MeToo al gimnàs: milers de dones denuncien els seus assetjadors a les xarxes socials amb l’etiqueta #GymCreep

Fa uns anys, el gènere masculí habitava gairebé en exclusiva les fosques zones de pes lliure dels gimnasos. La presència femenina en aquest espai era ‘rara avis’, gairebé inexistent. La litúrgia que envolta l’aixecament de ferros, els grunyits i l’ambient testosterònic feien de barrera natural, gairebé de repel·lent, per a moltes dones. L’auge del fitnes, de l’estil de vida saludable, l’entrada dels cossos femenins musculats als cànons de bellesa i el desterrament de mites estèrils i infundats sobre els efectes de l’entrenament amb pes en el cos de la dona han propiciat l’accés de cada vegada més esportistes en aquests espais.

«Fa deu anys era més estrany veure dones al gimnàs més enllà de les classes de ball o la gimnàstica. Ara és habitual. Tot i així, en la societat hi continua havent rols de gènere socials en què els homes durant molts anys s’han vist per sobre de les dones i això els fa tenir comportaments inadequats», explica Anna Vilanova, sociòloga de l’esport a INEFC Barcelona.

Empoderament a les xarxes socials

Ha sigut amb l’auge de les xarxes socials i l’empoderament que moltes noies han començat a compartir contingut a internet sobre els seus entrenaments i rutines. Graven els seus entrenaments i els comparteixen a xarxes socials com Instagram, Youtube i TikTok per motivar altres persones i arrossegar-les a la vida activa. Aquesta exposició pública, a més, ha portat a primera línia una sèrie de comportaments que fins ara moltes dones patien en silenci: l’assetjament al gimnàs.

«Aquest assetjament és un reflex de la societat actual en què hi continua havent violència sexual i això es trasllada a tots els àmbits, com el gimnàs», assegura Vilanova. L’assetjament és un símptoma més que posa de manifest que la societat continua sent patriarcal, com quan, pel simple fet de ser una dona qui s’entrena, alguns homes senten la necessitat de corregir o donar consells. «El comportament paternalista entrenant és un altre símbol del patriarcat», resumeix la sociòloga.

Les etiquetes #GymCreep i #GymWeirdo acumulen desenes de milers de vídeos. S’han convertit en una espècie de mur de denúncies de moltes noies en el qual es posa de manifest que l’assetjament i la sexualització són una realitat encara avui en espais públics, com el gimnàs i la pràctica esportiva. «El fet que cada vegada més dones optin per exposar públicament aquestes situacions és en part a causa del moviment MeToo, que ha fet que s’alcin veus en contra d’aquestes actituds que abans podien estar fins i tot normalitzades», argumenta Vilanova.

Burla de l’assetjament

En aquest sentit, queda molta feina a fer per crear consciència. Ja que les xarxes allotgen també el model contrari amb vídeos de burla d’aquest fenomen al·legant que «no hi ha res dolent en el fet de mirar».

Notícies relacionades

Lluís Cortés: «Les futbolistes a l’Aràbia són dones molt empoderades»

"Som una família, es nota a la pista"

En aquest cas, el vídeo està gravat en to sarcàstic. De burla. Un noi entrena el bíceps assegut en un banc quan de sobte una noia comença a entrenar-se davant d’ell. Es tapa la cara amb la caputxa fins que no hi veu. «No fos cas que digui que la miro», diu en to bromista. Les denúncies li semblen una mentida. Una exageració feminista. Molt probablement sigui, fins i tot, dels que miren.

«És injustificable. Si a tu et molesta, entren en joc els teus drets i aquesta persona no té dret a mirar-te. Has de poder demanar-li que no ho faci», assegura. «Trencar el silenci és la manera d’aturar les violències», rasa Vilanova.