El Suprem obliga el PSC a pagar l'IBI per la seva seu a Barcelona, en considerar que la llei de partits no els n'eximeix per si mateixa

L'alt tribunal considera que la remissió genèrica que la llei de finançament de partits polítics de 2007 fa a les entitats sense finalitats lucratives no suposa que les formacions polítiques gaudeixin de les mateixes exempcions fiscals que aquests col·lectius, que per la seva activitat sí que estan beneficiats del pagament de l'IBI o de l'Impost d'Activitats Econòmiques. I això és així, perquè el legislador no ho va voler incloure, ni tan sols en una proposició de llei del 2005 que ho preveia expressament, però la que es va aprovar va ser una esmena d'Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya Verds que declarava que no competia a aquesta Cambra fer aquesta exempció. També va desaprofitar l'oportunitat que la llei de finançament dels partits polítics li proporcionava.

"El que fa el legislador és recórrer a la tècnica de la remissió normativa per completar un règim tributari, el dels partits polítics, que no comprèn tot el conjunt de normes i regles que determinen a quins impostos està subjecta la seva activitat i el seu funcionament, com han de declarar i pagar els impostos als quals queden subjectes, i, en general, com han de complir les seves obligacions fiscals", assenyala la sentència.

La sentència explica que el pronunciament del jutjat, que va donar la raó al PSC i el va alliberar de pagar l'IBI per la seva seu del carrer Pallars 189 i 191 de Barcelona, en reconèixer-li el dret a l'exempció, no tenia en compte els antecedents normatius ni els antecedents parlamentaris. Afegeix que "la taxativitat tributària és seu de beneficis fiscals", cosa que la fa "incompatible amb una interpretació com la que ofereix la sentència d'instància". La Sala Contenciosa Administrativa dedica gran part de les 31 pàgines amb què compta la resolució a reproduir-la per analitzar-ne l'abast i tenir molt present la intenció del legislador.

Canvi el 2020

La resolució explica que el PSC va sol·licitar a l'Ajuntament de Barcelona, de cara a l'exercici del 2020, el reconeixement exprés de l'exempció de l'IBI en aplicació del règim fiscal especial regulat en el Títol II de la Llei de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge per la remissió que l'article 9.2 de la llei de finançament de partits polítics fa a les entitats sense ànim de lucre.

El maig del 2021, el gerent de l'Institut Municipal d'Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona va rebutjar la sol·licitud d'exempció, en entendre que "als partits polítics no els és aplicable l'exempció de l'IBI prevista a l'article 15.1 de la Llei 49/2022, ja que un partit polític és un tipus d'entitat que no queda inclosa en l'àmbit subjectiu d'aplicació d'aquesta llei, atenent l'article 2".

Notícies relacionades

El Parlament estudiarà si sanciona un diputat de Vox per titllar membres de la CUP de "delinqüents"

Lluís Llach es torna a presentar a les eleccions de l'ANC

"L'elaboració d'una llei de finançament dels partits polítics que incorporés un règim tributari propi era l'oportunitat que tenia el legislador d'expressar, en cas de voler fer-ho, la voluntat inequívoca de reconèixer l'exempció de l'IBI (i d'altres tributs locals, que, tanmateix, es van silenciar en els antecedents parlamentaris) a favor dels partits polítics, com va fer la Llei 49/2002 per a les entitats sense finalitats lucratives, encara que aquí per reconèixer-los aquesta exempció. Aquesta oportunitat va ser desaprofitada, i el que va fer el legislador va ser incorporar a la llei una remissió a les normes tributàries generals i, en particular, les previstes per a les entitats sense finalitats lucratives. Però autoritzant, únicament, l'aplicació supletòria d'aquestes normes 'En allò no previst en aquest títol'". Això fa que no sigui suficient la remissió que la llei de finançament de partits polítics fa a les entitats sense ànim de lucre per eximir del pagament de l'IBI un partit.

El Suprem deixa la porta oberta que la norma hagi merescut una altra interpretació per a altres administracions locals, segons el que recullen les seves pròpies ordenances municipals, contemplin o no aquest benefici fiscal a favor dels partits polítics, o la interpretació que hagi merescut per a l'Administració tributària estatal. Precisa que aquestes decisions no la vinculen a l'hora d'interpretar la normativa vigent.