Qui és Mohammed Bagher Ghalibaf, el conservador i poderós nou home fort de l'Iran

Fins a l'actual guerra entre Israel, els Estats Units i l'Iran: els assassinats de Tel Aviv dels dirigents del règim islàmic li han aplanat el camí. Ghalibaf, actual president del Parlament, és l'home amb més poder dins del país persa, i qui comanda els esforços bèl·lics. A més, és qui suposadament encapçala les negociacions amb els EUA per posar fi a aquesta guerra, tot i que ell mateix ho negués aquest dilluns.

Ghalibaf és vist dins de l'Iran com un conservador i un pragmàtic i oportunista. Algú capaç de mantenir bones relacions tant amb els sectors més ultraconservadors com amb els reformistes, encapçalats pel president iranià, Mesud Pezeshkian.

L'actual líder del Parlament ha ocupat diversos càrrecs a la República Islàmica: des de comandant de les forces aèries i de la policia de la Guàrdia Revolucionària —el cos d'elit politicomilitar de l'Iran— fins a pilot d'avió i alcalde de Teheran.

La seva posició a la guàrdia, de fet, li ha servit per guanyar-se el favor de l'organització en l'actualitat. Ghalibaf compta amb poques credencials clericals però moltes de militars, i les seves àmplies connexions i ascendència dins dels estaments castrenses l'han fet ser conegut com una persona que s'ha enriquit enormement gràcies a l'imperi econòmic i polític que suposa la Guàrdia Revolucionària.

Durant les últimes dècades, s'ha presentat en diverses ocasions a les eleccions per a la presidència, l'única posició amb importància política —encara que menor— elegida en comicis, molt limitats i marcats, això sí. Mai no ha aconseguit guanyar.

Al Parlament, Ghalibaf es va alinear els últims mesos amb els ultraconservadors en qüestions com la censura a les xarxes i l'obligatorietat del vel islàmic, tot i que després es va distanciar d'aquestes iniciatives un cop la societat iraniana les va assenyalar com a impopulars. L'ús del hijab és obligatori a l'Iran, tot i que el Govern no persegueix ara "el seu mal ús".

Obert a parlar

Tot i formar part de l'ala conservadora, Ghalibaf és un dels pocs d'aquest grup que s'ha mostrat en el passat d'acord amb negociar directament amb els EUA.

Altres perfils més radicals, representats per una figura de molt pes ideològic com Saeed Jalilí, han rebutjat sempre qualsevol classe de contacte. I la guerra actual ha situat els ultraconservadors al centre: en les últimes hores, mitjans de la guàrdia, a més d'alts càrrecs polítics i el mateix Ghalibaf, han sortit en massa a negar qualsevol mena de conversa amb Washington, cosa que seria vista com una traïció a una estratègia de guerra que, de moment, li ha funcionat a l'Iran.

Notícies relacionades

Carn i terres rares per a Europa, cotxes per a Austràlia: claus del nou pacte comercial de la UE

Brussel·les urgeix els països de la UE a omplir els seus dipòsits de gas

Segons els experts, els líders de la República Islàmica temen que un alto el foc precipitat podria —com ja va passar amb la guerra de 12 dies del juny del 2025— portar a una represa del conflicte d'aquí a sis mesos, amb molt més perill que ara. Per als alts càrrecs iranians, la supervivència del sistema islàmic ja suposa una victòria en la guerra actual. I així ha succeït fins ara.

"No hem dut a terme cap negociació amb els EUA, que utilitza les notícies falses per manipular els mercats financers i de petroli per escapar del forat en què tant Washington com Tel Aviv s'han ficat", va dir aquest dilluns el mateix Ghalibaf a través de les seves xarxes socials, on s'ha mostrat molt bel·ligerant, especialment contra els Estats Units i el seu president, Donald Trump.