El Reial Madrid i el Barça es querellen contra Tebas per vetar-los en votacions de LaLiga: un jutge ja ho investiga

Un jutjat de Madrid ha admès a tràmit una querella conjunta del Reial Madrid i el Futbol Club Barcelona contra el president de LaLiga, Javier Tebas, per impedir el dret als dos clubs a participar en deliberacions i votacions de l’Òrgan de Control de la Gestió dels Drets Audiovisuals, organisme de LaLiga del qual els dos clubs formen part.

En la querella, a què ha tingut accés El Periódico de España, del grup Prensa Ibérica, tots dos clubs descriuen que Tebas els va impedir participar en la deliberació i vot de diversos punts de l’ordre del dia en tres reunions d’aquest òrgan, celebrades en els mesos de març, abril i maig del 2022.

El motiu esgrimit pel president de LaLiga per prendre aquesta decisió, que els clubs descriuen com a «unilateral» i «il·legítima», és un presumpte conflicte d’interessos per decidir sobre assumptes audiovisuals de la competició espanyola, atesa la seva participació a la Superlliga europea.

L’Òrgan de Control de la Gestió dels Drets Audiovisuals és un organisme intern de LaLiga destinat a «gestionar la comercialització i explotació dels drets audiovisuals respectant les normes estatutàries i reglamentàries», segons es reflecteix en els seus estatuts.

Sis membres

D’aquest en formen part els dos clubs amb més ingressos audiovisuals en els cinc últims anys (Madrid i Barça), dos clubs de Primera i un de Segona elegits per la resta (Atlètic, Osasuna i Ponferradina) i el president de LaLiga, Javier Tebas, qui té a més el vot de qualitat.

En la seva querella, presentada per Clifford Chance, el mateix bufet d’advocats contractat per la Superlliga, els clubs presidits per Florentino Pérez i Joan Laporta denuncien que van ser exclosos de votacions en les reunions de l’1 de març, el 12 d’abril i el 19 de maig, a causa d’aquest presumpte conflicte d’interessos.

Un dels arguments dels dos clubs per considerar il·legítim el seu veto és que en aquest òrgan també participa l’Atlètic de Madrid, «un dels clubs fundadors» de la Superlliga i participant en la Champions, una competició que «ocupa una posició anàloga» a la del torneig que impulsen Madrid i Barça al costat de la Juventus. L’Atlètic va participar amb normalitat en les tres reunions denunciades.

Des del setembre del 2021

Segons es descriu en la querella, el setembre del 2021 es va fer una reunió de l’Òrgan de Control en la qual Tebas ja va esgrimir aquest conflicte d’interessos, si bé ni el Reial Madrid ni el Barcelona van ser exclosos de la deliberació i vot dels punts recollits en l’ordre del dia, i hi van participar amb normalitat.

Entre l’octubre del 2021 i el febrer del 2022, l’òrgan es va reunir en quatre ocasions més, en les quals el president de LaLiga, recolzat en informes jurídics de KPMG i Uría i Menéndez, va tornar a posar sobre la taula el conflicte d’interessos, de nou sense que Madrid i Barça veiessin restringits els seus drets com a membres d’aquest.

Tot canvia en la reunió de l’1 de març, celebrada de manera telemàtica, i en la qual l’òrgan decidiria sobre la comercialització de lots televisius secundaris a Espanya (bars, partits en obert, Segona Divisió) i sobre l’obertura dels processos de venda de tota la competició a diversos països d’Àsia i Oceania.

El veto

Tebas va comunicar als representants del Reial Madrid i el Barça que havien d’abandonar la sala per a la deliberació i votació de tres punts de l’ordre del dia, ja que en aquests «es donen dades estratègiques i molt importants en l’àmbit audiovisual que evidentment serveixen d’informació per al tema de la Superlliga». «Hi ha un clar conflicte d’interessos ja que són competicions clarament competidores entre l’una i l’altra i aquí s’està donant informació que evidentment serveix per a la creació d’aquesta Superlliga en aquesta companyia mercantil», va argumentar l’executiu.

Els dos clubs es van negar a abandonar la reunió i no ho van fer, però no van poder participar en la deliberació i participació d’aquests tres punts. Segons es reflecteix en la querella, la RFEF, que té veu però no vot en aquest òrgan (igual com el CSD), està en desacord amb l’existència del conflicte d’interessos esgrimit per Tebas.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

El seu secretari general, Andreu Camps, va qualificar de «barbaritat» la decisió del president de LaLiga, en una reunió posterior, feta el 12 d’abril del 2022, en la qual els representants de Madrid i Barça van ser expulsats de la videotrucada de Zoom que acollia el conclave durant dos dels punts de l’ordre del dia. El mateix va passar en la reunió feta el 19 de maig, segons narren els clubs demandants.

Un dia després, el Reial Madrid i el Barcelona van presentar la querella conjunta que ara ha sigut admesa a tràmit per un jutjat de primera instància de Madrid, a l’entendre que s’ha vist vulnerat el seu «dret fonamental d’associació», sol·licitant també la «impugnació d’acords» presos en les esmentades reunions sense el seu vot.