Lluís Llach es torna a presentar a les eleccions de l'ANC

També s'han presentat a les eleccions, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, antics membres de l'ANC que fins ara no podien fer-ho com Pere Pugès, fundador de l'entitat, o Jordi Manyà. El canvi d'estatuts que es va fer l'any passat permet que tornin a formar part de la cúpula de l'organització independentista. Així mateix, busquen entrar a la direcció Antoni Soy, exsecretari d'Indústria de la Generalitat durant el segon tripartit, o Joan Matamala, germà de Jami Matamala, mà dreta de l'expresident Carles Puigdemont. En l'àmbit territorial destaquen noms com l'exdiputat d'ERC Miquel Mayol, o l'exdelegat del Govern a París Miquel Vila.

Segons consta en l'aplicatiu de les eleccions, al qual només poden accedir els socis, no totes les places quedaran cobertes. De les territorials, han quedat vacants àrees com Tarragona, l'Alt Pirineu, la Catalunya Nord, L'Hospitalet, i Terres de l'Ebre, així com dues places del bloc jove.

La recuperació d'històrics

Pugès o Manyà, entre d'altres, poden optar a ser membre de la direcció perquè es va flexibilitzar la limitació de mandats existent. Fins al juny de l'any passat, només es podia ser secretari nacional durant dos mandats, que s'equiparen a quatre anys. Amb el canvi avalat per un 73% de la militància, ara tampoc no es permet concórrer a un tercer procés electoral consecutiu, però sí tornar a participar un cop transcorreguts dos mandats sense càrrecs, és a dir, quatre anys després del final de l'últim mandat.

La modificació d'estatuts també va reforçar la prohibició que l'ANC impulsi o promogui una nova opció electoral, després de la disputa interna generada per la proposta de la 'llista cívica' que va defensar l'expresidenta Dolor Feliu i que finalment va ser rebutjada per la mínima en una consulta als socis.

En els últims anys, l'ANC ha viscut tensions internes. Fa tres anys, es va estar al caire de la ruptura, quan fins a 13 secretaris nacionals van dimitir en bloc arran justament de la proposta de la cúpula del moment d'impulsar una nova opció electoral independentista. I un any més tard, el 2024, es va viure una altra situació límit: la divisió va bloquejar durant dies la designació de Llach, un dels principals detractors d'aquesta 'llista cívica', com a president de l'entitat.

Notícies relacionades

El Parlament estudiarà si sanciona un diputat de Vox per titllar membres de la CUP de "delinqüents"

El Suprem obliga el PSC a pagar l'IBI per la seva seu a Barcelona, en considerar que la llei de partits no els n'eximeix per si mateixa

En aquesta ocasió no s'hauria de repetir el bloqueig, ja que el canvi d'estatuts del mes de juny passat també va incloure reduir l'obligació de comptar amb una majoria qualificada per a l'elecció de càrrecs orgànics com el de president, que ara requereix dos terços. La proposta és afegir una tercera votació, en cas de no assolir aquesta majoria en els dos intents anteriors, en la qual només calgui arribar a la majoria absoluta.

Les eleccions de l'ANC sempre estan envoltades de secretisme i els candidats no poden fer públic si volen o no liderar l'entitat, ja que això podria ser identificat com a campanya encoberta. A hores d'ara, es desconeix si Llach tindrà oposició per continuar en el càrrec dos anys més.