaquejar amb tres bogeys en els nou primers clots d’aquesta volta final, en què se li van escapar dos pars 3. El Lleó de Barrika, mentrestant, feia la seva amb dos birdies als forats tres i vuit. Aquest forat tres va marcar l’esdevenir de la partida perquè, pas a pas, va donar la volta al marcador a només vuit clots, on va recuperar quatre cops sobre el nord-americà. Només un bogey en el nou en un putt que se li va escapar quan semblava relativament fàcil.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

Quan va sortir indemne del famós Amen Corner, amb dos pars i un birdie a l’Azalea (el clot més mític d’Augusta) sabia que tenia la jaqueta verda esperant-lo a la casa club. I més quan va firmar un altre birdie al forat 14, amb un majestuós cop fora de carrer i sota els arbres. El millor d’un dia en què va estar enormement ferm en l’approach i només va semblar titubejar quan tenia el campionat més a prop. Koepka es va recuperar una mica amb tres birdes als clots 13, 15 i 17, però un bogey el 17 en el va enfonsar definitivament amb una targeta de 75 cops tres sobre el par. Va acabar compartint el segon lloc amb l’etern Phil Mickelson, de 52 anys, que va firmar 65 cops, la millor targeta de l’última volta.

Rahm va arribar al 18 amb el Masters a la butxaca, malgrat una sortida que va anar als arbres i de retruc cap enrere. Va jugar fins i tot una bola provisional per si no trobava la primera. Va ser una anècdota perquè va acabar el clot amb un altre par i un total de 69 en el seu últim recorregut. El Masters era seu. I el petó de la seva dona Kelly i els seus fills Eneko i Kepa va ser la primera manera de celebrar-ho a la mateixa gespa.